Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 octubre 2020

Sola i borratxa



El diumenge no vaig fer vaga. Assumint totes les contradiccions que pot assumir una feminista –que no són precisament poques– vaig decidir que aquest any no feia vaga. Suposo que va acabar pesant més el companyerisme amb els companys de guàrdia. Però, tot i no ser a peu de carrer, de cor hi era. Amb totes les que vau sortir des de primera hora fins al vespre, les que vau cridar fins a quedar-vos sense veu i les que vau ballar –perquè sí, si no es balla no és la nostra revolució–. I també, amb les que van decidir boicotejar els actes institucionals. Personalment no ho hagués fet però les places són de tothom, dels qui estan a favor de l’acte i de les que no, i tant lliures i respectables són unes, com les altres. De la mateixa manera que tampoc comparteixo el to amb què es van recriminar responsabilitats a la regidora Sandra Castro i amb això no estic dient que no se li hagin de demanar responsabilitats. I amb qui també hi vaig ser, de cor, és amb tots els homes feministes. Que hi sou, massa pocs, però hi sou. Els que compartiu les tasques familiars, els que vau sortir a manifestar-vos, els que ens acompanyeu dia a dia en aquesta lluita, que, evidentment, us interpel·la, els que canvieu de vorera a la nit quan veieu que accelerem el pas –gràcies!–. I als que ni dubteu que, sola i borratxa, vull arribar a casa. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: