El 20 de novembre de 2017, els Cantaires de Ponent / Cor Plaça Paeria van celebrar la seva primera cantada en protesta per la situació dels presos polítics, exiliats i resta de represaliats per l’Estat. Més de quatre anys després, avui celebren la número 191 a la plaça lleidatana, que s’afegeixen a les moltísimes altres en diferents indrets de Lleida, de la demarcació i de la resta de Catalunya, a més de les que es van haver de fer des dels balcons en el període confinament. La idea de cantar tots els dilluns a la plaça Paeria, explica a LA MAÑANA Jaume Añé, director dels Cantaires de Ponent, va sorgir arran dels primers empresonaments per l’1-O. “Ens vam reunir algunes persones vinculades amb la música i vam pensar que el més fàcil perquè tothom fos protagonista era fer-ho a través de la cançó”, recorda. Així, aquell primer cop, “ens vam afegir a la concentració l’ANC-Lleida i Òmnium Ponent ja organitzaven des de feia alguns dilluns”, i des de llavors, sempre que la situació epidemiològica ho ha permès, cada setmana han cantat a la Paeria.
L’objectiu era “fer denúncia de la situació i expressar solidaritat, fer arribar suport moral”, diu Jaume, i valora que “vam tenir retorn, vam saber que els arribava i que ho agraïen” i fins i tot van arribar a algunes presons el cançoner que van començar a editar, primer en paper i ara en format digital, i que ja compta amb gairebé un centenar de cançons. Entre elles, hi ha de dos tipus; d’una banda, les cançons originals com poden ser l’Estaca de Lluís Llach, Diguem no de Raimon, Vull ser lliure de Xesco Boix o Què volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet; i de l’altra “també fem adaptacions, canviant la lletra, de cançons de diversos autors, des de La presó de Lleida a la 9a Simfonia de Beethoven”.
De tota aquesta experiència, Jaume Añé destaca sobretot la resposta de la gent, sobretot en una època en què la pandèmia, amb els períodes de confinaments i restriccions, ha dificultat força la seva activitat. “La novetat és atractiva, però passava el temps i la gent continuava, encara que fos des dels balcons de casa seva; la persistència i el compromís són remarcables, no sé si hi ha un altre exemple”. Així, el moviment és ben viu. De fet, s’han fet dues assemblees, després de la sentència i després dels indults, en què s’ha refermat la voluntat majoritària de continuar sense posar cap data. “Segon Òmnium encara hi ha unes 3.000 persones represaliades i cada setmana hi ha una nova situació per protestar”, assegura Jaume Añé. El que ha fet que també s’obri a altres reivindicacions, com poden ser la defensa llengua o “la igualtat i el moviment feminista”, participant cada primer dilluns de mes amb la protesta de Mare Lila, entre moltes altres.
Una iniciativa que ha viatjat per Catalunya
En les més de 200 cantades que ja han celebrat els Cantaires de Ponent s’han viscut innumerables moments especials i s’ha pogut comptar amb la presència de diferents personalitats. Un dels exemples “més emotius”, explica Jaume Añé, va ser el dia que va cantar Lluís Llach fa dos anys. “L’any anterior es va fer el 50è aniversari de l’Estaca i vam fer una versió en diferents idiomes; va costar molt però va venir”. També destaca el director dels Cantaires la visita el 2019 de Quim Torra, Jordi Turull “durant la seva marxa a peu travessant el país”, o Jordi Cuixart –avui mateix serà present l’exconseller Josep Rull–, però insisteix que malgrat que hagi “passat gent coneguda, l’important és la continuïtat de la gent”. A la vegada, Jaume recorda alguns “moments intensos”, com la inauguració de la plaça 1 d’Octubre a Cappont o “el record a persones que ens han deixat, com Enric Sirvent, Pep Mòdol, Josep Maria Mayoral o Arcadi Oliveres”. A més de les 191 cantades a la plaça Paeria, els Cantaires de Ponenthan portat les seves veus a molts llocs altres llocs de Lleida i Catalunya. Añé destaca algunes com les dues fetes a la presó de Mas d’Enric, on estava Carme Forcadell, a Lledoners el 2018, “quan vam omplir tres autocars i un munt de cotxes”, el 2019 a la presó de Puig de les Basses, on estava Dolors Bassa, o la cantada a Perpinyà el 2020 en l’acte amb Carles Puigdemont. A més també han actuat en diferents llocs de la ciutat, com la UdL, l’EOI, la Seu Vella o a la plaça Sant Joan, i a poblacions com Torres de Segre, Agramunt, Albatàrrec, Torrelameu o Menàrguens.
