Lleida
20-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Catalunya fa un pas endavant per garantir una activitat agrària sostenible



La Generalitat ha aprovat el nou Decret de gestió de fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes


El Govern ha aprovat el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. L’objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sòls i les aigües subterrànies amb una correcta gestió de les dejeccions ramaderes, assolint una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Aquest decret, signat pels Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Territori i Sostenibilitat, i Salut, ha estat treballat i concertat amb el sector.

Seguint la línia de treball del Departament d’Agricultura dels darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel•lència, ajustada a les necessitats dels cultius, amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients. 

Per què el nou decret

El  Govern té la responsabilitat que l’activitat  agrària i la producció d'aliments es desenvolupi de manera sostenible. 

El sector carni català és un dels sectors econòmics més potents de Catalunya. Aporta el 30% del volum de negoci agroalimentari, genera més de 30.000 llocs de treball i representa el 20% del PIB industrial català. A més, és un referent internacional. El sector carni es recolza en un sector agrari del qual obté la matèria primera i on recicla bona part de les dejeccions ramaderes amb més de 18.000 granges i unes 60.000 explotacions agràries. 

La necessitat d'assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d'evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversos decrets per part de la Generalitat.

Des de l'any 2013 s’està implementant un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes, que ja proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l'aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Revisió i actualització

Però calia un pas més. El nou decret revisa i actualitza la normativa vigent a tot Catalunya, amb especial incidència en les zones vulnerables per nitrats, ja que aquest decret aprova un programa d’actuació reforçat per a aquestes zones, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua. 

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular.

En destí, garantir una fertilització d’excel•lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja hi ha vigent una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí.

També s’estableix un assessorament tècnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització. 

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana. 

Traçabilitat

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel•la a fertilitzar és a més de 10 km de distància (quan s’hagin complert dos anys de la publicació del Decret, la distància passa a ser més de 5 km), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància  

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2. 

Fotografies: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats