Lleida
19-35° C (sol)
97% 26 km/h


"A Lleida hi ha qualitat de vida i això ens ajudarà a atraure talent”



Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç, també aposta per la logística a l'Aeroport d'Alguaire


El president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, explica en una entrevista a LA MAÑANA que Lleida és un territori amb qualitat de vida i afirma que això ajudarà a "atraure talent". També manifesta Saltó que l'Aeroport d'Alguaire ha d'apostar per la logística i aprofitar l'auge d'activitats com l'e-comerce.Per què són tant complicades les eleccions a les Cambres de Comerç?

Perquè tots els grups que en són partícips elegeixen els seus representants per aquests epígrafs. Són normes que ja fa temps que hi són i no és cap cosa nova...

No seria més fàcil elegir un president o presidenta per sufragi directe?

Amb l’actual sistema cada grup tria el seu representant. D’altra banda també hi ha molta barreja perquè en un mateix grup et pots trobar gent del sector de l’alimentació i de l’agricultura. A vegades, doncs són coses que poc tenen a veure i és complicat.

Quines seran les primeres decisions que prendrà com a president de la Cambra?

Les primeres setmanes començarem a crear comissions per treballar en les diverses àrees que m’he marcat com a prioritàries. I tenen a veure amb el comerç, la logística, la sostenibilitat, la digitalització, la internacionalització, la formació i les infraestructures.

Les relacions amb la COELL han quedat tocades després del procés electoral en què també hi presentaven candidatura?

No perquè això no va d’organitzacions empresarials sinó d’empresaris i, a més, al comitè executiu de la Cambra hi ha membres de la COELL, com n’hi ha de la PIMEC o de la FECOM perquè han de ser-hi. De fet, també impulsem la creació d’una comissió transversal amb totes les organitzacions per abordar temes estratègics pel territori.

Quins temes seran?

En primer lloc abordarem com fer front a la problemàtica del despoblament a l’àmbit rural, un fet que ha propiciat incendis com el de la Ribera d’Ebre. En aquest sentit apostem per crear economia perquè la gent no marxi del territori i això s’aconsegueix amb una bona connectivitat en telecomunicacions que possibiliti el teletreball i eviti, també, que es desertitzin els nostres pobles. L’impuls de les comunicacions vials i ferroviàries, per persones i mercaderies, i de la formació reglada contínua són altres de les prioritats que abordarà aquesta comissió. I és que cal tenir en compte que els llocs de treball canviaran amb el temps i el que cal és adaptar-se als nous reptes que ens planteja la revolució tecnològica. D’altra banda també treballarem per posar en valor la qualitat de vida que hi ha al nostre territori amb l’objectiu d’atraure talent. 

I per atraure indústria què es proposen?

Això també forma part de les línies de treball de les que parlava abans i el que cal és portar indústria que generi valor afegit, sous dignes i activitat comercial. I per fer-ho disposem d’una bona base perquè a Lleida tenim sòl industrial, aigua de qualitat i bones comunicacions. 

En el seu primer discurs va reivindicar la importància de comptar amb internet 5-G a l’A2. Quins avantatges pot donar?

El 5-G és una tecnologia amb un sistema de dades de latència baixa que permet la connexió de molts dispositius a l’hora i té, a més, una banda ampla molt gran. Disposar-ne a l’A2 possibilitaria facilitats pels vehicles autònoms i, també, la presa de decisions en temps real. 

Lleida sempre ha tingut un sector primari fort però les iniciatives per transformar el producte no han acabat de quallar. Per què?

És veritat que hem tingut poca indústria transformadora del nostre sector primari, ja sigui del sector fructícola o carni. El que hem de tenir present, doncs, és que la transformació comporta valor afegit.

S’arribarà a exportar algun dia des de l’Aeroport d’Alguaire?

Des de la Cambra de Comerç defensem que la infraestructura s’ha d’encarar cap a la logística perquè tenim el gran avantatge que Alguaire és un aeroport que no està saturat de viatgers, com sí que ho està Barcelona, Saragossa, Reus o Girona. Per tant hem de treballar en la direcció de la logística (i més ara que l’e-comerç agafa embranzida) per atraure aquest tipus de mercat de tercers països si cal i fer possible que després d’una petita manipulació ho poguem distribuir per tot Europa. 

Com valora la Cambra el principi d’acord que va anunciar el conseller Calvet sobre la desviació dels camions de Montblanc a Lleida per l’AP-2?<br />D’entrada és positiu perquè el Port de Tarragona és la sortida natural de la producció agroalimentària de Lleida i, també, de la d’Aragó. Aquesta mesura pot ser el primer pas (potser d’un cost més baix) tot i que cal construir l’autovia perquè seria positiu no només pel transport de mercaderies sinó també per salvar vides degut a l’altra sinistralitat de l’N-240. 

Quina capacitat de pressió té la Cambra de Comerç per reclamar el desdoblament de l’N-240?

Tot el que poguem fer ho farem, ja sigui pressionant o aportant els estudis tècnics que calguin per aquesta obra. 

El Síndic d’Aran, Paco Boya, va manifestar a aquest diari que el Corredor Central serviria per treure trànsit pesat de la N-230 que ara passa per l’Aran. Vostè veuria bé que també s’apostés per aquest eix?

No tinc informació al respecte encara que tot el que representi una millor connexió amb Europa ho veig bé. Ara bé, a Lleida sí que ens cal una connexió amb el Corredor del Mediterrani.

Quina vinculació tenen amb la UdL?

Ara mateix no n’hi ha cap. Quan vaig entrar ho vaig preguntar i m’ho van dir. Per tant, cal millorar la relació entre empresa i universitat per assegurar la transferència de coneixement. N’he de parlar amb el nou rector i amb el Consell Social de tot plegat perquè en els països més avançats les relacions entre el teixit empresarial i el món del coneixement són molt bones. 

A la Cambra li aniria bé una Catalunya independent?

A l’entitat que presideixo el que li aniria bé és un model de finançament propi (perquè ara no en tenim i està pendent de la Llei de Cambres) i que hi hagi estabilitat política que ens ajudi a desenvolupar el creixement.

I a Catalunya hi sortiria guanyant?

No tinc un criteri format sobre això. Hi ha gent que creu que sí i altres que pensen que no. El que cal, insisteixo, és un model polític estable i que es facin coses. 

Alguns gurús vaticinen que l’arribada dels robots a les empreses anirà en detriment dels llocs de treball. Si fos així s’hauria de pagar cotització a la Seguretat Social per cada robot?

Em penso que els robots no prendran llocs de treball sinó que en generaran de nous. El que cal, doncs, és adaptar-se a les noves situacions. De totes maneres, i respecte al que em pregunta de si haurien de cotitzar o no, no puc dir ni sí ni no però si aquest fos el model per fer sostenible aquesta situació de la que em parla potser em decantaria més pel sí. 

Són dignes els sous a Lleida?

Malauradament la crisi que hem viscut s’ha superat devaluant salaris (abans es feia devaluant la pesseta). Sí que caldria tornar a tenir sous més bons per reactivar el mercat interior però cal tenir en compte que qui compra vol comprar barat. Sense anar més lluny, la mateixa Administració convoca els concursos a la baixa. Tot plegat ens porta a la reflexió de si els sous s’han de lligar a la productivitat i no al presentisme o a la conciliació per fer possible el que s’anomena “contracte emocional”, que no és res més que poder ser flexible. Ara bé, si no som capaços de generar valor afegit per pagar sous més alts difícilment ho podrem assumir. 

Ha portat molts problemes l’obligatorietat d’haver de fitxar a totes les empreses?

A les més petites sí que els n’ha generat perquè això ens posa davant d’un model d’un empresari que ha de fer cada vegada més coses per l’Administració. Dit això és evident que si un sector fa frau cal actuar sobre aquell sector però no en general com s’ha fet. El que s’ha fet ara és fiscalitzar tothom i això potser no és just.

Prefereix Torre Salses o el Pacte de l’Estació com a model comercial?

El model comercial que defensem és el que sigui capaç de controlar que no hi hagi un excés de metres quadrats. Qualsevol dels dos models que em diu podria funcionar. D’entrada potser seria molt millor el del Pla de l’Estació per ajudar a unir els barris i la Rambla de Ferran. Ara bé, si al final generés problemes de mobilitat i n’hi hagués d’haver algun altre fora (que ho desconec) ho haurien de decidir els tècnics.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats