Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Pagès afectat pel foc de la Ribera: "Cada dia que passa, és un any de producció que perdem"



Enric Prunera tirarà endavant amb un terç de la producció que tenia però es resisteix a donar per perduda la feina de tota una vida


Aquest dimecres es compleix un mes de l'extinció de l'incendi de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues. Les últimes setmanes s'ha treballat a contrarellotge per inventariar els danys que el foc va provocar a les explotacions agràries i ramaderes però els pagesos comencen a buscar-se la vida perquè desesperen amb els tempos de l'administració i amb la incògnita de si arribaran ajuts directes per a ells. Enric Prunera, veí de Flix, porta més de trenta nits pensant i quantificant com restablir les finques cremades, tretze de divuit hectàrees d'oliveres. Vol salvar el seu oli, 'El Poeta', un verge extra arbequí amb una acidesa tan baixa que el fa gairebé tan únic com el logotip que li va dibuixar Josep Maria Subirachs. A Prunera li queda un terç de la seva explotació per seguir treballant la propera campanya i es resisteix a deixar de lluitar i abandonar.

Començar de zero. Aquesta és la lliçó que els pagesos i ramaders de la zona de Flix, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Bovera o Maials, entre d'altres, han hagut de pair l'últim mes, trenta dies per anar assumint els desperfectes i començar a planificar com recuperar-se. Per edat i falta de relleu, a alguns sentir parlar de crèdits els provoca vertigen però es resisteixen a donar la partida per perduda. És la feina de tota la seva vida, i en la immensa majoria dels casos la de tots els seus avantpassats. 

Al mas que el foc ha esfondrat a la finca d'Enric Prunera, pagès de Bovera i Flix, només ha quedat intacta la paret on la seva mare, amb 11 anys, va marcar la mà sobre l'escaiola i uns escrits de l'any 1931 on està apuntada la producció d'olives d'aquelles campanyes. Prunera s'emociona en veure-la i encara debat què fer-ne d'allò que el foc li ha arrasat. 

No ho vol donar per perdut però és conscient que començar des de zero suposa cents de mils d'euros que no vol deixar en herència a ningú. "Estem en una fase que no saps què has de fer. És com tenir un difunt a casa i no saps si el pots enterrar, si l'has de tapar ... No sé si podem esperar que l'administració ofereixi ajudes perquè no sabem quan serà", ha lamentat. "Dia que perdem, és un any més que tardarem a posar-ho en marxa", ha afegit. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats