Lleida
5/13° C (boira i sol)
97% 26 km/h


''No només hem de tenir en compte el nostre dialecte, sinó obrir-nos a altres''



El lingüista Joan Veny presenta a Lleida el llibre ‘Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria’


L’Aula Magna de l’IEI va acollir ahir la presentació del llibre ‘Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria’, del lingüista i dialectòleg Joan Veny i editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Plepa, carrinclònic, mallot, entrampar-se, abracadabrant, burrango o riallota són una petita representació del copiós lèxic que el lingüista mallorquí Joan Veny recupera del novel·lista lleidatà Joan Santamaria en aquest “diccionari” que pretén donar a conèixer alguns dels mots catalans més característics de l’àrea nord-occidental. 

El prestigiós lingüista, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2015, defensa la importància de preservar mots regionals que “a causa de la decadència dels treballs agrícoles i certes eines de treball, estan en vies de desaparició” i lloa la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), institució que “es preocupa per oferir una visió general i participativa de la llengua que no es basi únicament en el català de Barcelona, sinó que tingui en compte la gran variació dialectal de la perifèria i de la seva importància per tal que la gent del Segrià, Rosselló o València sàpiguin que al costat d’aquests mots generals hi ha mots propis que val la pena fomentar”. En aquest sentit, Veny insta als mitjans de comunicació i a les escoles a potenciar i utilitzar el “bagatge tan ric i valuós que ofereixen els dialectes”.

Tot i que la llengua té la capacitat d’heretar mots i paraules d’altres idiomes, l’ús d’anglicismes cada cop és més habitual en el nostre dia a dia, Veny considera que si no cuidem el nostre lèxic, ajudem a “empobrir la llengua”. Del lèxic de Santamaria, un escriptor que es va donar a conèixer amb unes narracions inspirades en Edgar Allan Poe, però que des de l’any 1938 mai més es va saber d’ell, destaca la seva capacitat “creativa” i assegura que és com un “torrent”. La relació entre Veny i Santamaria es remunta als anys seixanta quan el lingüista va venir a Lleida com a catedràtic de francès a l’Institut. “Vaig fer el possible per connectar amb el seu context cultural, els creadors, literaris i poetes lleidatans, i entre aquestes figurava Joan Santamaria”, del qual li va impactar el seu llibre Visions de Mallorca, “per la seva esponerosa creativitat lèxica i la generosa inserció de dialectalismes, tan mallorquins com lleidatans”.

Veny defensa que “no només hem de tenir en compte la varietat que hem heretat dels pares o que hem adquirit amb la vida” i advoca per conèixer allò que es diu en altres dialectes. Tot i això, assegura que estem en una societat que tendeix a fer el contrari i que no busca “complicar-se” en buscar altres variants lèxiques.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats