La proposta de llei per regular l’eutanàsia obre el debat a diferents posicionaments sobre el dret a morir i les condicions en les quals dur-ho a terme.
El dijous d’aquesta setmana s’ha celebrat al Congrés un debat obert sobre l’eutanàsia i quins seran els procediments i amb les que es durà a terme. El tema fa que entitats, partits i institucions es posicionin enfront el dret a decidir el moment i les condicions per finalitzar la pròpia vida. Però la llei encara genera dubtes.
Des de l’Associació pel Dret a Morir Dignament, Concepció Canut, la seva coordinadora a Lleida explica que “és bo que hi hagi un debat i que es pugui regularitzar una situació que encara no es legisla” i afegeix que “legalitzar el procediment evitarà que aquest es faci clandestinament”. Tot i això, Canut opina que “el fet que hi hagi d’haver una comissió que validi la decisió, més enllà dels criteris mèdics, crea certs dubtes sobre el rigor de la seva aplicació”.
Per la seva banda, el Vicari General del Bisbat de Lleida, el Mossèn Lluís Sallán explica que “l’Església opta per tot allò que humanitza i dignifica la vida i coopera amb qui, sigui quina sigui la seva concepció de la vida, busca el bé per a les persones i els pobles”. Des del Bisbat, Sallán opina que “el debat sobre el tema de l’eutanàsia avui té tendència a polaritzar-se. I és que en ell hi conflueixen el bé del valor de la vida, el de la llibertat (autodeterminació), el de la dignitat de la persona, el del model antropològic que un tingui, el de les conviccions de consciència i fins la pròpia biografia personal. D’aquí el delicat que resulta el tema i el risc que es corre en contestar simplement amb un monosíl·lab” i afegeix que “assumint això estem a favor de tot allò que va en direcció d’acompanyar el pacient terminal a morir en pau i a viure el seu procés terminal amb la major qualitat de vida”.
Pel que fa al Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL), el seu president, Ramon Mur, explica que “ens preocupa que, en el moment del dolor el pacient prengui la decisió de l’eutanàsia per manca de suports,” i aclareix que “ens deixa intranquils que no estiguin garantides sempre unes excel·lents cures pal·liatives abans d’optar per una legítima i respectable elecció com és l’eutanàsia”.
Per la seva part, i a títol personal, el doctor Oriol Yuguero, President del Comitè Ètic de l’hospital Arnau de Vilanova, opina que “no és promoure el suïcidi ni propiciar un homicidi legal, sinó d’avançar com a país, legislant a favor de les llibertats de la ciutadania” i afegeix que “com a professionals, els metges podem fer objecció de consciència i/o prendre’ns la nostra responsabilitat professional”.
El cas de María José Carrasco va reobrir el debat sobre l’eutanasia
María José Carrasco va morir l’abril de l’any passat gràcies a l’ajuda del seu marit Ángel Hernández i després de patir esclerosis múltiple durant més de 30 anys. Hernández va auto-inculpar-se a través d’un vídeo d’haver assistit en la mort de la seva dona i va ser detingut per aquest motiu, reobrint el debat sobre l’eutanàsia i el dret a morir dignament. Un debat que no només s’ha portat al Congrés, sinò que ha posat sobre la taula un tema que preocupa a gran part de la societat espanyola. Altres casos coneguts al llarg de la història són el de Maribel Tellaetxe, que va morir al març de 2019 y el de Ramón Sampedro, al 1998.
La llei acota la petició als majors d’edat, en preveu la revocació i també l’objecció de consciència
El dimarts d’aquesta setmana el Congrès dels Diputats va viure el debat a la primera mesura parlamentària de la legislatura: la proposta de Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia.
La proposta de Llei de Regulació de l’Eutanàsia ha obert la porta a la tramitació d’una normativa que permeti despenalitzar i regular el dret individual de les persones a morir, oferint una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i amb garanties a les demandes socials actuals en relació amb el final de la vida. Aquesta s’inclourà com una prestació inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut.
Cal remarcar, però, la diferencia entre la Llei de l’Eutanàsia de la Llei de Mort Digna. “Ambdues lleis son diferents i complementaries, i constitueixen dos debats jurídics i sanitaris ben diferents” va explicar la diputada del PSOE al Congrés, Montse Mínguez. Una de les diferències entre ambdues lleis és que l’eutanàsia permet l’objecció de consciència per part dels professionals sanitaris implicats.
La llei de l’eutanàsia regula el dret individual i subjectiu de les persones que, sense estar en un procés abocat a una mort imminent, pateixen una malaltia greu, crònica o invalidant que produeix un dolor insuportable i, per tant, decideixen sol·licitar i rebre ajuda per morir anticipadament. La normativa pretén, per tant, donar seguretat jurídica als professionals que participin al procés.
Tanmateix i pel que fa a les sol·licituds, la llei vol actuar amb les garanties ètiques i de seguretat jurídica per assegurar que la decisió de la persona que sol·licita l’eutanàsia sigui autònoma, lliure de pressió, informada, conscient i mantinguda en el temps i no deguda a una manca de condicions dignes, mèdiques, socials o familiars per fer front a la situació. Per aquest motiu, s’exigeix que la sol·licitud estigui causada per situacions determinades, com patir una malaltia crònica, greu o invalidant i un patiment físic o psíquic intolerable, que la persona sigui major d’edat i tingui plena capacitat per obrar, és a dir, que queden exclosos els menors i les persones sense capacitat de decisió. Així mateix, la sol·licitud d’ajuda per a morir ha de ser enregistrada en dos ocasions, amb almenys 15 dies d’interval per ratificar la intenció d’establir el moment final. Aquesta també exigeix que hi hagi un testimoni, representat per un professional sanitari. També s’establirà una Comissió de Control i Evaluació pluridisciplinari autonòmic per controlar el proces de forma prèvia i posterior a la mort. Cal remarcar que la decisió per part dels sol·licitants, es podrà revocar en qualsevol moment.
El PSOE sosté que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) observa que hi ha un 70% dels espanyols que estarien a favor de la regulació d’aquesta pràctica, inclús entre els catòlics (un 60%) i demés creients (43,7%).
El Congrés acorda tramitar la llei amb 201 vots a favor, 140 en contra i dos abstencions
El ple del Congrés va aprovar el passat 11 de febrer, per 201 vots a favor, 140 en contra i dos abstencions, l’admissió a tràmit de la llei que pretén despenalitzar l’eutanàsia. La proposta del PSOE va comptar amb els vots favorables de tots els grups menys els del PP i Vox (el diputat de Teruel existe, Tomás Guitarte i el d’ERC, Joan Capdevila, van optar per l’abstenció).
