Lleida
8/22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Cent professionals del dret reclamen que la taula de diàleg tracti l'anul·lació de les causes judicials de l'1-O



Marcel Mauri diu que aquest fet demostraria "una voluntat de diàleg sincera"


Un centenar de professionals del món del dret han reclamat en un manifest que la taula de diàleg tracti l'anul·lació de les causes judicials obertes per l'1-O. "Reclamem que als espais de diàleg oberts entre l'Estat i el Govern de Catalunya s'hi tracti, de totes totes, la qüestió de l'aprovació de l'amnistia com el mecanisme més adient per permetre abordar la resolució del conflicte i, més concretament, per a l'anul·lació de totes les causes judicials obertes contra el miler llarg de represaliats polítics", indica el text. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha dit durant l'acte a Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona que aquest fet demostraria "una voluntat de diàleg sincera".

La declaració s'ha presentat després de la presentació divendres passat a Madrid del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per part del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat des del 16 d'octubre de 2017.

Abans de la lectura del text Mauri ha agraït la presència dels professionals del dret per "denunciar aquesta persecució". Ha alertat que la sentència del Suprem posa en risc el dret a manifestació de tota la ciutadania i ha insistit en la necessitat que el Tribunal Constitucional elimini el delicte de sedició de l'ordenament jurídic espanyol.

"En democràcia, les manifestacions pacífiques mai poden ser enteses com una alteració de l'ordre públic", ha lamentat. "Fer-ho és propi de règims no democràtics", ha afegit.

També ha demanat "una amnistia per a tots els represaliats i anul·lar totes les més de mil causes judicials", el que considera que "seria l'única i verdadera prova que voluntat de diàleg és sincera".

"Una involució gravíssima"

En el manifest els professionals del dret manifesten el seu "ferm rebuig" a la sentència del 14 d'octubre i denuncien una "involució gravíssima de l'exercici legítim de drets col·lectius fonamentals, especialment del dret de reunió i de llibertat d'expressió".

El manifest lamenta les "greus conseqüències de la repressió de l'Estat espanyol contra la dissidència en totes les seves formes de presó, exili, confinament, deportacions, multes que no són pròpies d'un estat que es diu social, democràtic i de dret" i mostra "solidaritat amb els més de mil represaliats i represaliades".

També reivindiquen "la desobediència civil com una eina efectiva per transformar la societat i defensar l'exercici de drets fonamentals i les llibertats guanyades gràcies a moltes lluites compartides".

"El delicte de sedició no està emparat pel dret intern ni és homologable en països del nostre entorn europeu" i "és un tipus penal concebut al segle XIX per aturar les protestes o accions contra els àmbits de poder", apunta el text que han llegit. Indiquen que aquest delicte té penes d'entre dos i tres anys de durada a Alemanya o França i que a Itàlia no existeix.

"El Tribunal Constitucional té ara, en el context de l'ordenament jurídic espanyol, l'última paraula", indica el text. "És també l'última oportunitat que li resta a l'Estat espanyol abans que aquest cas iniciï el camí inexorable cap a Estrasburg", afegeixen. "Té encara la possibilitat d'examinar i de revisar unes sancions imposades injustament i que han implicat penes de presó desproporcionades per conductes violentes emparades, sempre en l'exercici de drets fonamentals", rebla el document.

"Exigim, mentre no arriba aquesta decisió, la llibertat immediata i sense restriccions per als nou presos i preses polítics, tal com reiteradament s'han demanat aquests darrers anys tant Nacions Unides com destacades ONG d'àmbit internacional", apunten.

"Reiterem que la solució al conflicte existent implica necessàriament la desjudicialització de la política, la voluntat sincera de diàleg i el respecte ara i en tot moment de l'exercici legítim i efectiu dels drets fonamentals que s'han vist vulnerats en la sentència", rebla el manifest.

Els encarregats de la lectura del text han estat Jordi Domingo, Coordinador de l'Advocacia de Catalunya; la catedràtica Mercè Barceló, membre del Col·lectiu Praga; Sònia Olivella, d'Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans; Pep Cruanyes, d'Assemblea Nacional Catalana, i Carme Herranz del col·lectiu Ronda.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats