Lleida
20/39° C (sol)
97% 26 km/h

7 agost 2020

Terra ferma



La Pilar ha tret el gos a passejar. Normalment és lo Ramon (lo seu home) qui el treu. Però avui no pot, és a cosechar. Cap al tard, tots dos aniran al tros. Culliran quatre aubergínies i un ansiam per sopar. A la migdiada fa massa calor. Lo panís, enguany, sembla que va bé. Mira el cel: Sisquere no pedrego! Conversa arran de terra. Una terra imperfecta, de cavallons i solcs. Terra de cosechadores i restoll. Terra de rengs de fruiters en palmeta, esperant. Terra de pagesos traginant amunt i avall. Terra de gent ferma. Terra d’acollida i d’anar a collir. Això i així és Ponent. La Pilar i lo Ramon contracten treballadors nouvinguts. Primer l’aurecoc, després lo prèssic. La Pilar torna a mirar el cel. S’ha format la tempesta perfecta: l’arribada massiva de treballadors, per una banda, i els rebrots inesperats de la Covid-19, per l’altra. Els diuen que no tancaran la comarca. L’odre de confinament arriba l’endemà. I amb l’endemà, el Segrià es transforma en terra ferma, amb milers de joves que malviuen pels carrers sense mitjans ni esperança. Al mig de la tempesta, la Pilar i lo Ramon, impotents, s’aufeguen en el menysteniment de la gent, tenallats per la incomprensió d’uns i la descoordinació i irresponsabilitat d’altres. Lleida no és això, ni així. La terra ferma s’esberla. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: