Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h


El BOE publica la llista dels 4.427 espanyols morts a Mauthausen i Gusen, on consten 167 lleidatans



El Ministeri de Justícia busca que els familiars puguin efectuar els registres de defunció, ja que no tenien aquest estatus


El Boletín Oficial del Estado (BOE) va publicar ahir la llista dels 4.427 espanyols que van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen, 1.800 dels quals són catalans i, d’aquests, 167 són de la demarcació de Lleida.

[El llistat es pot consultar en aquest enllaç, on es poden agrupar fent una búsqueda per demarcació o població]

L’objectiu d’aquesta publicació, segons el Ministeri de Justícia, és que els familiars dels assassinats als camps de concentració puguin efectuar els registres de les defuncions i a la vegada presentar al·legacions o corregir les possibles errades que aquest llistat pugui contenir.

Les 167 persones de la demarcació que es coneix que van morir als camps provenien de 98 poblacions diferents de Lleida, des de la ciutat ponentina fins al Vilosell, Almacelles, Torregrossa o poblacions situades al nord del Pirineu, com Bausén o Sarroca de Bellera, entre moltes altres. 

Els seus noms i cognoms, així com el lloc de procedència, la data de la mort i el camp de concentració, van ser recollits en deu volums que va elaborar la Oficina Notarial de l’Estat Francés per a Deportats entre el 1950 i el 1951, després de produir-se l’alliberament del camp de Mauthausen, i enviats a Espanya un any després de realitzar-los.

Aquests registres van romandre ‘ocults’ durant més de vuitanta anys a la seu del Registre Civil de Madrid, des de que el govern franquista els va dipositar sense fer-los públics, i fa uns mesos el Ministeri de Justícia va encarregar a un grup d’investigadors l’elaboració de la llista.

Amb la publicació d’aquest llistat es duu a terme el que la magistrada encarregada del Registre Civil central va acordar, i compleix amb una de les iniciatives de la Llei de Memoria Història per a la reparació de les víctimes del nazisme, segons va destacar ahir el Ministeri de Justícia.

La ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, va considerar “un deure de memòria i justícia” la publicació i va lamentar en una tribuna publicada al diari El País que aquesta iniciativa de la Llei de Memòria Històrica arribi anys tard. 

També va voler destacar “la  gran simbologia i importància per aportar identitat oficial a allò que va ser silenciat durant anys”, i ho va emmarcar dins el 80 aniversari de l’exili republicà, donada, a més, la circumstància de que la pràctica totalitat dels presos espanyols que van anar a parar als camps de concentració nazis tenien aquesta ideologia política, motiu pel qual els van expulsar del país.

Com a pas previ, el Govern  espanyol publica les seves identitats amb l’objectiu de que “ els familiars o coneguts puguin dir si hi ha alguna dada errònia”, va explicar la magistrada Amalia Bastanta, del Registre Civil Central, que també és l’instructora d’aquest expedient. 

“La inscripció de defunció en el Registre Civil per si mateix no provoca l’efecte d’adquirir la nacionalitat espanyola, però d’alguna manera els estem considerant espanyols perquè seria entrar a assumir la competència per a inscriure fets relatius a espanyols esdevinguts a l’estranger”, va afirmar la jurista.

Els familiars i interessats tindran l’oportunitat de presentar alegacions i sol·licitar correccions en el plaç d’un mes i, així, seran inclosos en el registre de difunts, un estatus que encara no tenien. Qui vulgui, ho pot sol·licitar a través de la pàgina web del BOE, on es publica l’enllaç per fer-ho.

El Ministeri de Justícia vol posar en relleu que la iniciativa persegueix agrair i reparar als més de deu mil espanyols deportats als camps pel govern franquista, dels quals més de la meitat va perdre-hi la vida a mans dels nazis.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats