Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Amèrica Central i Sudamèrica, el nord d'Àfrica i l'Índia, mercats potencials per a la fruita dolça



La “Jornada de sanitat vegetal” tanca la Fira de Sant Miquel


La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit han tancat avui el programa d’activitats tècniques amb XIII “Jornada de sanitat vegetal”, destinada a aprofundir en les oportunitats i els obstacles per a l’exportació de fruita a tercers països, així sobre el projecte de Reial Decret que regularà el règim de certificació fitosanitària oficial per a l’exportació de vegetals i productes vegetals. Han participat en la jornada Jaume Banchs, coordinador de relaciones agrarias del MAPA a Lleida; Manel Simon, director general d’AFRUCAT, i Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP. Ha fet de moderador Xavier Auqué, cap de la Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal als Serveis Territorials del DARP a Lleida.

Manel Simón ha afirmat en el decurs de la jornada que cal promoure l’exportació a tercers països (sense oblidar el que ha de ser el principal mercat, la Unió Europa) per donar sortida a la fruita dolça catalana, especialment la poma i la pera; una estratègia necessària donada la caiguda radical de la demanda russa, provocada pel veto del Govern de Putin decretat l’any 2014. Simon ha dit que és primordial que el Govern espanyol agiliti l’establiment d’acords i protocols comercials amb aquests tercers països a fi de facilitar les transaccions. També ha recordat que l’Estat espanyol és líder en exportació de fruites com la poma i la nectarina a nivell europeu, i que Catalunya és líder en la producció d’aquestes fruites, i d’aquí la importància de potenciar-ne la comercialització.

El director general d’AFRUCAT ha indicat com a objectius principals de l’expansió comercial d’aquest sector el nord d’Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud (on la nectarina i els préssec pla o paraguayo tenen bona acollida), i Àsia, especialment l´Índia, “país amb un mercat potencialment enorme, i amb el qual és bàsic establir un acord d’exportació per a pomes i peres”. Simon ha citat també el cas de Mèxic, país amb el qual ja es treballa en protocols comercials per a la pera i la poma. “Aprofitant els problemes polítics que tenen amb els EE.UU., podríem entrar amb més força i establir també acords per a les nectarines i els paraguayos”.  

El responsable de l’associació empresarial fruitera ha explicat que actualment els principals mercats del préssec són Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit, per aquest ordre; els de la nectarina, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia; el de la poma, França, Portugal i Regne Unit; i els de la pera, Marroc, Itàlia, França i Alemanya. També ha incidit, però, en marcats emergents com els Emirats Àrabs, Colòmbia, Mauritània, l’Aràbia Saudita, Israel, Equador o l’Índia, en el cas de la poma, o el del Senegal, Jordània, Àustria o l’Índia, en el cas de la pera.

Simon s’ha referit igualment al paper clau del Punt Duaner EDULLESA, que permet la gestió indirecta dels expedients duaners i facilita així els controls en frontera per a l’exportació i  la importació de la mercaderia. La recent reforma d’aquest servei, amb l’ampliació de molls i la potència frigorífica, “permetrà agilitar al màxim els tràmits amb els tercers països i amb la gran Bretanya, que esdevindrà també tercer país un cop consumat el Breixit”.

De la seva banda, Jaume Banchs, coordinador de relaciones agrarias del MAPA a Lleida, ha explicat que l’Estat espanyol és, amb 33 milions d’hectàrees (25% de regadiu i 75% de secà), el país europeu amb més superfície agrària útil, després de França. També ha asseverat que els principals problemes en les importacions no són de caire fitosanitaris, ja que venen d’una documentació incorrecta (suposen el 53% dels informes negatius), d’embalatges de fusta no normatius (el 26%) i, finalment, de la presència d’organismes nocius (el 26%).

També ha fet una breu referència al nou Reglament UE 2016/2031, que ha entrat recentment en vigor. Es tracta d’un reglament relatiu a mesures de protecció contra les plagues dels vegetals, que pretén agilitar les exportacions mitjançant noves estratègies sanitàries més efectives. La nova reglamentació s’adreça a prevenir la introducció i propagació de les plagues, mitjançant la seva ràpida detecció, i n’estableix una nova classificació.

Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, ha començat la seva explicació, centrada també en el Reglament UE 2016/2031, indicant que Catalunya té més de 55.000 hectàrees dedicades a fruiters. Giné ha explicat que el reglament estableix un nou passaport fitosanitari per als moviments comercials dins la UE, i que en totes les operacions es requereix un certificat fitosanitari.  

Respecte a la importació de països tercers, s’estableix una classificació per tipus de plagues: els vegetals i productes vegetals prohibits o que han de complir certs requisits per tal de ser importats; els sotmesos a quarantena (es contemplen 174 tipus de plagues); els sotmesos a quarantena en zona protegida, i els regulats no quarantenaris.

Referint-se a les exportacions a països tercers, Giné ha dit que cal tenir en compte els protocols d’exportació específics i els requeriments de quarantena per cada plaga del país de destí, i altres exigències sanitàries del país importador.

Quant al projecte de Reial Decret 2020 pel qual s'estableixen les condicions de comercialització i control oficial de productes fitosanitaris i es regulen les seves transaccions i autorització d'assaigs oficialment reconeguts, publicat al BOE a finals de juny i que entrarà en vigor a finals d’any, afirma que “serà important per regular el règim de certificació fitosanitària oficial per a l’exportació de vegetals i productes vegetals”.

 

La nova figura de l’agent de control

Aquest Reial Decret defineix el concepte i les competències de l’entitat auditora certificada (entitat privada que donarà suport en tasques de control a l’Administració competent en campanyes específiques d’exportació), el laboratori designat (públic o privat, podrà fer proves i informes) i, com a novetat, l’agent de control (tècnic competent que podrà emetre atestacions sobre el compliment dels requisits sanitaris fora de campanyes específiques d’exportació).

Segons Giné, els principals obstacles futurs per a les exportacions catalanes seran les cada cop més elevades exigències dels països tercers, el Breixit (l’1 de gener la Gran Bretanya passarà a ser país tercer) i, en cas d’entrar a Catalunya, la Xylella fastidiosa, que implicarà greus problemes per a l’exportació de plantes.

Xavier Auqué, cap de Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal als Serveis Territorials del DARP a Lleida, qui ha remarcat en primer lloc que el tema de la sanitat vegetal és bàsic per a l’èxit de les exportacions, ha incidit en que el Real Decret que regula el regim de certificació fitosanitària oficial d’exportació de vegetals i producte vegetals, definirà les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en el tema dels controls fitosanitaris i establirà les entitats, els laboratoris i els agents certificadors autoritzats.

La jornada ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del 2020 com a jornada tècnica de referència.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats