Cuidem la màgia

Catalunya registra ara cinc episodis d’onada de calor més cada any que a mitjan segle XX i la temperatura mitjana anual és 1,8 graus més alta, segons el Servei Meteorològic del país. Si a això hi sumem epidodis de sequera i l’estat lamentable dels boscos –els seus habitants no deuen estar massa contents–, ningú no es pot estranyar dels darrers incendis, uns focs que fan molt de mal i que, a més, per combratre’ls no tenim tots els recursos que caldrien. Avui, el foc torna a agafar protagonisme, amb l’esperada i curta nit de Sant Joan, en què les fogueres han de ser fonamentals per una celebració com cal de l’arribada de l’estiu. Sant Joan vol dir màgia, la màgia que es desprèn del començament de les vacances per als més petits i la que es desprèn de l’arribada de la vida a l’aire lliure. Però també hem de cuidar la màgia i la cura que tenen de nosaltres les fades i els follets, i hem de posar alguna cosa de la nostra part per ajudar-los, perquè estem destruint les seves llars i encara que se’ls suposa amb una paciència infinita, no sembla molt llunyà el dia en què ens abandonaran a la nostra sort, i llavors ja ens haurem quedat sense futur.