Aquestes nou catalanes que porten el nom d’Hipàcia -matemàtica, filòsofa i astrònoma, considerada la primera científica de la història- han presentat la missió aquest dimecres a Barcelona, just abans d’emprendre el viatge que les portarà a un Mart simulat, al desert de Utah. Ho han fet, a més, un 12 d’abril, el dia del 1961 en què va enlairar-se la càpsula Vostok amb l’astronauta soviètic Yuri Gagarin i començava, així, el primer viatge fora de la Terra.
Aquestes dues referències simbolitzen allò que és Hypatia; la curiositat que mou la ciència per explorar el que és desconegut i la voluntat de visibilitzar les dones en camps d’on històricament han estat excloses, sobretot per inspirar vocacions entre les nenes i les noies. La comandant de la missió, l’astrofísica Mariona Badenas-Agustí, s’ha referit a la poca representació de la dona com un problema “molt greu” i “flagrant” en qualsevol disciplina de coneixement.
“Aquesta situació és injusta, perquè perdem dones al llarg de la seva trajectòria professional i les que es queden sovint no tenen les oportunitats o la visibilitat que es mereixen. A més d’injusta, és una situació contraproduent perquè és la diversitat la que ens fa avançar en ciència”, ha recalcat Badenas-Agustí, connectada remotament a la Llotja de Mar.
Aigua racionalitzada i sortides a l’exterior i comunicacions limitades
La tripulació viurà durant dues setmanes com si estiguessin en una missió tripulada a Mart. S’alimentaran de menjar deshidratat, que hauran de racionalitzar. També hauran de comptar l’aigua, que necessitaran per beure, cultivar l’hort i per a la higiene, amb aquest ordre, ha remarcat una altra de les impulsores de la missió, Carla Conejo González.
Aquesta biòloga ha explicat l’orografia i la geologia del desert de Utah són molt similars a les de Mart, un paisatge ric en material ferrós, amb grans oscil·lacions de temperatura i baixa humitat. Per sortir a l’exterior, hauran d’equipar-se amb el vestit d’astronauta i la mobilitat estarà limitada.
La tripulació no podrà comunicar-se de forma síncrona amb la Terra i tindrà unes hores concretes per connectar amb el control de missió. A més, les membres d’Hypatia han rebut formació bàsica en emergències sanitàries.
Investigar en condicions marcianes
Un altre punt d’interès del projecte són les condicions de simulació per fer recerca i que exigeixen a la tripulació una planificació anticipada, ja que no podran accedir a res més fora de l’entorn o del que hagin transportat. “Com a investigadores, ens obliga a pensar en un paradigma diferent”, ha recalcat Conejo González sobre aquestes condicions d’aïllament.
Les integrants Hypatia I impularan durant l’estada projectes de recerca en diversos camps, sobretot per testejar equipaments i fer experiments per estudiar la viabilitat d’una missió a Mart. Per exemple, l’enginyera Neus Sabaté desenvoluparà bateries que utilitzaran orina de les tripulants amb l’objectiu d’alimentar un sistema de leds per fer germinar un petit hivernacle. Les membres d’aquesta missió també desenvoluparan activitats de divulgació de l’univers i la ciència.
Hypatia II, el 2025
La missió, els treballs de la qual van començar fa dos anys, compta amb un pressupost d’uns 50.000 euros, aportats per la Generalitat, la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Banc Sabadell.
La idea de les seves impulsores és que aquesta missió a l’estació anàloga de Mart tingui continuïtat amb noves tripulacions cada dos anys, de manera que Hypatia II viatgi al planeta vermell el 2025.
