Lleida
20/39° C (sol)
97% 26 km/h

7 agost 2020

El reconfinament del Segrià, un test fallit



Fins ara havia intentat (estic segur que com molts dels conciutadans amb els què comparteixo ciutat, comarca i país) veure la cara positiva d’aquest desastre col·lectiu que està sent la pandèmia. El meu consol era, i malgrat tot encara ho continua sent, que ens ensenyaria a enfrontar-nos als problemes de forma col·lectiva, a reconstruir allò en què realment valgués la pena invertir i a deixar de banda o corregir aquells defectes de la nostra organització que la crisi anés posant en evidència.

Doncs bé, em temo que al Segrià estem vivint en pròpia carn i en primera persona un dels pri-mers fracassos d’aquesta esperança. El tractament que estem rebent, tant Lleida com la comarca, és frustrant i indignant. Però, per sobre de tot, és la demostració palpable que no n’hem après i que els nostres dirigents no son capaços d’encarar els reptes que ens planteja la crisi amb l’energia que exigeix la situació.

Perquè ¿què ha passat al Segrià que hagi pogut marcar una diferència amb la resta de Catalu-nya? Doncs és ben senzill: que a partir dels mesos d’abril i maig hem entrat en una fase del nostre cicle econòmic que comporta una molta major mobilitat i un notable increment de les relacions interpersonals per causa de la feina. Exactament igual que passarà, per exemple, en les zones eminentment turístiques quan hi aflueixin els visitants o en les zones vitivinícoles quan s’apropi la verema. Però a Lleida, com a tot arreu, teníem problemes anteriors, que no tenien res a veure amb la pandèmia, però que hi podien interferir.

Cada any, en aquestes dates es plantejaven conflictes que ens avergonyien: persones dormint al carrer, batudes policials dissuasòries i discriminatòries, inexplicables arribades de contingents d’immigrants sense papers i també queixes i reclamacions pel tracte que rebien els demandants de feina. Tot això formava part del paisatge habitual i també en formaven part les protestes dels mateixos afectats i de molts sectors socials lleidatans que no hem entès mai com és que això es tolerava. Perdó, m’hi deixava un element característic: l’ajuntament de torn, tímidament acomboiat per altres administracions públiques, prometent que seria l’última campanya en què això succeïa i que l’any vinent tot s’arreglaria.

Tots sospitàvem que això passaria enguany, com ha vingut passant des de fa dècades. També tots temíem que aquesta represa de l’activitat podia plantejar enguany un problema específic afegit, per causa de la pandèmia. Perquè la principal estratègia que hem seguit fins ara contra aquest bitxo és el seguiment i el control. I la situació del Segrià, si seguia les pautes d’anys anteriors, dificultava molt aquest seguiment i aquest control. No és culpa dels temporers, ni dels pagesos, ni de les empreses, deixant de banda casos puntuals, com n’hi pot haver a tot arreu. És una dificultat específica, pròpia del nostre sector econòmic bàsic i d’aquestes disfuncions cròniques que no s’han sabut o no s’han volgut afrontar.

L’esperança era que la Covid-19 afegia un motiu de pes per corregir d’una vegada aquesta intolerable situació. Hauria exigit, per exemple, la regularització dels demandants de feina, el control i supervisió de les seves condicions d’allotjament i la previsió d’indemnitzacions adequades quan algun d’ells resultés infectat, tal com passa amb els treballadors en general.

No s’ha fet res d’això. Ben al contrari, s’ha recaigut en la tàctica nefasta que es va seguir al mes de febrer, és a dir, confiar que el coronavirus passaria de puntetes i no s’aprofitaria de les escletxes que li havíem deixat. Doncs no; i aquesta és una lliçó que necessàriament hem d’extreure d’aquesta crisi. Tenim tot el dret de confiar que les coses passin de la millor manera possible. Però tenim obligació de preparar-nos per la pitjor. I, sobretot, tenim el deure i l’oportu-nitat d’aprofitar la crisi per revisar el nostre sistema i millorar-lo. I en aquest cas no s’ha fet.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: