Lleida
16-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Carles Puigdemont: “Cada dia tinc ganes de tornar però treballo per alliberar tothom”



LA MAÑANA entrevista l'exPresident i candidat de Lliures per Europa


Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat, encara la campanya de les europees després de superar el veto de la Junta Electoral. En una videoconferència amb LA MAÑANA des de Waterloo, Puigdemont diu que el seu rival no és Junqueras sinó “un Estat autoritari que ens empresona i ens envia a l’exili”.

La seva candidatura surt reforçada després del veto que ha intentat la Junta Electoral?

Jo diria més aviat que en surt perjudicada perquè la decisió de la Junta Electoral ens ha generat molts mals de cap, hem hagut de refer la candidatura en qüestió de minuts i hores amb el risc de quedar-nos fora en una lluita contra-rellotge per defensar els nostres drets i ens ha calgut replantejar la campanya. D’altra banda fins dimarts al migdia no vam rebre l’homologació per fer les paperetes amb el que això representa per un cens de 5,5 milions de votants. Per tant ho tenim més complicat que ningú i encara que l’Estat ha contribuït a amplificar la nostra existència si no hi ha paperetes per votar no serveix de res. En definitiva som víctimes del seu intent d’apartar-nos.

Li hagués agradat més anar de número dos de Junqueras en una llista unitària que liderar la candidatura de Lliures per Europa?

Absolutament... Crec que una llista unitària a Europa hauria servit per enviar un missatge inequívoc, sòlid i contundent. Però vaja, no ha estat possible i no vull insistir-hi més.

Més enllà de l’entrevista en la que ho va proposar li va fer arribar formalment la proposta?

En vaig parlar amb gent d’ERC però és evident que poques hores després que fes l’oferiment hi va haver un posicionament rebutjant-lo. Però insisteixo. No vull abordar aquesta qüestió amb ànims de polemitzar, i menys quan queden pocs dies per anar a votar, perquè cadascú pren les decisions que considera oportunes.

Aquestes eleccions les planteja com una segona volta del 28-A?

Aquestes eleccions sempre han estat molt diferents, de la mateixa manera que el 28-A tampoc va ser la segona volta del 21-D. En el cas de les generals, per exemple, només les hem guanyat una vegada i sempre havíem tret resultats molt discrets. Aquestes darreres, sense anar més lluny, estan en la línia dels resultats que vam treure el 2016. Esperem que a les europees poguem tenir més suports, especialment a Catalunya, perquè són unes eleccions excepcionals per l’intent, absolutament antidemocràtic, de prohibir-nos que hi participem i perquè des que som a l’exili hem demostrat una capacitat d’acció en la defensa de les llibertats fonamentals a través d’estratègies jurídiques i polítiques que han tingut èxit. 

I a Junqueras el veu com a rival o com a aliat?

De rival mai, perquè nosaltres no hem plantejat ni les eleccions espanyoles ni les catalanes de desembre del 2017 en termes de rivalitats ni de lluites per l’hegemonia de l’espai dels partits. Al contrari. La situació és la mateixa que tenim des de l’octubre del 2017 o fins i tot des del setembre 2015. I és que estem davant d’un Estat autoritari, que ens nega els drets fonamentals, que ens ha empresonat o ens ha enviat a l’exili i aquest és l’únic adversari que tenim. Per això diem que com més forts siguem davant d’aquest adversari més possibilitats tindrem de sortir-nos-en.

Si a les europees es dispara la participació a Catalunya creu que Europa en traurà alguna conclusió?

El que és segur és que si hi ha una mala participació i uns mals resultats de l’independentisme Europa en prendrà molta nota.

Parlant d’Europa... Hi tenen massa pes els lobbys?

El problema d’Europa no són tant els lobbys, que estan regulats, sinó la distància que hi ha entre les institucions i la ciutadania. Només cal mirar les últimes enquestes, que diuen que menys de la meitat dels europeus creuen que la seva veu compta. I aquí hi ha una responsabilitat molt directa dels estats i de com interpreten un marc de drets i llibertats, com el de Schengen, que és de fet molt positiu. Perquè dissortadament hem vist com els estats han anat rebaixant expectatives del que representa aquest acord. I això és el que hem de canviar. Per tant el problema d’Europa és, sobretot, el poc compromís d’alguns estats amb els valors profunds i les amenaces que hi planen, com el populisme, la xenofòbia o el nacionalisme d’Estat.

L’antiga CiU sempre havia anat amb el PNB a les europees. Li dol que aquest partit no hagi volgut repetir llista amb vostè?

Aquesta és una situació que vam parlar amistosament amb el PNB. Nosaltres volíem encarar aquestes eleccions amb un projecte pensat per portar al cor d’Europa la veu de la Catalunya republicana de l’octubre del 2017 i drets fonamentals per nosaltres com el de l’autodeterminació. Per tant, l’agenda i el contingut que plantejàvem per aquestes eleccions no és exactament el que viu actualment la política basca. Però amb el PNB ens respectem molt i tenim un acord per col·laborar després dels comicis.

I amb lehendakari Urkullu quina relació hi té després del paper de mediador que va fer els dies més convulsos del 2017?

Em va enviar un missatge en una ocasió però no hem pogut parlar... Sí que ho he fet amb algú del PNB, com l’exlehendakari Ibarretxe però també entenc que la situació no és fàcil per establir una relació fluïda i normalitzada.

Veurem algun dia una Catalunya independent o això quedarà en una quimera?

Dimecres vam anar a Schengen i vam constatar que parlàvem d’un acord per la lliure circulació de persones que 75 anys abans era un deliri i que avui és una realitat de la que gaudim tots. Catalunya avui ja és més independent que fa dos anys. Ho és en molts aspectes.... No crec que avui hi hagi gent que se senti més lligada a l’Espanya del “a por ellos” del que ho podia estar fa dos anys. Aquest és un viatge que va començar i que no té marxa enrera. És un procés gradual i irreversible. I a mesura que anem pavimentant el camí cada dia fins al final anem assolint cotes d’independència més altes i en paral·lel també baixa el grau de dependència. En termes fàctics tothom arreu del món pot reconèixer avui una realitat que és diu Catalunya. És cert que no és un subjecte de dret però ho és de fet i tothom que hagi viatjat pel món aquest estiu i hagi parlat de Catalunya podrà comprovar que avui no calen gaires fotos per explicar què és aquest país i què vol. I això és un senyal que anem pel bon camí.

Faria alguna cosa diferent del que va fer l’octubre del 2017?

El que faria diferent és la jornada del 10 d’Octubre. L’Estat havia donat senyals clars i compromisos a nivell directe de voler una finestra de negociació i diàleg. El meu deure com a president era privilegiar el diàleg per damunt de qualsevol altra opció (i ho continua essent). I per tant la meva responsabilitat estava per damunt dels meus interessos o ideals si aquesta voluntat era honesta. Però després això va ser un gran engany i l’Estat espanyol, que no té paraula i no ens en podem fiar mai, va aprofitar aquell temps mort per construir una repressió ferotge. Crec que això ens ensenya que en els temps a venir serà imprescindible que hi hagi un mediador independent en les converses entre Catalunya i Espanya per assegurar-nos que hi ha compromís en la paraula donada i en les promeses concretes. Ara bé el catalanisme ha fet molta autocrítica però també estaria bé que en fessin els del 155, el rei i les forces vives que van col·laborar en aquell cop d’estat contra la democràcia a Catalunya. Estan segurs que van fer-ho tot bé des del recurs del PP i la sentència del Constitucional? Ho dic perquè sempre se’ns demana a nosaltres el que hem fet malament i ho hem assumit. Però l’Estat assumeix algun error? Faria alguna cosa diferent? I de moment veig que no perquè el senyor Pedro Sánchez continua estant molt orgullós del 155.

Aquell 10-O, el dia que va assumir el mandat de l’1-O però en va suspendre els efectes, Donald Tusk també li va demanar que no fes res que pogués impossibilitar el diàleg. Se sent enganyat també pel president del Consell d’Europa?

Sobre l’octubre he explicat bastantes coses i encara n’hi ha moltes per explicar. I fins que no acabi el judici i hi hagi sentència no donaré la meva versió total i integral d’aquells fets. Ara m’he de concentrar en guanyar unes eleccions que ens han posat molt difícils i en com defensar la dignitat com a poble i les nostres llibertats.

Però insisteixo... Se sent enganyat per Donald Tusk?

He publicat el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per Europa i d’aquesta qüestió en parlo molt. Si algú té interès en conèixer la meva opinió sobre això li suggereixo que llegeixi aquelles pàgines.

Si el 26-M aconsegueix l’acta d’eurodiputat tornarà per venir a buscar-la?

Jo tinc ganes de tornar a Catalunya cada dia al llevar-me. Porto un any i mig a l’exili, separat de la família i aguantant de tot, des de fora i des de dins. No és senzill. Però  un any i mig després es pot veure el resultat pel que fa a la internacionalització i els èxits assolits. Jo he estat detingut i a la presó. I si ara no hi sóc no és perquè me n’hagi escapat sinó perquè un jutge alemany va decidir que no hi havia d’estar perquè no havia comès cap crim de rebel·lió ni sedició, que és pel que s’està jutjant els meus companys. I això (el que han dictaminat els jutges europeus) és un èxit. I ho és perquè demostra la farsa d’aquest judici. El meu objectiu no és treballar per tornar sinó per alliberar tothom, perquè no hi hagi presos polítics, alcaldes perseguits per donar suport a un referèndum, perquè no tinguem periodistes investigats per difondre l’1-O, perquè no hi hagi tuitaires que sentin por en el que expliquen i perquè els mestres no temin que algú els delati perquè han fet un debat democràtic a classe. Aquesta és la prioritat. El que em passa a mi és absolutament secundari. L’important és què fem tots per aconseguir sortir d’aquesta Espanya de por que força l’estat de dret en nom de la unitat de la pàtria.

Algú del PSOE l’ha tantejat de cara a la investidura de Pedro Sánchez?

Des que sóc a l’exili no he tingut mai ni un contacte amb ningú del Partit Socialista.

I què faran els diputats de Junts per Catalunya el dia de la investidura?

Això ho decidiran Jordi Sánchez i els set diputats i diputades que tenim al Congrés. I segur que ho faran després d’escoltar Pedro Sánchez i no abans. Perquè caldrà saber quin Pedro Sánchez puja a la tribuna d’oradors: El tatuat amb un no al front? El que vindrà amb un pacte amb Cs sota el braç? O n’hi haurà un altre? No ho sabem i com que no ho sabem tot és molt volàtil. Perquè fa quatre dies deia que si el Senat no pot venir a Barcelona és millor tancar-lo i ara li dóna la presidència de la cambra alta a Miquel Iceta. Per tant, esperarem a sentir-lo en seu parlamentària i a saber si té un projecte per Catalunya diferent del de Rajoy, que de moment no ho és, i si deixa de conjugar la paraula 115 i opta per la de diàleg. En funció de tot això decidirà Junts per Catalunya a Madrid.

Fotografia: Julio Díaz (JxCat)

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats