Lleida
7/16° C (sol)
97% 26 km/h



El Servei d’Atenció LGTBI ha registrat 110 expedients des del 2017 fins ara a la demarcació



Hi ha un total de 14 centres oberts, xifra que no s’ampliarà a les comarques de Lleida perquè “tenim tot el territori cobert”


Els Serveis d’Atenció Integral (SAIs) a la demarcació de Lleida han atès més de 100 expedients per denúncies o incidències des de l’any 2017 fins al novembre del 2019 a través dels catorze centres locals i comarcals que hi ha oberts a les diferents comarques del territori. 

Segons dades facilitades a LA MAÑANA per la Direcció General d’Igualtat de Catalunya, a les comarques de Ponent es van registrar un total de 110 expedients a través dels SAIs, uns centres que només tenen competències en l’àmbit administratiu. Per tant, d’aquest nombre “no sabem si acabaran en denúncies, incidències o desestiments” explica la directora general, Mireia Mata, que ressalta que la xifra “penso que és una mica més alta que en altres demarcacions perquè aquí tenim tot el territori cobert. No en fem una lectura negativa”. 

Coincidint amb que ahir era el dia internacional de la tolerància i només una setmana després de l’auge de VOX al Congrés dels Diputats, des del Departament d’Igualtat destaquen aquesta àmplia cobertura, ja que “a la demarcació de Lleida tenim 14 Serveis d’Atenció Integrals  oberts i no n’obrirem més perquè ja tenim tot el territori cobert”. En només dos anys, han teixit tota una xarxa per garantir els drets d’aquests col·lectius i ho han fet en un territori que consideren “molt complicat”. En aquest sentit, aquesta xarxa està composta per sais locals i comarcals, destinats per aquells municipis amb menys de 20.000 habitants. La tasca d’aquests centres per aconseguir els drets i llibertats d’aquest col·lectiu, però, no s’acaba aquí.

formació específica

De fet, en aquests dos anys també han fet un total de 53 cursos de formació, amb la presència de 874 assistents, destinats a sectors específics. Van dirigits especialment en els àmbits de l’educació, el personal sanitari i els càrrecs electes (alcades i alcaldesses, regidors i regidores i tècnics municipals). Aquests últims, alcaldes i membres de les diputacions, “juguen un paper clau en la sensibilització” per poder desenvolupar, al seu complet, la llei aprovada pel Parlament, perquè “són els que estan cada dia allà”. En aquest sentit, Mata recorda que els últims consistoris que han assistit a xerrades han estat els de Tàrrega i la Paeria de Lleida, que ho va fer el passat dijous 14 de novembre. 

D’altra banda, també s’han impulsat set comissions de polítiques LGTBI municipals i comarcals i s’han desenvolupat un total de set plans d’igualtat local. 

“ni un pas enrera”

La feina feta, diu Mata, és “inqüestionable”, però “ens en falta molta per fer, és evident, el camí és molt llarg”. I a més a més, ara s’haurà de fer tenint en compte l’auge de l’extrema dreta de VOX en les últimes eleccions. Un fet pel qual la directora general arenga, contundent, que no s’ha de fer “ni un pas enrera en la lluita dels nostres drets” perquè  “com més se’ns qüestioni, més haurem de lluitar pels nostres drets”. I lluitar “pels nostres drets” equival a “ser inflexible davant de qualsevol situació d’homofòbia per part del món local”. 

Mireia Mata remarca, en aquesta línia, que no es tracta només d’homofòbia, sinó que “els col·lectius que amenacen amb els drets guanyats també són masclistes i classistes”. 

“Potser estem guanyant drets en paper però a la pràctica no”

“Potser estem guanyant drets en paper però a la pràctica no” denuncia l’Elena Xifré, membre de l’associació Colors de Ponent, que compta amb 137 socis i sòcies. En Yael, també membre de l’entitat, afirma que “directament no, algun impacte hem hagut de tenir a partir de la socialització i de la formació que es fan però no s’ha canviat la situació de la nit al matí”. Tot i això, es mostren satisfets  de què quan passa alguna agressió  “acudeixin a l’entitat per poder demanar el suport, i això ja és com una victòria”. 

“No hem de tenir por i hem d’estar més juntes que mai per crear una xarxa de suport”. Això és que cal que fer, segons els membres de l’associació, per plantar cara a l’auge de VOX. I per plantar cara a aquest partit de la ultradreta, l’entitat continuarà fent la mateixa feina que porta fent des de fa quatre anys. “Tenim diferents eixos de treball, un d’ells és la sensibilització per conscienciar la població amb formació a ens administratius” explica Elena Xifré.

D’altra banda, un altre dels seus eixos de treball és la socialització, “fem sopars i activitats per tenir un nucli segur i també la part tècnica per acompanyaments i formació i reivindicació”. Això sí, en temes de denúncies ho deriven als Serveis d’Atenció Integral perquè són els qui tenen les competències per gestionar-ho. El que sí que  fan és denunciar a l’observatori  de l’LGTBIfòbia per tenir controlades les dades.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats