Lleida
21-40° C (sol)
97% 26 km/h


El doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta, amb un 13,418



Pel curs vinent, 47.559 estudiants s'han preinscrit a universitats públiques catalanes i un 68,2% han entrat en primera opció


El doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta. Per entrar-hi, els estudiants necessiten com a mínim un 13,418, una dècima més que l'any passat. El mateix grau a la Universitat de Barcelona (UB) és la segona carrera amb més nota, amb un 13,340. Filosofia, Política i Economia, el grau conjunt de la UAB i la UPF passa a ser la tercera carrera amb la nota més alta (l'any passat va ser la cinquena) amb un 12,888, i la segueixen Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un 12.854, i Enginyeria Física també a la UPC, amb un 12,770. Pel curs vinent, 47.559 estudiants s'han preinscrit a universitats públiques catalanes, 603 més que l'any passat. El 88,40% tenen plaça a la universitat pública i un 68,2% han entrat en primera opció.

Medicina al campus de l'Hospital Clínic de la UB surt enguany del rànquing de les cinc carreres amb més nota de tall, i es col·loca a la setena posició amb un 12,744, darrera del doble grau de Bioquímica i Biologia Molecular i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili URV), que té un 12,768. Aquesta és la carrera amb més nota de tall i més places, 172. 

A més, Medicina al Campus del Clínic és la carrera amb més sol·licituds en primera preferència, 1.100. La segueix Administració i Direcció d'Empreses, de la UB, amb 940 sol·licituds i 800 places. També a la UB, 813 estudiants han demanat fer Psicologia, en un grau que ofereix 480 places. Medicina a la UAB és la quarta carrera més sol·licitada, amb 654 preinscripcions, per a 320 places, i Psicologia a la UAB la cinquena, amb 605 aspirants i 360 places. 

Física i Matemàtiques a la UAB repeteix per 8è any consecutiu com la carrera amb més nota de tall. Ofereix 20 places i s'hi ha preinscrit 80 alumnes. A la UB, 96 persones s'han disputat les també 20 places. 

600 estudiants més

Segons les dades fetes públiques aquest divendres, aquest juny hi ha hagut 47.559 sol·licituds de preinscripcions, 603 més que l'any passat, cosa que representa un increment de 1'26%, respecte el 2018. 42.041, el 88,4%, tenen plaça assignada, una xifra similar a la de l'any passat. En aquest sentit, Jesús Maria Prujà, cap de l'Oficia d'Accés a la Universitat, ha destacat que s'han ''aprofitat'' més bé les places a les universitats públiques que altres anys. En primera preferència s'han assignat 28.706 alumnes, el 68,28%, prop d'un 1% més que l'any passat. 

Dels estudiants preinscrits, 42.083 venen de cicles formatius, batxillerat o assimilats, mentre que 3.482 han començat altres estudis, un 4,37% menys que l'any passat, una dada que Prujà ha destacat perquè s'ha anat reduint els darrers anys cap a xifres ''raonables''. També han disminuïts els titulats universitàries que tornen a fer preinscripció, un 8,24%, i només són 1.113. Els estudiants que han superat les proves de majors de 25 i 45 anys, són un 6,4% més, 881. 

Un dels col·lectius que augmenta la seva presència a les aules universitaris és el poble gitano. Després d'iniciar, el curs passat, la reserva de places, enguany hi ha 25 sol·licitants (16 el 2018) i 13 d'ells s'han pogut assignar gràcies a la reserva de places. 

Poques noies a les enginyeres

Els 42.041 estudiants assignats, el 57,4% són noies i el 42,6% són nois, xifres pràcticament idèntiques a l'any passat. Les estudiants són majoria als estudis de ciències, de ciències de la salut, d'arts i humanitats i sobretot a les ciències socials i jurídiques, on representen el doble que els nois, però en canvi, només són una quarta part dels preinscrits als estudis d'enginyeria i arquitectura. 

''Estabilitat i serenor''

Pel secretari general del Consell Interunivesritari de Catalunya , Lluís Baulenas, tant les dades de les notes de les PAU com les d'assignació de places al sistema universitari públic demostren una ''estabilitat'' que aporta ''serenor'' als centres i als estudiants. Per això, ha reivindicat les proves d'accés com un sistema garant de l'equitat a l'hora d'accedir a les places públiques. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats