Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Aragonès portarà el govern espanyol als tribunals per "retenir de forma irregular" les bestretes del finançament



El vicepresident convida la resta de comunitats autònomes a sumar-se al recurs


El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha començat la seva compareixença al Parlament a l'atac. I és que només dos minuts després d'iniciar la seva explicació ja havia anunciat que pensa "portar als tribunals" al govern espanyol pels incompliments en pagaments que reconeixen la llei. En aquest sentit, s'ha referit als 1.317 milions d'euros que, segons ell, corresponen a les bestretes del finançament del 2019, que haurien d'haver estat transferides de forma automàtica i que l'Estat "té retingudes de forma irregular".

És per això que ha apuntat que intentarà per la via judicial acabar amb aquest "incompliment de la llei i dels compromisos" que estan "ofegant" la Generalitat, tot acusant el govern espanyol de "deslleial" per "no complir" mentre Catalunya "sí compleix els objectius que ells mateixos van marcar".

Aragonès ha explicat que dimarts vinent demanarà al Govern que l'autoritzi per a presentar un recurs contenciós administratiu per interposar el recurs per aquests impagaments i reclamarà que es faci "amb la màxima celeritat". "Són diners que ja hem recaptat i que estan a la caixa del govern espanyol", ha lamentat el vicepresident, que ha assegurat que aquests són recursos que els corresponen "per ell" i que es retenen a Madrid "de manera irregular". "No són una almoina que es dona a la Generalitat, correspon a l'aplicació estricta de la llei", ha reblat.

D'altra banda, i anticipant-se als retrets de l'oposició, Aragonès ha descartat que el seu recurs se centri en un 'Madrid ens roba', ja que afecta a la majoria de comunitats autònomes, a excepció del País Basc i Navarra. "És en contra de tots els ciutadans espanyols", ha carregat el vicepresident, que ha lamentat que l'executiu espanyol presumeixi de descentralització, "una mentida absoluta" perquè "és centralisme pur i jacobinisme". És per això que ha estès la mà a la resta de comunitats autònomes per si volen sumar-se al recurs contenciós administratiu i fer-ho de manera compartida.

El conseller d'Economia creu que qui no ha fet la feina que pertocava ha estat el govern espanyol i que, tot i això, volen castigar les comunitats autònomes. A més, ha suggerit a l'executiu de Sánchez que "està en les seves mans" de modificar l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes si creuen que és injust, ja que ara tenen majoria al Senat per a fer-ho. Aragonès també ha retret el govern espanyol en funcions que els diguin que retallin en pròtesis de maluc: "Ben disparada està, aquesta despesa", ha defensat Aragonès, que ha garantit que no retallaran en salut, i menys amb les llistes d'espera actuals.

Durant la seva intervenció, ha fet una defensa dels serveis públics i ha rebutjat quedar-se "de braços creuats" perquè els ciutadans "necessiten serveis dignes, independentment de quin partit votin i de si Sánchez se n'ha sortit o no per a ser president". També ha justificat l'ajust de despesa perquè considera que "no fer res seria patir tensions de tresoreria i patir una desviació pressupostària important" que podria arribar a conduir al FLA, segons el vicepresident. 

Així, ha insistit que aquesta ordre de tancament no suposa retallades en cap servei públic, i que queden protegides les nòmines i els contractes, però ha alertat que si no actuessin així sí que s'hi veurien abocats. El vicepresident ha explicat que la previsió d'execució de despesa del 2019 serà superior al 2018 i que els serveis públics han recuperat els nivells de despesa del 2010. "Hem revertit les retallades amb un dèficit molt inferior", ha dit. Per tot plegat, ha resumit que el que es fa és marcar les prioritats de gestió pressupostària des d'ara fins que acabi l'any i, sobretot defensar els recursos que corresponen. "Si no féssim aquesta ordre, en 2 mesos estaríem en una situació de desviació", ha argumentat, alertant que això podria suposar retard de subvencions o de pagament de proveïdors.

Aragonès ha advertit que la situació pot convertir-se en insostenible si no s'acorden uns pressupostos per l'any vinent, ja que seria la tercera vegada que es prorroguen. Per això ha explicat que la primera setmana de setembre iniciarà la ronda de contactes per a començar la negociació del pressupost del 2020. També ha dit que de cara al setembre estan oberts a discutir una reforma fiscal a Catalunya, però ha advertit que "de res serveix" si els recursos continuen sent "retinguts irregularment" per part del govern espanyol.

Davant les crítiques de l'oposició per la negativa d'ERC i JxCat a aprovar els pressupostos generals de l'Estat, Aragonès ha defensat que els recursos no depenen d'aquests comptes. "Estàs obligat a aprovar els pressupostos perquè paguin allò que els correspon per llei?", ha preguntat.

L'oposició retreu a Aragonès que atribueixi tota la responsabilitat a l'Estat i no a la falta de pressupostos a Catalunya

Els partits de l'oposició han retret al vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, que atribueixi tota la responsabilitat de l'ajust de despesa a l'Estat i no a la "incapacitat" de l'executiu català d'aprovar uns pressupostos per al 2019. "Negar que vostès tenen algun tipus de responsabilitat en la situació que ens trobem és negar la realitat. És un problema d'ingressos", ha dit aquest dimecres el diputat de CatECP, David Cid, en la compareixença d'Aragonès al Parlament. Els comuns consideren que cal un nou sistema de finançament a Catalunya per tal de fer front a la situació però que el conseller no s'atreveix "perquè fa de botifler". Per la seva banda, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, ha celebrat que Aragonès "porti als tribunals" el govern espanyol pels incompliments en pagaments que reconeixen la llei, però acusa el govern català d'estar "subordinat".

Respecte la via judicial anunciada per Aragonès, el diputat del PP, Alejandro Fernández, ha recordat l'intent d'Artur Mas de presentar un recurs als tribunals en l'aleshores govern de Mariano Rajoy "que no tenia cap tipus de viabilitat". El popular considera que és només un "anunci incendiari" per generar "tensió política" i que és "incompatible" amb la resolució del conflicte. 

Els socialistes, per la seva banda, han acusat Aragonès de "judicialitzar" la política. "Fer un titular per carregar la culpa als altres ens sembla molt poc honest", ha assenyalat la diputada socialista Alícia Romero. Romero ha retret al vicepresident que el Govern no portés al Parlament els pressupostos per tal de debatre'ls i ha atribuït els ajustos del 6% perquè hi ha vigents uns pressupostos "pensats del 2016". "No hem pogut fer esmena a la totalitat dels pressupostos, com van fer vostès", ha dit la diputada en referència als comptes generals de l'Estat.

La CUP ha demanat que el Govern "planti cara a aquesta maniobra d'estat", i ha criticat que Aragonès vulgui fer creure que la "retallada" de pressupost "és el millor per la ciutadania". Sirvent ha qualificat l'ajust de "vergonya" i "fracàs" i responsable de "conseqüències greus". "Ni tan sols han aconseguit mantenir el nivell de despesa", ha lamentat la diputada cupaire.

El diputat de Cs, José María Cano, ha assegurat que les "retallades no són resultat de l'Estat" sinó de la "nefasta gestió" del Govern.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats