Lleida
6/18° C (núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

La Diputació aprova els comptes amb els vots dels republicans, els de Junts i els socialistes aranesos



L’oposició titlla els pressupostos de “continuistes” mentre que l’equip de govern en defensa el seu caràcter “progressista”


“Continuistes” per l’oposició i “progressistes” per l’equip de govern. Amb aquestes sensacions s’aprovaven ahir els pressupostos de la Diputació per al 2020, que ascendeixen a 133,8 milions d’euros, amb els vots a favor d’ERC, Junts i UA i en contra de Cs, En Comí Podem i el PSC. Uns comptes que es falquen, segons va remarcar ahir el president Joan Talarn, en els principis de la “distribució justa, la transparència i l’atenció a les zones despoblades”. En aquest sentit, des del dia que es van presentar fins ahir que es van aprovar, l’equip de govern els ha negociat amb l’oposició i ha incorporat algunes de les seves propostes però d’altres no, ja sigui per les limitacions econòmiques o el plantejament a l’hora de coincidir amb els objectius de mandat. 

Detallats de nou pel president, la primera en replicar va ser la diputada d’En Comú Podem, Elena Ferre, que va lamentar que el govern no hagi inclòs ajuts a l’habitatge social, assegurant que se’ls hi va dir que “no és una demanda dels municipis”. Així mateix, Ferre també va denunciar que s’hagi retallat un 7% en transport escolar. I per això, la diputada va defensar que “no veiem elements de canvi respecte l’any passat”, al que el president reblava: “Comparari’l amb altres pressupostos i digui’m si hi ha una àrea d’Igualtat i de Sostenibilitat”. 

Per la seva banda, la diputada de Ciutadans, Maria Burrel, va argumentar el seu vot contrari amb què “la Diputació no pot ser una crossa de la Generalitat”. Burrel coincideix amb Ferre en veure els pressupostos “continuïstes”, amb “massa diners” destinats a les “deficiències” del Govern. Un dels aspectes que Burrel va criticar va ser l’àrea d’Igualtat, que no considera útil d’acord amb les competències que té atorgades l’ens provincial. “Ens sembla més una àrea ad hoc per justificar la funció d’algun membre de govern que d’una necessitat útil donada les competències”. Un fet pel qual el president Talarn va ser taxatiu en condemnar afirmant que havia faltat el respecte a una companya i recordant les dones que pateixen violència masclista, així com la vulneració de drets dels col·lectius LGTBIQ. “No sé si és perquè vostès tenen pactes amb partits feixistes, que produeix que vegin les coses d’aquesta manera”, va sentenciar Talarn. 

“no és un xec en blanc”

Amador Marquès, d’Unitat d’Aran, va exposar el seu vot favorable. Conscient que essent només un diputat no fa variar les majories però conscient també que “viure és prendre partit, amb aquest vot prenem partit”. Marquès va afirmar que té “moltes esperances” en els comptes pel compromís amb la Val d’Aran. Ara bé, el seu vot “no és un xec en blanc”. Un anunci que va rebre la resposta dels seus companys socialistes de Lleida: “Vigileu, Unitat d’Aran, perquè aquests pressupost està ple d’incompliments. Recomano que en feu un seguiment exhaustiu”. 

Més enllà d’aquest toc d’alerta al seu company socialista aranès, Larrosa va lamentar que no “permet liderar ni avançar”. En aquest sentit, el portaveu socialista va retreure a l’equip de govern que no s’hagi inclòs el Pla Director d’Infraestructures Viàries de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran”. Tot i això, Larrosa va voler estendre la mà a l’entesa: “No és un obstacle perquè seguim parlant”. 

Des de Junts i des d’ERC van defensar els pressupostos presentats perquè enforteixen el món local, segons la portaveu republicana Mercè Carulla. Jordi Latorre, de Junts, va defensar la inversió en turisme perquè “representa el 12% del PIB del territori”. 

escola pública 

D’altra banda, també es va aprovar una moció sobre el despoblament, presentada pel PSC, i se’n va rebutjar una altra de l’escola pública, presentada pels Comuns. 

Manifest unitari en suport a la pagesia però retrets d’ERC a Junts per la moció sobre el sector: “Només pretén trencar la unitat”

A l’inici del ple, el president Talarn va llegir un manifest unitari en defensa dels territoris productors de fruita dolça. Defensen que “és la nostra responsabilitat defensar i protegir el sector primari com a model social, mediambiental i de sostenibilitat que dóna forma i població a les nostres comarques”. Aquesta unitat, però, no es va reflectir en la moció que es va defensar després, presentada per Junts per Catalunya.

Els postconvergents instaven la Generalitat i l’Estat a “reconèixer la figura del pagès o pagesa a títol principal considerant pagès o pagesa la persona que té un 75% dels seus ingressos que provinguin directament de la terra o de la transformació dels seus productes elaborats o transformats pel mateix pagès”. La crítica més contundent la va protagonitzar el diputat d’ERC i membre de la Plataforma Salvem la Pagesia, Jordi Verdú, que va retreure als socis de govern que “aquesta moció no ha estat recollida des del moviment –la Plataforma–, pensem que només pretén trencar la unitat d’acció de sindicats, d’agents socials de partits polítics, que es va expressar a la manifestació”. Verdú, a banda de qualificar la moció “d’electoralista i partidista”,  va remarcar que “a diferència de la moció, el manifest llegit pel president va ser de consens amb tots els agents”.

Davant d’això, des de Junts es van limitar a afirmar que ERC també ha presentat mocions com la que van presentar ahir. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats