Lleida
8 / 24° C (sol)
97% 26 km/h


La crisi de preus de la fruita, un dany colateral del conflicte ucraïnès que continua a la taula de Brussel·les



Una reforma estructural, més inversió, afavorir el consum o arrancades, entre les propostes per donar-hi resposta de cara a la nova legislatura europea


Els productors catalans de fruita dolça han arrossegat en els darrers anys la preocupació per la crisi de preus generada per la reacció geopolítica de Brussel·les a l'annexió russa de Crimea el 2014. Cinc anys després, aquest dany colateral continua viu a Catalunya i des del sector es continua exigint a les institucions europees mesures per fer-hi front i per compensar l'afectació del veto rus a les importacions d'aquest producte, un dels principals causants d'aquesta situació. Una reforma estructural del sector, destinar-hi més inversió o afavorir el consum de fruita per augmentar-ne la demanda, són algunes de les propostes. Pel que fa al pla d'arrancada de plantacions, es reclama que actuacions d'aquest tipus no s'hagin d'articular des de zones productores concretes com és el cas de Catalunya sinó que s'implementin en l'àmbit comunitari i amb fons europeus.

El sector de la fruita dolça acumula anys de baixos preus, especialment pel que fa a la fruita de pinyol. Després que la UE imposés sancions a Rússia per annexionar Crimea el 2014, el Kremlin va reaccionar imposant un veto a determinats productes agraris europeus, entre ells la fruita lleidatana. L'entrada en vigor l'estiu d’aquell any del veto de Rússia a les importacions europees va marcar un abans i un després per als productors catalans i empreses exportadores de productes hortofructícoles que, de cop i volta, van veure tancat un mercat que suposava la destinació per a unes 80.000 tones de fruita catalana.

El fet de no poder continuar exportant a Rússia es va traduir en un excés d'oferta de fruita dolça al mercat europeu que va derivar en una caiguda dels preus que encara s'arrossega. Tot i això, la posició de domini de mercat de la gran distribució ha jugat també un paper rellevant en aquesta crisi.

En els darrers anys molts pagesos catalans han hagut de vendre les seves produccions a uns preus que els deixen poc marge de benefici i, fins i tot, per sota del cost de producció. Només han pogut salvar aquelles campanyes en què les adversitats meteorològiques han fet caure la producció. 

D'aquesta manera, s'ha evidenciat la necessitat d'aplicar algun tipus de regulació al sector o de noves mesures que permetin capgirar l'actual context, després que les retirades de producte del mercat subvencionades per la Brussel·les hagin estat insuficients. Aquesta serà una de les qüestions que el nou Parlament Europeu es trobarà damunt la taula després de les eleccions del 26-M. 

Crítiques a l'actuació de Brussel·les

L'eurodiputat del Partit Popular Europeu i exmembre d'Unió Democràtica, Francesc Gambús, critica la lentitud en la reacció de la Comissió Europea a l'hora de fer front a aquesta crisi. Per a ell el procés de comprovació de la caiguda de preus i la seva aplicació per tal de compensar els agricultors "arriba tard i malament". "És un mecanisme molt burocràtic", es queixa.

Per la seva banda, la delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret, també reprova l'actuació de Brussel·les a les conseqüències d'una decisió geopolítica i no econòmica. Segons la també exconsellera d'Agricultura, un dels errors va ser considerar-ho "una crisi conjuntural" amb "mesures pel curt termini" i no amb una visió a llarg termini.

Des de JuntsXCat també veuen necessari que l'administració comunitària articuli eines per minimitzar l'impacte que suposa la crisi de preus per als productors de fruita dolça ja que el mateix mercat hauria de ser l'òrgan regulador però, en aquest cas, "no actua com a tal". El portaveu de la Comissió d'Agricultura del Parlament i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, defensa que "s'han fet actuacions però, com sempre passa, o bé es reacciona tard i malament o bé a nivell reactiu". 

Diferents propostes per donar resposta a la crisi de preus

Gambús reivindica que des del Parlament Europeu han estat reclamant un "automatisme" a aquest sistema de compensacions per tal que "els diners arribin a temps als afectats", però reconeix que no hi ha moviments en aquest sentit a Brussel·les. Segons l'eurodiputat, la Comissió "no té en el seu horitzó" la reforma del reglament que permetria fer aquest canvi. "Continuem igual, reclamant a la CE que abandoni la burocràcia i passi a l'automatisme", assegura Gambús.

Serret defensa que caldria tirar endavant "una reforma més estructural que permetés als productors readaptar la seva estratègia comercial" davant la caiguda de preus pel veto rus. Però aquesta reestructuració del sector, requereix més inversió comunitària, remarca l'exconsellera d'Agricultura. "Cal més inversió i suport a una reestructuració del sector necessària", exigeix.

D'altra banda, la delegada del Govern davant la UE valora positivament els ajuts que ha donat fins ara la CE a les retirades, però lamenta que "no hi hagi intenció de continuar" amb aquestes mesures. Tot i això, destaca que "sí que estan disposats a oferir ajudes de promoció per ajudar a obrir nous mercats" i que es fomenti "el consum intern".

Marc Solsona també demana polítiques estructurals en l'àmbit de la UE per poder fer "plantejaments preventius davant de situacions de crisi de mercat que puguin afectar els diferents sectors productius i, especialment, l'agrari". Reclama que el sector pugui disposar de fons d'una manera "ràpida i àgil", és a dir, sense tanta burocràcia. Així mateix, reivindica que es tingui més en compte el sector a l'hora d'analitzar com encarar situacions com aquesta. 

La zona del Baix Segrià és una de les principals productores de fruita del país i que, per tant, coneix de prop aquesta problemàtica. L'alcalde d'Alcarràs i candidat d'ERC a les eleccions europees del 26-M, Miquel Serra, també reclama a Brussel·les algun tipus de mesura que permeti compensar el volum de producció que s'exportaven a Rússia abans del veto. Considera que les retirades "no són la solució" perquè "s'està llençant fruita de qualitat", sinó que caldria treballar per fer créixer el consum de fruita. 

Arrancada de plantacions

Davant el context que viu el sector, el Departament d'Agricultura ha posat en marxa el Pla d'arrancada de fruita de pinyol al qual el Govern preveu destinar 10 milions d'euros entre 2019 i 2021, després de la negativa del Ministeri d'Agricultura de contribuir-hi. L'objectiu de la mesura és ajudar a finançar l'arrancada de fins a 2.000 hectàrees de préssec i nectarina per treure del mercat unes 80.000 tones de fruita de pinyol, xifra equivalent a les exportacions que es feien a Rússia abans del veto. El pagès que s'hi aculli rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d'incloure'n un màxim de 3. De moment, uns 800 fructicultors ja han mostrat el seu interès per poder arrancar prop de 1.700 hectàrees. 

L'eurodiputat Francesc Gambús creu que els plans per arrancar plantacions "poden ser finançats per fons europeus". Ara bé, avisa que hi ha d'haver "una negociació" entre Madrid i Barcelona per veure "com es reparteixen" els diners. "Aquí la Comissió Europea no entrarà a dir-li a cada estat com s'ho ha de repartir", avança Gambús.

Pel que fa a la cooperació europea en aquest tipus de mesures, Serret creu que és important "compartir i coordinar-se" amb la resta de zones productores, sobretot a la regió mediterrània, perquè el mercat és "global". Així, assegura que ja s'està treballant "molt activament amb regions del sud de França o del Nord d'Itàlia" sobre com organitzar les produccions. Tanmateix, reivindica que des de Brussel·les també es doni "eines" per tenir "una perspectiva de conjunt de producció al sud del Mediterrani".

En el mateix sentit, Miquel Serra valora positivament l'"esforç" del Departament d'Agricultura amb el pla d'arrancada per la despesa que suposa la mesura però "estem en un mercat lliure i el forat de producció que pugui deixar Catalunya el completaran altres comunitats autònomes o estats". Per això, veu fonamental la implicació del govern espanyol perquè s'hi sumin la resta de comunitats productores però considera que mesures com aquesta s'haurien d'implementar i planificar a nivell europeu. 

Així mateix, el republicà també creu necessària la necessitat de regular l'ordenament territorial de varietats de fruita dolça. Això possibilitaria diversificar la producció en benefici de noves zones de regadiu com ara les del Segarra-Garrigues amb noves varietats que puguin adaptar-se a aquest territori. "A les Terres de Lleida no podem acceptar que la gent vagi marxant i que cal vetllar per noves oportunitats que facin que la gent es pugui quedar al territori", defensa Serra.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats