Lleida
21-40° C (sol)
97% 26 km/h


Dos penals eliminen Espanya al Mundial femení (2-1)



Les espanyoles cauen davant les actuals campiones del món


La sort de l'equip espanyol estava tirada. Abans fins i tot que comencés el partit, dels penals comesos per Mapi León i per Virginia Torrecilla, del bonic empat de Jenni i de la sentència, per dues vegades des dels onze metres, de Megan Rapinoe.

Els treballats quàdriceps de Crystal Dunn, la imponent planta de Samantha Mewis, la mirada desafiant d'Alex Morgan i el rugit incansable dels aficionats nord-americans, majoria a l'estadi Auguste Delaune aquest dilluns, advertien del que finalment va passar.

Les defensores del títol segueixen endavant al Mundial de França. Les espanyoles es van acomiadar en Reims (1-2), però van deixar un exercici excel·lent de competitivitat davant les favorites.

Una cosa desvirtuada -perquè així ho requeria el guió-, la Roja no es va desplegar a partir del peu sinó dels pulmons. Era, potser, la fórmula més vàlida per contrarestar, almenys de moment, a una esquadra que combina possessió, velocitat i desplegament físic.

Jorge Vilda va armar, en conseqüència, un 'onze' per resistir l'amenaça des dels flancs de Megan Rapinoe i Tobin Heath, alertat també per les punxants internades de Crystal Dunn.

Recórrer al cop de pilota o als desplaçaments en llarg com a solució de socors va estar permès. Al davant va comparèixer l'última campiona.

Intuir que les pupil·les de Jill Ellis habitarien la meitat espanyola explica la convivència de Vicky Losada, Patri Guijarro i Virginia Torrecilla en el mig camp. L'embat davant les nord-americanes exigia multiplicar les ajudes a les laterals i buscar llum en García. Va passar, però, que les rivals tenen arguments per contrarestar pràcticament qualsevol pla. Més quan l'hi posen fàcil. Ho va fer Mapi León amb una trepitjada a Tobin Heath en el minut 7. Katalin Kulcsar va decretar penal. Un caramel per Megan Rapinoe.

Amb la possessió a la mà, el 0-1 va poder significar per a les defensores del títol una suau brisa a favor seu, però en el calorós juny de Reims van errar el que no acostumen.

Alyssa Naeher decidir malament a la sortida, Becky Sauerbrunn es va confiar davant Lucia García i Jenni Bell va dibuixar una paràbola mil·limètrica a la xarxa per posar la rèplica gairebé immediatament.

El 1-1 va recol·locar a la selecció espanyola, tot i després de perdre a Vicky Losada per un golpetazo a la cara. Va entrar Nahikari García, va mudar el seu esquema el tècnic espanyol cap al 4-2-3-1 i les seves van rendir a gran nivell en una altra faceta, la defensiva. Amb l'equip que recull 30 metres per facilitar les ajudes per les bandes. Pel centre el perill va ser només la jove Rose Lavelle.

A la metòdica estratègia de les oponents, herència del futbol americà a criteri de Jorge Vilda, també va sobreviure la millor selecció espanyola del certamen. No ho va fer a un altre error en àrea pròpia. Virginia Torrecilla va planxar seus tacs sobre la cama de Lavelle i va sentenciar al seu equip. Encara Rapinoe no va tremolar, el combinat dels Estats Units progressa a quarts amb una tremolor.

A Espanya li queda el convenciment que el seu futbol trepitjarà fort: que arribi el futur.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats