Un equip internacional d’astrònoms dirigit per l’investigador Toni Santana-Ros, de la Universitat d’Alacant i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha confirmat l’existència del segon asteroide troià terrestre conegut fins ara, batejat com a 2020 XL5, després d’haver-lo cercat durant una dècada. Els resultats de l’estudi s’han publicat aquest dimarts a la revista ‘Nature Communications’. Aquest tipus d’asteroides segueixen la mateixa trajectòria al voltant del sol i de la terra. La investigació indica que ho farà durant 4.000 anys, per la qual cosa se’l qualifica com a transitori. Amb un quilòmetre de diàmetre, el 2020 XL5 és més gran que l’únic troià terrestre que es coneixia fins ara, el 2010 TK7.
Els investigadors expliquen que tots els objectes celestes que vaguen pel sistema solar noten la influència gravitatòria de tots els altres cossos massius que el formen, incloent-hi el sol i els planetes. Al sistema terra – sol hi ha cinc punts en els quals totes les forces que actuen sobre un objecte s’anul·len entre si.
Aquestes regions s’anomenen punts lagrangians (o punts de Lagrange), i són zones de gran estabilitat. Els asteroides troians terrestres són cossos petits que orbiten al voltant dels punts lagrangians L4 o L5 del sistema sol – terra.
Tot i que ja fa dècades que se sap que hi ha asteroides troians en altres planetes, com ara Venus, Mart, Júpiter, Urà i Neptú, no va ser fins al 2011 que es va trobar el primer i fins ara únic asteroide troià terrestre.
Deu anys més tard s’ha trobat el segon gràcies a telescopis de quatre metres que permetien fer observacions en les condicions idònies per poder detectar aquests petits objectes.
Els investigadors destaquen la importància de la troballa pel fet que aquest tipus d’asteroides poden contenir un registre de les primeres condicions de la formació del sistema solar. A més, els troians terrestres són candidats ideals per a possibles missions espacials futures.
