Al final de 2021 diferents associacions i entitats han reivindicat a les Administracions la creació a Lleida d’un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil. Justament fa poques setmanes la Paeria retirava l’escut franquista que encara presidia la façana de l’antiga Capitania d’Infanteria, una antiga caserna militar ubicada al turó de Gardeny que segons alguns historiadors locals podria ser un bon lloc per crear un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil espanyola. La història es demostra imprescindible a les escoles, però també en la nostra societat, si oblidem les causes que ens van portar a la guerra o les seves conseqüències no haurem après res. Per això és important que els nostres joves coneguin en profunditat la Guerra Civil i tot el fenomen polític que la va envoltar. El millor llegat que els podem deixar, com a societat, és la qualitat democràtica.
Compartiré una història de la Guerra Civil que em va explicar fa nou anys un reconegut empresari lleidatà de qui em reservaré el nom per preservar el seu anonimat. Quan ens vam trobar tenia 80 anys llargs però tota la clarividència del món. Quan em trobo amb gent gran acostumo a preguntar-los per la seva vida de joves i en aquell cas l’home em va regalar el seu record més preuat que em va relatar amb gran emoció. Resulta que la Guerra Civil els va agafar a Fraga, la seva ciutat natal. Ell vivia amb la mare perquè el pare va ser reclutat i recorda com a finals de març del 1938 els van avisar que marxessin de casa que estaven arribant les tropes franquistes. Pel que sigui la seva família va tardar a reaccionar i de cop i volta un matí es van veure envaïts pel caos, gent corrent i cridant pels carrers, la majoria dones, nens i nenes.
El nostre protagonista que devia tenir 8 o 9 anys anava corrent de la mà de la seva mare quan un soldat brut, descamisat i amb un fusell a la mà va estirar fort la seva mare i se la va endur en direcció contrària on la gent estava corrent. Ell, en un acte reflex es va enganxar a la cuixa de la seva mare com si fos el seu últim alè de vida, el soldat el va estirar pel cabell per fer-lo fora, li va pegar cops de puny i, fins i tot, va acabar colpejant-lo amb la culata del fusell. Ell només cridava amb totes les seves forces i seguia arrapat a la cuixa de la mare. Els crits agònics del nen va alertar a un superior del soldat que va fer sonar un xiulet i va ordenar aquell home a deixar la seva mare… L’havia salvat! Tenia tot el cos ple de “magulladures”, però en veure marxar el soldat va sentir una immensa alegria, un immens orgull de fill, un deure amb la persona que més estimava del món. Els dies següents van ser més durs i van sortir totes les contusions i el dolor, però en aquell moment el seu acte heroic l’havia anestesiat completament, estava en un núvol. Aquella vivència havia quedat gravada a foc per sempre.
En el fabulós relat d’aquell home que recordava la seva experiència amb tots els detalls em va meravellar la seva emoció, una barreja d’orgull i tristor. Gràcies al seu relat vaig comprendre millor les misèries de la guerra. Quan veiem les guerres a la televisió, hem de pensar també quantes mares, nens, nenes, padrins i padrines pateixen el dolor dels exilis i les crueltats a causa de la seva vulnerabilitat. La guerra amaga molt horrors per això cal desemmascarar-la i explicar les seves causes, qui utilitza privilegis de poder, qui vol controlar l’exèrcit o les forces de seguretat i com ho fa, quina qualitat democràtica tenen les institucions que decideixen. Per posar un exemple… Encara avui en dia, és ben públic, que el poder judicial està fortament polititzat i que els partits polítics d’un signe i l’altre volen controlar-lo a tot preu.
Per aquest motiu és important un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil, no només per explicar el Front del Segre sinó també per explicar per què no va triomfar el govern de la República i perquè una dictadura franquista va deixar tan afeblida la cultura democràtica a tot l’Estat.
Necessitem aquest espai per enraonar amb els nostres joves, per plantejar un futur amb una democràcia millor, més participativa i que no deixi espai pels privilegis de qui sempre ha governat a l’ombra. Benvinguda iniciativa, compteu amb la comunitat docent.
