Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Sàmper defensa evitar les càrregues en un desnonament però subratlla que els Mossos actuen quan l'Ajuntament falla



El conseller vol acordar un protocol perquè imatges com les de fa una setmana al Carmel no es tornin a repetir


El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha reconegut que no li agraden les imatges de càrregues en un desnonament d'una família vulnerable com el que es va produir el 17 de setembre al Carmel, però ha subratllat que els Mossos d'Esquadra actuen per ordre judicial i "quan ha fallat l'administració local, que té l'obligació legal de proporcionar un habitatge". "A mi les imatges no m'agraden, fan mal als ulls", ha dit a TV3, on ha admès que l'ús de la força "s'hauria d'evitar". En aquest sentit, ha apostat per fer un protocol d'actuació "perquè això no torni a passar". De fet, ha explicat que ha intentat contactar amb el TSJC, l'Ajuntament de Barcelona, el Síndic de Greuges i el "món ocupa" precisament per trobar una fórmula.

Al seu parer, falta coordinació entre els serveis socials locals, la justícia i els Mossos.

Sàmper ha demanat diferenciar entre les ocupacions de persones vulnerables i les màfies, contra les qui s'ha d'actuar com més aviat millor. En el cas dels desnonaments de tipus social, ha insistit que "no hauria d'intervenir mai la policia", sinó que caldria que hi hagués una "resposta social" perquè aquelles persones no es trobessin al carrer. "Només intervenim quan han fracassat tots els camins", ha reblat.

Precisament, sobre el fet que els Mossos actuïn com a policia judicial, ha defensat que això sigui així i ha assegurat que també voldria que ho fos en una Catalunya independent. "No m'agradaria que la policia fos titllada de patriota, partidista o política", ha argumentat Sàmper, que ha afegit que si no es convertiria en un cos "arbitrari".

 

Alerta amb la covid-19

El conseller ha constatat que hi ha hagut un increment del 3,5% en la mobilitat de sortida de l'àrea metropolitana respecte a l'any passat, i ha alertat que "no és prudent" moure's en la situació de pandèmia actual. El Govern contempla mesures restrictives, ha dit, però també vol evitar el "terratrèmol econòmic" que se va produir en la primera onada. Al seu parer, l'important és que la població es conscienciï.

De moment s'han posat unes 140.000 sancions, i unes 50.000 ja s'han tramitat i cobrat fins i tot. El 60% les han imposat els Mossos i el 40% les policies locals. El 95% del total són per incompliment de la normativa sanitària, i el 5% per temes de desobediència. Sàmper ha remarcat que les multes no són per recaptar, sinó per dissuadir.

En preguntar-li si Catalunya es planteja demanar l'ajuda de l'exèrcit, el conseller ha indicat que la pandèmia marcarà quines són les necessitats. "Per raons d'equilibris socials preferiria que ho poguéssim gestionar nosaltres des d'aquí, però no podem dir a res q no", ha explicat. La consciència que tingui la gent ara quan vingui el fred serà "clau", ha dit. "Malgrat això vindran moments de restricció. Està passant a França, a Madrid", ha afegit.

Els Mossos es preparen també per si aquestes eventuals restriccions provoquen certa conflictivitat social al carrer, com també ho estan per quan arribi la sentència sobre una possible inhabilitació del president de la Generalitat. En tots aquests escenaris, Sàmper ha defensat la tasca de mediació dels Mossos per evitar després disturbis. El conseller ha defensat que cal combinar el dret a la seguretat amb el dret a la manifestació i la protesta.

 

Indult sí però també amnistia

Sàmper, que es reunirà amb el ministre de l'Interior la propera setmana per videoconferència, també ha opinat sobre l'indult per als presos independentistes. Ha reconegut que com a amic d'ells, qualsevol sortida que faci que estiguin amb la seva família la signa ara mateix, però ha subratllat que "no és la millor opció perquè no soluciona el problema del tot". "Resol problemes interns familiars, no resol el problema polític", ha dit.

Al seu parer, la solució és l'amnistia, i ha instat el PP a sumar-s'hi tenint en compte que va ser ell qui va recollir signatures contra Catalunya.

Sobre la reforma del delicte de sedició, ha advertit que és una "trampa", perquè encara queda el delicte de malversació, que pot arribar a 8 anys de presó. El conseller ha indicat que cal derogar també aquest delicte quan no hi ha hagut apropiació personal, i ha recordat que ja hi ha el Tribunal de Comptes per ocupar-se d'aquestes irregularitats.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats