Lleida
20/36° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Un pagès de l’Horta recopila els malnoms que identifiquen les torres de les diferents partides



Francesc Montardit assegura que els renoms supleixen els cognoms, que passen desapercebuts entre els habitants


Un dels trets diferencial i curiós de les partides de l’Horta de Lleida és el fet que a la gent que hi viu de tota la vida no se la coneix pel cognom autèntic de la família, sinó pel nom de les torres o cases.

Són noms populars o malnoms, que tenen una història al darrere, dits amb estimació i que han anat passant per transmissió oral de generació en generació. El president de la Comissió de l’Horta de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL), Francesc Montardit, porta anys investigant i recopilant els malnoms de l’Horta de Lleida parlant amb els veïns. “Sobre l’origen del seu malnom, alguns t’expliquen la veritat perquè estan orgullosos del seu renom; a altres els fa vergonya recordar l’origen perquè és una mica desagradable i diuen que no ho saben i n’hi ha que s’inventa la història”, va explicar Montardit.

Va afegir que es poden trobar els malnoms Ca l’Arbequí, Cal Campaner, Cal Figuera, Cal Quiroi, Cal Bonico, Cal Garravella, Cal Barceloní, Cal Pepito el cantador, Ca l’Ansiamet, Cal Muntanyés, Cal Dolcet, Cal Fatarello, Ca l’Anguilet, Cal Soques, Cal Pixat, Cal Sisteré, Cal Sabaté, Cal Calses, Cal Gravat, Cal Fenollé, Ca l’Andorrà, Cal Trota, Cal Pocarroba, Cal Fantasia, Cal Cota, Cal Motxo, Cal Parralero, Cal Belardo, Cal Carranca, Cal Carabassa, Ca l’Aiguardenter, Cal Colom, Cal Murri, Cal Mandolo, Cal Cagat, Cal Saldoni, Cal Sucre, Cal Pantxampla i Cal Monjo.

Montardit va dir que “darrera d’un malnom hi ha un cognom i quan les families se segreguen per l’Horta, sempre conserven el malnom que va lligat al cognom”. “La meva padrina de cognom Estruch era de malnom la Bonica de Vallcalent, pero hi ha Estruch a Rufea que també són Bonicos de malnom”, va concloure.

Una toponímia marcada per la reconquesta cristiana del segle XII

El professor de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida, Albert Turull, va apuntar que la majoria de malnoms actuals de les cases de l’Horta provenen de principis del segle XIX i, a tot estirar, del XVIII, en tractar-se d’una tradició popular i viva que ha passat de generació en generació.

D’altra banda, la creació dels renoms és paral·lela a la dels cognoms i se situa entre els segles XII i XIII. La necessitat de diferenciar les persones que portaven el mateix nom va provocar el naixement dels cognoms i dels renoms que, en principi, descrivien les característiques físiques del progenitor (prim, gran o petit), el caràcter o la qualitat personal, el seu ofici (cavassèquies, ferrer, forner o fuster), la població d’origen (o també la masia o el país de procedència) o incloïa el nom del pare (en Joan fill d’en Martí, per exemple).

Pel que fa als noms de les partides de l’Horta, Turull va dir que “es diferencien en els que provenen d’abans de mitjans del segle XII i els que ho fan després d’aquesta època, i fan referència als repobladors arran de la reconqueta cristiana del territori (la conquesta de Lleida es va produir l’any 1149)”. Així, de tradició àrab trobem la Caparrella (terra on creix l’arbust tàpera o alcaparra en castellà), Butsènit o Rufea. Fan referència a la reconquesta cristiana Montcada (relacionat amb la família de nobles), Llívia i Grenyana (terres d’on provenien els repobladors).

D’altra banda, el professor Joan Pifarré va comentar que si ens remontem històricament trobem el Pere Cavassèquies, el constructor de la Sèquia Major al segle XII. Es deia Pere Ramon Sassala, però tothom li deia Cavassèquies i li va quedar aquest malnom. Al cap de tres generacions, els seus descendents es van canviar el nom familiar autèntic que era Sassala i signaven com a Cavassèquies. Al barri de Pardinyes hi ha un carrer que porta el nom de l’antic enginyer.

Sobrenoms que s’estenen per les diferents cases com una taca d’oli

Tots els malnoms es podrien ubicar en alguna que altra torre de l’Horta de Lleida i n’hi ha que els fan anar en més d’una ca- sa. És el cas dels Aiguardenter, segons van dir Francesc Montardit i Joan Pifarré, professor d’Educació Especial, autor del llibre Secrets de l’Horta i fill de Cal Farinetes.

L’origen dels Aiguardenter es pot situar en una torre dels Tres Pontets, on una família es dedicava a comprar aiguardent per tal d’elaborar ratafia. Tant al pare com als fills els hi ha quedat el nom de Ca l’Aiguardenter i la gent no saben ni com es diuen de cognom.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats