Encara en queda, de neu. El rastre de la nevada d’aquest cap de setmana passat encara és palpable. Neu, gel i termòmetres sota zero en una onada de fred que ha congelat la demarcació de Lleida. Això és el que s’ha vist a les fotografies, a la cròniques i a les xarxes socials. Però hi ha una altra cara a les postals blanques: no tenir garantit el dret fonamental a un habitatge digne. És un dret recollit en negre sobre blanc als tractats internacionals i a les constitucions però a la pràctica la pobresa energètica sacseja la societat, immersa ara en una de les pitjors crisis social, econòmica i sanitària dels darrers anys.
“Estem en plena onada de fred i hi h amolta gent que té por a encendre la calefacció perquè no ho podrà pagar”, explica Maria Campuzano, portaveu de l’entitat l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Campuzano afirma que abans de la pandèmia hi havia un 10% de la població a Catalunya que patia pobresa energètica, un percentatge que “segurament augmentarà amb la pandèmia”, tot i que, de moment, encara no se n’ha pogut estudiar l’impacte.
En aquest sentit, argumenta que “ara afectarà a perfils encara més amplis”, però sí que hi ha col· lectius que la pateixen més com la gent gran, les dones monomarentals, les persones que treballen en tasques domèstiques o els joves.
Davant d’això, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica defensen que per fer-hi front cal una gestió del deute. “Amb la llei del 2015, les persones que pateixen pobresa energètica estan protegides a nivell dels talls de subministrament però el problema recau en el deute acumulat”. És per això que remarquen que calen accions a curt i a llarg termini. A curt plaç, consideren que el que cal fer és “condonar el deute” per part de les empreses, a qui exigeixen “responsabilitat”.
En aquest sentit, cal recordar que ja fa anys que s’està negociant com s’ha d’abordar el deute acumulat per les famílies que no poden pagar, unes negociacions que es van reprendre l’any 2019 i que continuen. A llarg plaç, l’entitat defensa que cal canviar de model i proposen “una gestió pública i un control de la ciutadania; la solució passa per treure l’energia del mercat”, argumenta Maria Campuzano. Aquesta és una realitat que colpeja Catalunya i la demarcació de Lleida. Una realitat que esberla qualsevol imatge d’una societat justa. Per això hi ha entitats que treballen dia a dia per ajudar, en la mesura del possible, a aquestes famílies.
Una d’elles és la Creu Roja, que l’any 2020 va atorgar 432 prestacions a 192 persones usuàries de l’entitat a la demarcació, 273 de les quals en matèria de llum, 92 en gas/gasoil i 67 en aigua, així com 18 entregues de kits d’estalvi energètic i electrodomèstics a 15 persones. L’entitat facilita ajuts en forma de pagaments de les factures dels subministraments bàsics però també dona ajuts per ajudar a condicionar les llars per aconseguir que siguin més eficients energèticament i ajuts per renovar electrodomèstics.
Les dades del 2020 s’han vist influenciades per la pandèmia, que ha accentuat la crisi. Però això no s’ha traduït en més ajuts, sinó en una redistribució dels ajuts. Així, segons dades facilitades per l’entitat, es pot observar com l’any 2019 la Creu Roja va atorgar a les comarques de Lleida 654 prestacions a 242 persones, la majoria de les quals per llum.
La diferència és notable però s’explica perquè la pandèmia ha agreujat la situació d’aquestes persones i les demandes que ha rebut la Creu Roja han estat de béns de primera necessitat com menjar, kits d’higiene i kits infantils. Així mateix, el 2019, Creu Roja va registrar un augment de prestacions atorgades respecte a l’any 2018, quan en va lliurar un total de 426 a 201 persones. Redoune Bentolba és un dels voluntaris de la Creu Roja que s’encarrega de fer auditories energètiques als usuaris de l’entitat.
“Anem casa per casa per fer les auditories i, primer, mirem que tinguin tot l’essencial”, explica Bentolba. Una feina per la qual “s’ha de tenir molt de tacte i parlar amb ells, n’hi ha que ho necessiten i no t’ho demanen”, afirma. Ara, a més, la Covid-19 ha dificultat la seva feina i és que “només ho podem fer per trucades i no és el mateix que quan hi ets presencialment”. No ho poden fer per complir amb les restriccions sa-nitàries perquè bona part de les persones que ho necessiten són gent gran. Una doble vulnerabilitat –l’econòmica i la sanitària– que fa passar “un mal tràngol” perquè “hi ha molta gent que necessita ajuda”.
El temporal Filomena ha deixat imatges espectaculars i poc habituals a Lleida que han aclaparat tot el cap de setmana, però un cop passada l’onada de fred, la pobresa energètica continuarà, i vindrà una altra onada de fred i continuarà creixent aquesta desigualtat.
