Lleida
21 / 41° C (sol)
97% 26 km/h


Ángeles Ribes: "Jo vull que es facin festivals de música a les Basses d'Alpicat, és el lloc ideal"



Entrevista de COPE Lleida i LA MAÑANA a la candidata de C's a la Paeria de Lleida


Passat l'equador de la campanya electoral, la cap de llista de Ciutadans, Ángeles Ribes, arriba a les noves instal·lacions del diari convençuda que aquesta campanya "és distinta, ja que fa quatre anys no es cmptava amb nosaltres per a tots els debats".

Ángeles Ribes lidera una candidatura que manté a dos dels regidors amb els que ha compartit grup municipal i la novetat és la seva número dos, Maria Burrel, que va ser cap de llista a les Generals del passat 28 d'abril. El seu objectiu és convertir-se "en la primera alcaldessa dels 755 anys d'història de la Paeria". 

Pregunta.- Es veu alcaldessa?

Resposta.- Sí. Però és que si un dirigent polític no es veu guanyador, ja no es presenta, seria absurd. Em presento per a guanyar perquè, a més, en aquest quatre anys hem fet un màster en administració pública que ens permet dir que estem preparats per a governar.

P.- Alcaldessa es pot ser amb majoria absoluta o pactant. La seva política de pactes està clara, no? 

R.- Som òbvies. No arribarem a pactes ni amb separatistes ni populistes. A partir d'aquí, ja hem demostrat que estem capacitats per arribar a acords a dreta i esquerra i que som el suficientment sensats com per a saber que ha de ser amb un projecte de ciutat que millori la vida dels veïns.

P.- I si no és alcaldessa però pot ser primera tinenta d'alcalde? Si es donés la situació de fa quatre anys, ara es negociaria només un acord extern d'investidura quedant-se a l'oposició o exigiria entrar al govern? 

R.- Ni descarto ni desmenteixo, com va dir aquell... hehehe Primer s'haurà de veure com queda exactament la correlació de forces. A partir d'aquí, podem no ser els únics que estarem en aquesta situació, o igual som nosaltres els que hem de demanar aquest tipus d'acord.

P.- Cs aposta per les grans superfícies comercials, de quin tipus?

R.- S'ha d'apostar per les grans superfícies, el problema és que de tant marejar la perdiu potser arribem tard. Per untar una ran superfície també s'ha de comptar amb la voluntat de l'operador comercial i tal com està la situació, amb debat i polèmica ple rere ple, els operadors es retrauen i la realitat és que tenim una gran pèrdua de vendes que marxen fora perquè al seu dia la Generalitat va decidir fer una frontera administrativa amb Osca sense tenint present aquesta massa crítica de compradors i impedint grans superfícies comercials.

P.- Això és incompatible amb el comerç de proximitat?

R.- No. L'Eix Comercial no és comerç de barri, són bàsicament franquícies, que està bé,  i el comerç de proximitat està a Pardinyes, Balàfia, la Bordeta... Aquest l'hem de vetllar, ajudant-los si cal, però sabent ells que no poden competir amb la gran oferta que avui en dia és Internet i tenir una aposta pròpia de futur. 

P.- I el risc que les franquícies abandonin l'Eix per anar-se a una gran superfície a l'exterior de la ciutat deixant buida la principal artèria vianant de la ciutat?

R.- Igual seria el moment per a què el comerç de proximitat apostés per l'Eix i oferir allò que no tindries a la gran superfície. Aquí cal renovar-se o morir i no et pots ancorar al model de comerç dels anys 80 o 90.

P.- Hi ha qui diu que les grans superfícies a l'extraradi són un model dels 80 ja superat

R.- Això passa als Estats Units, perquè aquelles ciutats són enormes i la gent ha d'anar a comprar el pa en cotxe. Aquí, les illes d'habitatges es fan amb baixos preparats per a instal·lar comerços i garantir que els carrers estiguin vius. 

P.- Aquesta qüestió afecta al POUM, què ha passat perquè al final s'hagi encallat?

R.- Que ha estat un procés molt llarg i ple d'al·legacions i en el que altres administracions també han dilatat informes i respostes, de manera que ens trobàvem en mig de dues eleccions, i aprovar-ho així em semblava una mica pervers. Si no ets capaç d'arribar a un acord bàsic amb set forces en tres anys, no li deixis al que vindrà de nou. Per això vaig creure que no era apropiat aprovar-ho ara.

P.- Quina part de culpa, entre cometes, es pot atribuir a l'actual alcalde de la no aprovació del POUM?

R.- No culparé a ningú. Al final, les circumstàncies, amb set forces polítiques, no han estat fàcils. De totes maneres, no hi estic d'acord amb el discurs que no s'ha arribat a un consens. A veure, un 14 a 13 és consens perquè és una majoria absoluta. Però s'ha arribat amb absolut retard.

P.- Aquest consens li era més fàcil a vostè amb Àngel Ros que amb Fèlix Larrosa?

R.- És cert que amb Àngel Ros nosaltres normalment ho portàvem tot molt parlat, amb reunions prèvies, i ara no ha estat així. Jo he mantingut la predisposició a mantenir aquesta línia de treball, però en els darrers mesos tot ha arrossegat una certa provisionalitat.

P.- S'han de remunicipalitzar alguns serveis públics, com l'aigua?

R.- Aquest debat no el plantejo en termes absoluts. El servei ha de ser prestat de manera eficient, eficaç i amb el menor cost possible per a l'Ajuntament, que vol dir el ciutadà. I ja hem remunicipalitzat un servei, el Centre de Negocis i Convencions de la Llotja, però aquells grups que tant parlen de remunicipalitzar s'ho callen, entre d'altres coses perquè no venien ni als consells d'administració. En el cas de l'aigua, hem d'aconseguir que aquell que consumeixi i malbarati més aigua ho noti al rebut, cosa que ara no passa.

P.- Miquel Pueyo deia que encarregaria una auditoria per saber com estan les finances municipals...

R.- Nosaltres també, perquè és sensat, però el deute s'ha anat reduint fins que per llei la Paeria va haver d'assumir el deute del Parc Científic. El problema és el sistema de finançament dels ajuntaments: No pot ser que ens financem només a base d'IBI, IAE i multes de trànsit. Lleida no té grans pagadors d'IBI que permetin rebaixar-lo als particulars.

P.- L'Estat hauria de congelar i assumir el deute del Parc Científic, donada la seva aportació a la ciutat?

R.- Assumir-lo tot no, però sí re-finançar-lo i, sobretot, que la Generalitat també s'impliqui. A la Diputació vaig aconseguir que entrés a aportar diners.

P.- Va ser un error baixar l'IBI?

R.- Jo ara no ho prometo, i més mentre la Generalitat no pagui el que ens deu. Mentre no tinguem resolt el finançament municipal...

P.- I com pensa pagar l'augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana que ha promés?

R.- Precisament perquè no hi haurà noves baixades d'IBI, i ens permet disposar d'un milió i mig d'euros, i perquè s'han de prioritzar algunes despeses, com moltes subvencions, que s'ha de deixar molt clar a qui es subvenciona o no.

P.- Parla de compra de voluntats?

R.- Més que d'això, tinc clar que hi ha hagut una gran desídia en exigir la redempció de comptes als beneficiaris.

P.- Què faria amb les Basses?

R.- Jo vull que es facin festivals de música a les Basses d'Alpicat! És el lloc més apropiat. Al seu dia es van deixar morir pel model de piscines als barris, però ara ha de poder acollir oci familiar, càmpig turístic i potenciar que sigui una zona d'oci nocturn i de festivals, sense cap mena de dubte, amb autobusos llançadera per no tenir problemes de mobilitat.

Ángeles Ribes, “garantia” per frenar l’independentisme

Ángeles Ribes i Duarte va néixer a Jaca, però és lleidatana des dels 11 anys. Ha realitzat estudis de moda i aquest 26 de maig repeteix com a candidata del grup municipal de Ciutadans (Cs) a l’alcaldia de Lleida. Ribes és portaveu de Ciutadans Lleida, diputada provincial a la Diputació de Lleida i aquest diumenge presenta la seva candidatura a les municipals com “l’única garantia per frenar l’independentisme”. La portaveu de Ciutadans es defineix a si mateixa com una dona treballadora. Ha estat autònoma durant la major part de la seva vida laboral i ha exercit de dissenyadora gràfica i d’administradora. 

En aquest darrer mandat, el partit taronja ha estat el puntal del govern socialista, després d’entrar al consistori com a tercera força més votada, amb quatre regidors. Ribes, al capdavant de la formació, encara les urnes aquest diumenge amb l’objectiu d’esdevenir la primera alcaldessa de Lleida i, segons explica, de “seguir garantint que la ciutat, les institucions i els carrers siguin de tots, amb independència del que pensin”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats