Estem patint una onada de calor excepcional i duradora. El canvi climàtic accelerat per la vida que considerem luxosa que portem els habitants del primer món ja no el podem excloure de les nostres vides, ja ens afecta. Els experts ens diuen que ja arribem tard a posar-hi remei i si no es prenen decisions dràstiques deixarem als nostres nets un món difícilment habitable. Encara no hem acabat el sofriment de la pandèmia del covid-19 ocasionada per la mutació d’un virus animal, també influenciada per les manipulacions humanes de la natura.
Hi havia l’esperança de que la “nova normalitat”, desprès de la pandèmia fora més respectuosa amb el planeta. Però no està sent així.
Sabem que hem de canviar d’hàbits ser més respectuosos amb el planeta, encara que hàgim de deixar de banda l’estil de vida que portem. Ens hem cregut que son luxes, per exemple, el poder viatjar lluny de casa per passar uns dies de vacances, o comprar-nos un cotxe més car, o canviar freqüentment de roba sense tenir en compte el cost ambiental que provoquem.
Viatjar deixa petjada ecològica: Anar a l’Àfrica, Índia, Sud-Amèrica, etc. i no veure la realitat del poble, sols la part turística: ¿És cultura o és desinformació interessada? ¿Fa veritablement feliç? ¿Val la pena patir tots els trasllats: per a què? ¿Aconseguim així la felicitat?. Si volem conèixer altres països avui podem fer servir la web i fer visites virtuals a tot el món amb gran comoditat i estalvi. Exposaré una experiència viscuda.
Anava a cooperar a Mozambic amb la meva esposa. Les setmanes que passàvem allà barrejats entre el poble ens permetien conèixer una mica de la seva cultura, copsar la seva exagerada pobresa, com vivien amb quasi res de diners, com morien sense les atencions més essencials. Havíem recorregut també els barris de la capital, Maputo, i vist nens del carrer, sense nom, cercant menjar als contenidors per sobreviure, com animals salvatges.
Un any vaig haver d’anar a Maputo amb una delegació de rectors d’universitats espanyoles. Ens van allotjar en un hotel de varies estrelles. Tot estava a l’estil occidental. Des del balcó de l’habitació de l’hotel s’albirava la “down town”, el centre de la ciutat i el port: edificis alts, ben il·luminats, etc. Semblava que estava en qualsevol ciutat europea. Ni traces de pobresa. Al hall de l’hotel ens oferien excursions a zones luxoses, reserves d’animals salvatges, illes romàntiques, etc.
Els rectors van marxar sense conèixer la realitat d’un dels països més pobres del món. ¿Viatjar per culturitzar-se? ¡Quina pena! Vaig pensar.
En realitat luxes son les petites coses que no se solen valorar: Luxe és estar sà i no haver de rebre punxades i patir operacions o anar coix. Luxe és poder passejar gaudint del paisatge, sense haver de portar mascareta, és reunir-te amb la família i amics que t’estimen, rebre somriures, petons i abraçades. Luxe és estimar. ¿que no tenim experiència de viure moments de felicitat gaudint d’aquestes coses tan “barates”? ¡Canviem l’estil de vida!
