Descansar

El ritme de vida que portem no pot ser bo de cap de les maneres. A les 8 o més hores de feina diàries se li han de sumar les obligacions pròpies de la vida adulta, la feina de casa, cuina, menja, ves al gimnàs, dorm 8 hores al dia, i a part de tot això tingues oci i vida social. Amb aquest panorama, n’estic convençuda que si les consultes dels psicòlegs no estan plenes és perquè molta gent no ho pot pagar. I és que, a més, aquesta mateixa societat hiperproductiva sovint ens fa sentir culpables per deixar de fer coses. Per la por a perdre’s alguna cosa, a què no et tornin a trucar, a desaparèixer de la palestra. El que molts cops no ens plantegem, potser, és que arribar a tot sense gaudir-ho és, en realitat, com si no haguéssim fet res. Només ens quedarà la foto, una foto que penjarem a les xarxes per “fitxar”, per dir “jo he estat aquí”. Alhora, però, crec (o vull creure) que també hi ha un corrent que a poc a poc va posant de manifest aquesta necessitat d’aturar-se, respirar, agafar forces i tornar a la càrrega. Com a mínim aquells qui puguin. Perquè, i això convé també no oblidar-ho, les vacances són un luxe que no tothom es pot permetre. Sigueu dels uns o dels altres, espero que tingueu el millor estiu possible