Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


La lluita per acabar amb el despoblament



Municipis de zones rurals ofereixen cases amb lloguers més barats i impulsen iniciatives culturals i artístiques per guanyar nous veïns


El despoblament de les zones rurals és un dels principals problemes que té la demarcació de Lleida. Durant l’última dècada, la tendència és descendent i des del 2010 el territori ha perdut gairebé 5.000 veïns. No obstant això, la pandèmia del Covid-19 ha fet créixer l’interès per anar a viure a zones rurals, més tranquil·les, plenes de natura i sense massificacions.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, només 46 dels 231 municipis lleidatans han guanyat població els últims anys i prop d’una vuitantena de territoris n’han perdut fins a un 10%. Les causes principals d’aquest despoblament  són l’envelliment demogràfic, la falta de relleu generacional i la baixa natalitat. Tot i que també afloren altres aspectes no menys importants, com per exemple que molts d’aquests territoris històricament han estat oblidats per les administracions i presenten uns serveis i comunicacions millorables, una demanda per part de molts alcaldes per tal d’atraure nous habitants. Per aquests motius, ajuntaments del territori estan endegant diferents iniciatives amb l’objectiu de “revertir” la tendència. A Torrebesses treballen en un pla estratègic que inclou millores en l’habitatge, en l’activitat econòmica i en els serveis i mobilitat. El seu alcalde, i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Mario Urrea, explica que, sobretot, cal millorar l’oferta cultural i d’oci, ja que “no pot ser que a partir de les cinc de la tarda, la gent del poble no tingui res a fer”. Urrea afirma que “la tendència al despoblament s’ha de revertir cap al poblament” i assegura que, tot i el saldo negatiu dels últims anys, “volem parlar amb positiu”. El president de l’AMC defensa que una de les solucions pot passar per “despoblar zones superpoblades de Catalunya” i també veu necessari millorar els serveis i les comunicacions. En aquest sentit, explica que “treballem per portar la fibra òptica perquè pugui venir gent a teletreballar”.

Cubells (Noguera) és un altre municipi que s’ha mostrat actiu en la recerca de nous veïns. Des de l’ajuntament ofereixen cases a famílies amb fills  per assegurar la continuïtat de l’escola Sol Naixent. Per aconseguir-ho, facilitarà pisos de lloguer, que són propietat del consistori, a un preu assequible. A més, també facilitarà la recerca de feina. Les famílies que estiguin interessades a instal·lar-se al municipi hauran d’escriure una carta de presentació amb les motivacions i la seva informació al correu ajuntament@cubells.cat. 

L’alcalde, Josep Regué, es mostra preocupat per la pèrdua de població, però apunta que iniciatives com aquesta poden ajudar a pal·liar la situació. A Llardecans (Segrià) volen frenar l’èxode dels veïns amb projectes artístics i un cens d’habitatge. Utilitzant com a eina l’escola, un pol d’atracció per a tantes famílies a l’hora d’anar a viure o no a un municipi, l’artista Laura Costafreda (exalumna) ha pintat de colors vius les parets de l’escola i la llar d’infants. El missatge és clar, projectar una imatge del poble plena de vitalitat i esperança. L’alcaldessa es mostra “satisfeta” amb aquesta acció i afirma que també pot servir com una eina pedagògica per als alumnes.

la pandèmia augmenta l’interès per la vida rural

Si bé la tendència mostra una corba descendent, la pandèmia del Covid-19 ens fa veure l’altra cara de la moneda: l’interès per anar a viure a zones més tranquil·les i sense aglomeracions, on els espais vers predominin. Dos exemples d’això els trobem a Salardú (Val d’Aran) i Riner (Solsonès). El municipi pirinenc s’ha trobat que les matriculacions a l’escola han augmentat un 35%, fet que s’explica per l’increment de famílies que han anat a viure al municipi. L’alcalde de Naut Aran, Cesar Ruiz-Canela, explica que durant el confinament s’han empadronat 80 persones, de les quals 40 s’han instal·lat de forma permanent i la resta l’utilitzen com a segona residència. Això, s’ha traduït en 18 nous alumnes a l’escola de Salardú, que ha passat de tenir-ne 52 a 70. Ruiz-Canela explica que un dels motius d’aquest increment és que “es tracta d’una escola més petita i això ajuda, ja que les famílies busquen zones on no hi hagi grans aglomeracions”.

D’altra banda, al municipi de Riner, des de l’inici del confinament s’han instal·lat cinc noves famílies (amb una vintena de membres) que ha fet créixer la població fins a unes 300 persones. El seu alcalde, Joan Solà, indica que “s’ha donat la circumstància que ara hi havia habitatges disponibles” i destaca que l’arribada de famílies amb nens permetrà mantenir l’escola rural. “El repoblament és bàsic per a nosaltres. Fa anys que treballem i ara s’estan començant a veure els fruits, ja que la gent de les ciutats, amb la pandèmia, s’ha adonat dels privilegis que té viure en un municipi petit, tranquil i ple de natura”, resumeix Solà.

‘Repoblem’, un projecte que treballa per frenar l’èxode d’habitants i “omplir de vida els pobles”

Repoblem és una iniciativa impulsada per Ton Lloret que té l’objectiu de frenar el despoblament a Catalunya “buscant persones amb ganes d’omplir de vida els pobles i pobles amb ganes d’omplir-se de gent”. El projecte va arrencar fa prop d’un mes amb la creació d’un compte de Twitter que ja compta amb més de 10.000 seguidors i diferents municipis de la demarcació ja s’han posat en contacte a través del correu repoblem@gmail.com. Lloret explica que la segona crida del projecte va ser a Tuixent (Alt Urgell), amb un centenar de sol·licituds de famílies i persones interessades. Segons explica l’impulsor, propietaris que tenen pisos en venda o en lloguer turístic ja han manifestat la idea de reconvertir-lo en lloguer normal. Des de Tuixent, s’ha fet una crida per buscar famílies amb nens, ja que l’escola només té 8 alumnes.

A Sant Martí de Riucorb (Urgell) també participen en aquest projecte. Fins ara la resposta és “molt positiva”, tal com explica el seu alcalde i Gerard Balcells. Aquest municipi té 646 habitants censats i un total de 15 famílies ja han contactat amb l’ajuntament per buscar un pis de lloguer. Balcells explica que un 70% es decanta per aquesta opció, però reconeix que “tenim gent que té cases a la venda però no les vol vendre”. Des del consistori expliquen que no busquen una resposta massiva i que treballen per oferir habitatges que s’ajustin a la voluntat del demandant. Balcells indica que “no volem generar ciutats dormitori” i afegeix que la voluntat de l’ajuntament i del municipi “no és créixer amb volum, sinó amb qualitat”. “Volem gent que puguem integrar sense cap problema, com hem fet amb la majoria de nouvinguts”, explica Balcells.

Repoblem acaba de llençar una crida a Maldà (Urgell), on “la meitat de cases del poble són buides però els propietaris no les volen llogar”. L’impulsor, i únic membre del projecte, Ton Lloret, diu que la valoració és molt bona. “En només quatre setmanes superem els 10.000 seguidors i veiem que hi ha molt interès sobre la qüestió. S’ha ajuntat un problema: el despoblament. Amb una solució: una xifra de gent important que s’està plantejant anar a viure a poble, sobretot arran del Covid-19. El compte de Twitter pretenia simplement aglutinar crides i oferiments de pobles en procés de despoblament per facilitar que la gent que vol marxar de la ciutat pogués tribar-ho fàcilment”, apunta Balcells. I és que sí una cosa ha posat de manifest la pandèmia és l’interès per anar a viure en zones rurals, més tranquil·les i sense massificacions.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats