Lleida
22/39° C (sol)
97% 26 km/h


Els fanalets de Sant Jaume també es van suspendre el 1810, quan el governador Henriod els va prohibir



Els lleidatans de l’època ho van acatar alhora que van honorar l’Apòstol penjant els fanalets als seus balcons i a les finestres


Text: Jordi Curcó


El passat dijous ens arribava la comunicació de la directora general de Cultura Popular de la Generalitat Maria Àngels Blasco, on ens anunciava que s’havia incoat expedient d’inscripció en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya pels Fanalets de Sant Jaume de Lleida.

Certament és una noticia que ens ha omplert de goig, al tractar-se del reconeixement oficial per part de la primera institució de Catalunya a una de les festes més antigues i populars de Lleida, com ho és la Romeria dels Fanalets que té lloc el 24 de juliol al vespre, vigília de la festa de l’Apòstol.

Aquesta catalogació és tanmateix el darrer i definitiu pas per a que la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume sigui declara Festa Tradicional d’Interès Nacional, tal i com és mereix per la seva antiguitat (més de 400 anys), per la seva permanència al llarg dels anys i per ser en l’actualitat una celebració popular, viva i plenament arrelada i viscuda a la ciutat de Lleida.

La catalogació ens arriba però en uns moments en que degut a la crisis sanitària de la pandèmia del Covid-19, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes s’ha vist obligada a suspendre la Romeria, un fet que no s’havia donat mai en aquets darrers 80 anys. Així les coses, enguany no hi haurà Romeria, però sí que no han de faltar fanalets el vespre-nit del 24 de juliol als carrers i als balcons de Lleida.

Certament que els Fanalets de Sant Jaume han viscut en la seva dilatada història dificultats de tota mena, com guerres, setges, conflicte polítics i socials, epidèmies, pestes, ambrones i també pandèmies com la que ens afecta havent sobreviscut a tots ells. Exemple n’és un fet històric que en les actuals circumstàncies és bo recordar i potser també fins i tot imitar. Cal que ens situem.

És juliol de 1810 i estem en plena Guerra de la Independència. Fa tot just dos mesos que els francesos han conquerit la ciutat que guanyaren el 13 de maig de 1810, entrant-hi amb sang i foc; la donaren al pillatge i res fou respectat. El governador militar francès era el coronel Baró d’Henriot, un home despòtic, cruel i sanguinari, que volgué imposar el seu domini, sense escatimar mitjans. La ciutat vivia sota el terror.

En aquestes circumstàncies arribà el nit del 24 de juliol, en què la nostra ciutat s’il·lumina amb la llum dels fanalets de Sant Jaume, evocant la llegenda que explica que l’apòstol arribà fins els peus de les muralles que ro-

dejaven i protegien la ciutat. Era de nit, cansat i famolenc es deturà per descansar. Tot seguit, travessant una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que l’impedia caminar. Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs profunds van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, tot il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant Pelegrí pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.

El governador ocupant va prohibir que es commemorés pels carrers de Lleida la festa dels fanalets, pensant potser que tanta lluminària podria ésser motiu de comunicació des de la plaça ocupada, amb els sometents que no paraven d’atacar amb escamots els soldats de les tropes napoleòniques que ocupaven la ciutat. La prohibició fou acatada i complida pels lleidatans, com no. Però quan va arribar el vespre del 24 de juliol, els lleidatans tragueren i penjaren els seus fanalets encesos a quasi tots els balcons i finestres de les cases, honorant també en la prohibició a l’Apòstol i alhora complint amb fidelitat amb la tradició dels Fanalets de Sant Jaume. Diuen les cròniques que l’any següent, a l’apropar-se la festa i sense pensar-s’ho dues vegades, Henriod va autoritzar que els infants lleidatans sortissin al carrer amb fanalets.

Enguany, 210 anys després d’aquella prohibició ens trobem amb un altre impediment i en aquest ocasió no pas bèl·lic, si no sanitari, que ens obliga a no poder sortir en Romeria o Processó –dieu com vulgueu–, ja que cal evitar qualsevol aglomeració que pugui comportar un perill. Però això no ens impedeix que sortim als carrers amb fanalets i ni molt menys que a l’arribar la nit, els pengem encesos als balcons i finestres de les nostres cases, per a què a pesar de les circumstàncies tant especials que estem vivint, la llum dels Fanalets de Sant Jaume es faci més present que mai a Lleida, com així ho van fer els lleidatans aquella llunyana nit del 24 de juliol de fa 2010 anys.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats