Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


L’agricultura té nom de dona



Augmenten les matriculacions femenines a les escoles agràries de la demarcació de Lleida en un curs marcat per la pandèmia


Amb l’inici del curs, les escoles agràries de tot Catalunya també han encetat unes classes marcades per les mesures sanitàries i amb una particularitat: enguany han augmentat el nombre de noies matriculades, que ja suposen un 25% del total, unes xifres que també poden extrapolar-se a la demarcació de Lleida.

Precisament aquest divendres es commemorava el Dia Internacional de la Dona Rural, i tot i que la formació agrària és triada majoritàriament per nois, en els darrers anys va pujant de manera sostinguda el nombre de noies que l’escull. És el cas de l’Escola Agrària del Pallars que, malgrat que encara no ha iniciat les classes, ja ha pogut constatar un augment d’alumnes femenines. “En període de prematrícula, la meitat de les persones inscrites als nostres estudis eren noies”, explica la directora del centre, Alba Vila, una xifra que ha minvat lleugerament en la formalització de les matrícules, però que continua molt per sobre del nombre de noies en cursos anteriors. “Hi havia anys que només teníem una noia a classe, o que no en teníem cap”, lamenta Vila. Aquest curs, l’Escola Agrària del Pallars, dedicada durant vint anys a formar en Activitats Fisicoesportives, canvia totalment d’orientació i estarà destinada ara a la indústria alimentària de muntanya.

Un altre dels centres que ha notat un increment de les matriculacions femenines ha estat l’EA d’Alfarràs, especialitzada en fructicultura. La seva directora, Rosa Cortés, també constata un augment generalitzat del nombre d’alumnes, en un curs escolar que estarà marcat per la pandèmia. Tant, que en el cas dels cursos pràctics, l’escola ha hagut de limitar les inscripcions per poder garantir la seguretat de l’alumnat.

Els protocols a les escoles agràries són exactament iguals que en la resta de centres escolars: grups estables, distància a l’aula i mascareta. Ambdues directores coincideixen a explicar que un dels hàndicaps d’aquests centres en temps de Covid és el fet que bona part de les sessions són pràctiques, i, per tant, per dur-les a terme s’ha de ser molt més curós que amb les sessions que s’imparteixen a l’aula. Un problema que les escoles agràries de Ponent solucionen per la seva tendència als grups petits. “Un 40% de les classes les fem a fora, però no tenim problema a l’hora de guardar les distàncies entre alumnes, perquè els grups són molt reduïts i disposem d’una finca de moltes hectàrees”, explica la directora de l’EA d’Alfarràs. Cortés remarca la importància de poder fer aquestes classes pràctiques de forma presencial. Tot i que el centre està completament preparat per poder continuar amb les sessions en línia si hi hagués un nou confinament, la directora de l’escola agrària admet que “no és el mateix”. Per aquesta raó, davant els pronòstics sanitaris, les escoles agràries aprofiten les primeres setmanes de curs per concentrar-hi les pràctiques de camp. “Sempre que podem, sortim”, comenta la directora d’Alfarràs.

Les escoles agràries, però, foren pioneres en la formació a distància, i això els va permetre estar preparades per donar resposta a les demandes de formació  des de l’inici de la pandèmia. Ara, totes les escoles agràries tenen preparades eines digitals per poder continuar amb la matèria en cas de confinament, però la de Tàrrega és l’única en què convergeixen els estudis completament a distància, la formació semipresencial i les classes al centre escolar.

D’altra banda, l’EA de Vallfogona de Balaguer i l’EA del Solsonès són dels pocs centres de tot el territori català que ofereixen la modalitat dual, de forma que permeten fer una part important de la formació a l’empresa.

 

‘Networking’ del sector agrícola a l’EA d’Alfarràs

L’Escola Agrària d’Alfarràs va acollir aquest dijous la primera Jornada Networking Odisseu, que va servir per acostar a l’alumnat iniciatives empresarials vinculades al sector agrícola.

El projecte Odisseu busca el retorn i la inserció laboral de joves al medi rural, fomentant l’emprenedoria, millorant l’ocupabilitat, evitant el despoblament rural i millorant les oportunitats laborals del medi rural. Durant la jornada formativa encarada a joves que s’estan formant en l’àmbit agrari, es van donar a conèixer experiències de productors locals. En concret, en van formar part el Celler La Gravera (Alfarràs), Elixirs de Ponent (Almacelles), Cervesa Artesana Lo Vilot (Almacelles) i Fruita Blanch (Lleida). També es va fer una dinamització per grups, així com un espai de debat per posar en comú les inquietuds i els projectes de l’alumnat. L’acte inaugural de la jornada ‘networking’ fou a càrrec de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.

 

L’Escola Agrària del Pallars es reinventa a través de l’FP

L’Escola Agrària del Pallars es reinventa per adaptar-se a una nova realitat i donar resposta a les necessitats del sector agroalimentari de muntanya. Fruit de l’evolució i el progrés d’aquest àmbit, els seus professionals han passat de produir els aliments a realitzar el cicle productiu complet: produint, elaborant i comercialitzant els seus propis productes. El centre del Departament d’Agricultura ha definit una nova línia de treball que consisteix a oferir una formació professional especialitzada que va en línia als objectius de desenvolupament rural sostenible. Així, oferirà ‘Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya’, un curs pioner, innovador i únic per donar resposta a les necessitats del sector, i que s’inaugurarà el pròxim dilluns dia 26 d’octubre.

El curs proposa una oferta parcial que reuneix una selecció de continguts del Cicle Formatiu de Grau Superior de Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària. És una iniciativa pionera, innovadora i adaptada als condicionaments de l’entorn de muntanya, que té per com a objectiu reenfocar la formació professional inicial que oferia el centre per tal d’ajudar a totes aquelles persones que es volen dedicar a la transformació agroalimentària de muntanya.

 

Estudis de producció agropecuària a distància a l’escola de Tàrrega

L’Escola Agrària de Tàrrega ja està treballant en un futur Curs de Formació de Grau Mitjà de Producció Agropecuària en línia, que es preveu que iniciï al mes de febrer.  Recentment, aquest centre ha desenvolupat un Pla estratègic de l’Escola que té com a objectius principals formar el sector professional agroalimentari i rural potenciant les especialitats de l’escola. “Tot per ser una escola orientada cap a les empreses i explotacions del sector agroalimentari per formar, orientar i acreditar les persones que en formen part per tal de capacitar-les per a la seva gestió de manera òptima i adaptada a les necessitats canviants del sector” explica el director del centre, Ramon Cuadros. L’Escola Agrària de Tàrrega també ofereix bona part dels seus cursos de formació a distància o de manera semipresencial.

Dades optimistes per als estudis agraris

Una xifra optimista per a les escoles agràries és que les persones que treballen al camp estan cada cop més formades: un 26% dels joves que s’incorporen al sector tenen formació agrària davant del 12% de fa deu anys.

La demarcació de Lleida compta amb set escoles agràries: a Alfarràs, Borges, Olius, Vallfogona de Balaguer, Bellestar, Tàrrega i Talarn. Aquests centres han rebut prop de 300 matrícules per aquest curs escolar, tot i que a aquesta dada encara cal sumar-hi les inscripcions de l’EA de Tàrrega, que encara estan obertes, i que reben el 44% dels alumnes de les escoles agràries de tot Catalunya. En el conjunt català, de moment, el nou curs de les escoles agràries ha arribat als 10.000 alumnes: 750 joves inscrits als cicles formatius de grau mitjà i superior i vora 9.000 a la formació contínua, en totes les seves modalitats. Aquesta xifra representa un 13% més de matriculats a primer curs respecte de l’any 2019. Unes dades positives que, a més a més, s’acaben traduint al camp, ja que en els darrers cinc anys s’han incorporat 2.102 joves al sector agrari català, una xifra que marca una tendència positiva si es té en compte que entre els anys 2007 i 2013 les incorporacions van ser de 1.600 joves a tot Catalunya.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats