Català o castellà

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha sentenciat que el 25% de les classes a l’escola s’han de fer en castellà, la qual cosa em sembla del tot injust. Si català i castellà són cooficials a Catalunya, caldria que fos al 50% i, ja que hi som, podríem deixar-nos de romanços i que l’educació fos totalment (100%) en espanyol. De fet, tots els indicadors auguren que el català està ferit de mort. Doncs no perdem més el temps fent servir una llengua moribunda i estranya, que només defensa una colla de gent supremacista i secessionista, que no té gens d’estima ni respecte per la sacrosanta unió pàtria, les lleis i la decència. Jo, que soc un xarnego de mena, vaig començar a estudiar català al BUP, de la mà (és un dir) de l’avui alcalde Miquel Pueyo. Però sense treure,n profit. No va ser fins molts anys després que vaig considerar que calia fer servir el català i en vaig aprendre (poc, com és evident). Després van venir els cants de sirena de l’independentisme i molts ens ho vam creure (alguns perquè els hi va el sou). Tanmateix, ja és hora d’obrir els ulls. No serem mai independents, sobretot en mans de l’actual (poca) classe política. A més, quina importància pot tenir tot plegat si potser no ens en sortirem mai d’una pandèmia pantagruèlica mentre som a les portes de la Tercera Guerra Mundial?