Lleida
20-41° C (sol)
97% 26 km/h


Ada Colau és investida de nou alcaldessa de Barcelona amb els vots dels comuns, el PSC i tres regidors de Valls



El republicà Ernest Maragall diu que governarà des de l'oposició i que no seran "aliats dòcils d'un suposat progressisme"


L'alcaldable de BComú, Ada Colau, ha estat investida de nou alcaldessa amb els vots dels deu regidors dels comuns, els vuit del PSC i tres de Barcelona pel Canvi-Cs, la candidatura liderada per l'exprimer ministre francès Manuel Valls. Amb el suport dels 21 regidors que marquen la majoria absoluta necessària per ser investida alcaldessa, Colau s'ha imposat així al candidat d'ERC, Ernest Maragall, que serà el líder de l'oposició malgrat encapçalar la llista més votada a les eleccions del 26 de maig. Després que les bases de BComú avalessin l'aposta de la direcció de fer un govern amb el PSC, cosa que ha permès a Colau ser investida de nou alcaldessa, els comuns començaran ara les negociacions amb els socialistes per formar govern.

Després de la votació en la investidura, han intervingut els caps de llista de tots els grups municipals. El candidat d'ERC, Ernest Maragall, ha assegurat que governarà des de l'oposició, que és el lloc on, segons ha dit, Collboni i Valls l'han col·locat. Maragall ha criticat Colau perquè "21 vots han pesat més que la lògica democràtica, progressista i republicana". 

"Hem pres nota", ha avisat el republicà, que ha subratllat que no seran "aliats dòcils d'un suposat progressisme". Davant la "mà estesa" que ha ofert Colau durant la seva intervenció, Maragall ha dit que avui no era el dia per estendre la mà i ha criticat "l'horrible silenci de la neutralitat" i "l'ambigüitat calculada". "Que ningú presumeixi de progressisme si no assumeix el compromís ferm per aconseguir la llibertat dels presos polítics i exiliats", ha remarcat. 

Al seu torn, el candidat de Barcelona pel Canvi-Cs, Manuel Valls, ha justificat el seu suport a Colau perquè sigui investida alcaldessa com una "responsabilitat" que respon als seus "principis" i "sentit d'Estat". "No té res a veure amb el discurs d'una operació d'Estat o de poderosos", ha remarcat Valls, que ha insistit que el seu suport a Colau volia "evitar" una opció "pitjor", la de Maragall com a alcalde. 

Valls, que ha subratllat que no ha mantingut cap conversa amb els comuns, els ha estès la mà, "des de les discrepàncies", per fer acords per "temes importants de ciutat" durant el mandat. "Arribarem tots a acords perquè és la tradició de la ciutat", ha dit el candidat de Barcelona pel Canvi-Cs. 

"Ningú desitjava haver arribat a aquest punt", ha afirmat el candidat del PSC, Jaume Collboni, en relació amb la situació política a Catalunya. Collboni ha admès que el moment polític actual és "excepcional" perquè els partits no van ser "capaços de donar espai a la paraula", cosa que ha considerat "la constatació d'un fracàs". "Ens ha afeblit com a societat i a país", ha dit el candidat socialista, que ha reivindicat el "diàleg" i "l'entesa". 

Collboni ha defensat que Barcelona ha d'estar "per sobre de tot, de l'interès personal i institucional i de les causes polítiques". A més, ha reivindicat que el govern que formarà amb els comuns tindrà "tota la legitimitat democràtica". "Ja n'hi ha prou de calcular la legitimitat segons si és o no de la nostra simpatia", ha assegurat. 

El candidat del PP, Josep Bou, ha felicitat Colau "de tot cor" i ha dit que "posarà el seu granet de sorra per a la governabilitat". També s'ha dirigit a les formacions independentistes, qui ha dit que "creuen que els carrers i les institucions són sempre seves". "Prou, s'ha acabat, Barcelona és de tots", ha defensat Bou, que també ha reivindicat el Rei, la Constitució i la llei en el seu discurs. 

El número dos de BComú, Joan Subirats, ha defensat les "polítiques valentes" impulsades pel govern de Colau i ha assegurat que l'alcaldessa continua amb les mateixes conviccions per a la "defensa dels més vulnerables" que quan va assumir el càrrec el 2015. Ha assegurat que des d'aquesta formació "mai" s'han "sentit neutrals" quan es tracta dels drets fonamentals i ha afirmat que el judici de l'1-O ha mostrat que "les persones acusades no han comès cap delicte", a qui s'ha referit com a "presos polítics", i ha demanat tornar a la política un conflicte que no s'hauria d'haver "judicialitzat".

El número dos de BComú ha afirmat que la seva formació vol tenir un "paper rellevant" per "superar els blocs i tornar a la política del diàleg i l'entesa de les forces progressistes". Subirats ha aprofitat la intervenció per reclamar "més competències i recursos per a les ciutats", així com una visió "metropolitana" davant la "fragmentació institucional".

Comuns i independentistes prometen el càrrec "per imperatiu legal" 

Els regidors dels comuns i els de les formacions independentistes han promès el càrrec "per imperatiu legal". Els comuns han utilitzat diferents fórmules, que feien referència al "bé comú", al feminisme o a les polítiques per a les persones vulnerables. Per la seva banda, els regidors independentistes han promès el càrrec fent referència als drets i a les llibertats i a la justícia social. 

Entre els assistents a la sessió d'investidura, hi havia membres dels diferents partits polítics. Per part de JxCat, hi han assistit el conseller de Territori, Damià Calvet, l'exalcalde Xavier Trias, el diputat al Congrés Jaume Alonso Cuevillas o el president del PDeCAT, David Bonvehí. D'ERC, hi ha hagut el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, o la consellera de Justícia, Ester Capella. 

L'eurodiputat Ernest Urtasun, el diputat al Parlament David Cid i els diputats al Congrés Gerardo Pisarello i Jaume Asens han acompanyat Colau en la investidura com a alcaldessa. Per la banda socialista, hi han assistit l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, o el president del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. Per part de Ciutadans, hi han hagut els diputats al Parlament Laura Vílchez i Joan García i per part del PPC el seu secretari general, Daniel Serrano.

També hi han assistit el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, l'expresident de la Cambra de Comerç Miquel Valls, o la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.

Colau admet que assumeix el càrrec en una investidura "difícil" i proposa tornar a posar el llaç groc a l'Ajuntament

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha admès que assumeix el càrrec en una investidura "difícil" i en el seu discurs després de ser investida ha proposat portar a la Junta de Portaveus, com va fer en el primer mandat, que es torni a posar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Colau ha negat ser "neutral" sobre l'empresonament del líders independentistes, però ha advertit que no serà "ni una alcaldessa independentista ni antiindependentista", sinó "de tots els barcelonins". A més, ha admès que el suport de Barcelona pel Canvi-Cs, la candidatura liderada per Manuel Valls, és "incòmode" i que "posa a prova" la capacitat del nou govern, que ara els comuns hauran de pactar ara amb els socialistes, de fer "polítiques valentes".

Colau, que ha promès el càrrec per "imperatiu legal" i "per servir sempre a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes" de la ciutat, ha estès la mà a tots els grups municipals i ha justificat acceptar els vots de Valls perquè, malgrat les "contradiccions", cal "preguntar-se com serviràs millor la ciutat" i no "què és el més còmode". 

"Hauré d'esforçar-me per ser més dialogant i accessible", ha dit Colau, que ha reivindicat la necessitat de construir "ponts" en un moment polític marcat pels "retrets". En aquest sentit, ha fet una crida a "acabar amb els missatges d'amenaça" i ha defensat els comuns com una formació que vol "no alimentar la dinàmica de blocs" i pretén "combatre la judicialització de la política". 

"Et reconeixem com a regidor de ple dret"

Colau s'ha dirigit directament a l'alcaldable de JxCat, Quim Forn, a qui ha dit que vol "indiscutiblement lliure", de la mateixa manera que la resta de líders independentistes empresonats. "No només ho volen els que us han votat a vosaltres o a ERC, sinó molts i molts més", ha remarcat.

L'alcaldessa ha criticat "l'arbitrarietat" contra els líders independentistes jutjats per l'1-O i s'ha compromès a "mantenir un contacte regular" amb Forn, al qual ha reconegut com a "regidor de ple dret de l'Ajuntament". 

Proposarà posar el llaç groc a la façana

Colau ha assegurat també que traslladarà a la Junta de Portaveus, tal com va fer en el primer mandat, posar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament. L'alcaldessa ha justificat la proposta perquè, malgrat no ser habitual que hi hagi un símbol de manera permanent a la façana, "l'existència de presos polítics és una situació d'excepcionalitat política que no s'ha de normalitzar". 

"Tot el que hem pogut fer de bo, tot l'horitzó que hem pogut eixamplar, ha estat mèrit de la ciutadania", ha dit Colau, que ha fet una crida a la ciutadania perquè segueixi "organitzada" i que sigui "més exigent que mai" per superar "enormes reptes" i consolidar Barcelona com a "ciutat d'esperança" arreu del món. 

"Ocupo l'alcaldia amb tot l'orgull i fermesa sense demanar permís a ningú"

Al final del discurs, Colau ha volgut fer un "poderós" i "contundent" missatge a les dones i a les nenes, segons ha apuntat. "Ocupo l'alcaldia amb tot l'orgull i fermesa sense demanar permís a ningú perquè les dones hem vingut a ocupar espais de poder sense haver-nos de justificar", ha dit Colau, que ha conclòs el seu discurs reivindicat "totes les Barcelones" i la "Barcelona feminista i orgullosament diversa".

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats