Lleida
21 / 41° C (sol)
97% 26 km/h


El Govern aprova la limitació del preu del lloguer



Els propietaris només podran exigir un 10% més que l'índex de referència en zones amb un mercat d'habitatge tens, amb excepcions per a obra nova o casos especials


El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret llei que permet la limitació dels preus de lloguer en els barris o les ciutats on es pugui acreditar una manca d'habitatge assequible. El decret obliga a declarar una ciutat o barri com a zona amb mercat d'habitatge tens com a pas previ per imposar la contenció de preus. Com a norma general, el cost de lloguer en aquestes zones només podrà superar en un 10% l'índex de referència de preus de lloguer, ampliable fins a un 5% addicional en els casos en què es puguin justificar vistes excepcionals o característiques especials com piscines comunitàries o jardins. Els pisos de nova construcció o totalment rehabilitats tindran una moratòria de tres anys en l'aplicació del límit, i podran oferir-se a un 20% per sobre de l'índex en els primers cinc anys de la seva sortida al mercat.

En casos justificats, la declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens també podrà excloure de la limitació els habitatges amb una superfície útil superior als 150 metres quadrats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat en roda de premsa que el Govern podia "actuar per acció, a favor dels interessos col·lectius, o per omissió, deixant camí lliure als fons voltor", assenyalant que els preocupa protegir "les víctimes d'abusos del mercat de l'habitatge". 

La consellera ha insistit que la contenció dels preus del lloguer aprovada pel Govern és "pionera" a l'Estat, però ha destacat que "és una realitat a tota Europa". 

El codi civil alemany, per exemple, regula les rendes des de fa uns trenta anys, i a Itàlia s'aplica des del 1998. Altres països com Portugal, Àustria o Suïssa també tenen fórmules per limitar el preu de l'habitatge, mentre que París aplica la mesura des d'aquest mateix any. Als EUA, també actua en la mateixa línia l'estat d'Oregon. 

Capellla ha reiterat que la limitació de preus era un compromís del Govern. Segons ella, l'aprovació del decret "subratlla l'ànima social del Govern". 

"Fem el que vam dir que faríem", ha dit. La consellera ha defensat que Catalunya "reivindica les competències del país" amb la normativa que es promou en habitatge, que es base en el codi civil català. 

"No renunciarem mai a les nostres competències", ha afegit. Tant ella com el conseller de Territori, Damià Calvet, han assenyalat que confien que el govern espanyol no porti la mesura al Tribunal Constitucional, i han reiterat que és plenament legal. 

Amb el decret aprovat, el següent pas és que el Parlament el validi en un termini màxim de 30 dies hàbils. 

Els detalls del decret

El decret llei aprovat permet al ple de l'Ajuntament de Barcelona o a la conselleria competent en Habitatge, actualment la de Territori i Sostenibilitat, declarar una zona com a mercat d'habitatge tens, una condició "indispensable" per a imposar la limitació dels preus. Els municipis, a iniciativa pròpia, també poden demanar al Govern ser declarats com a mercat d'habitatge tens, presentant una memòria justificativa. 

Per aconseguir-ho, s'ha de constatar un augment "sostingut" del preu del lloguer i un cost per a les famílies "clarament superior a la mitjana de Catalunya", que hi hagi una desproporció entre l'augment de la població i els habitatges de lloguer disponibles, o que el preu pugi molt per sobre de l'IPC de la zona en qüestió. 

La declaració de mercat d'habitatge tens no pot excedir un termini de cinc anys, segons el decret, i es pot revisar, per escurçar-ne la durada o deixar-la sense efecte, si canvien les circumstàncies durant la seva vigència. 

L'índex de referència: l'eina principal 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que l'índex de referència de preus de lloguer, que es va crear el 2017 des de Governació amb Meritxell Borràs, és un "instrument útil i imprescindible" i ara s'ha convertit en la "base del decret llei". 

"L'índex passa de ser un mecanisme informatiu de transparència a ser l'eina principal per contenir preus de mercat i evitar l'augment desproporcionat dels preus de lloguer", ha defensat Calvet. Actualment, l'índex cobreix 27 municipis catalans i el 56% de la població, i es passarà, properament, a ampliar-ho als 57 municipis i al 67% de la població. 

Calvet ha explicat que l'índex de referència s'elabora amb 370.000 dades d'arreu de Catalunya que procedeixen del registre de fiances i contractes, una xifra que ha indicat que és "molt elevada" en comparació en sistemes similars d'altres països.

Els habitatges ja llogats mantenen les condicions

El nou decret del Govern no afecta els habitatges que ja estaven llogats abans de l'entrada en vigor de la limitació dels preus, per garantir la seguretat jurídica de llogaters i arrendataris. La mesura també s'aplica en les renovacions dels contractes. 

En els casos de nous contractes de lloguer, signats amb el decret en vigor, si un propietari cobra per sobre del límit establert, el llogater podrà exigir el retorn de la diferència amb interessos. Aquest dret es podrà exigir per via judicial, però el Govern, a través del departament de Justícia, impulsarà la mediació per resoldre eventuals conflictes. 

Avantprojecte de llei d'arrendaments

A més del decret llei d'urgència, el Govern també ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei d'arrendament de finques urbanes. En aquest cas, s'incorpora la limitació de preus aprovada pel decret llei, i s'amplien les mesures amb altres aspectes com l'allargament de la durada mínima dels contractes, que se situarà entre els sis i els 10 anys.

La memòria preveu que en el cas de lloguers entre particulars, la durada sigui menor que en pisos o cases que pertanyin a societats immobiliàries. 

Una altra mesura que es preveu a la memòria és la reducció de les mensualitats que s'exigeixen per fer un contracte de lloguer, i que ara arriba a tres. El Govern considera aquest número "excessiu". D'altra banda, la futura llei catalana suprimirà la possibilitat que els llogaters renunciïn al dret de compra del seu habitatge de lloguer, per deixar sense efecte clàusules de renúncia que inclouen alguns contractes. 

La llei també obligarà a documentar amb fotografies o vídeos l'estat d'un pis o casa abans de llogar-lo, per tramitar més fàcilment la devolució de les fiances o evitar reclamacions per danys que no hagin provocat els llogaters. A més, els propietaris també podran constatar possibles danys, si és el cas, i rescabalar-ne el valor. Amb la mesura, el Govern confia que es resolguin les disputes actuals. 

El preu del lloguer a Barcelona augmenta un 38 % en només 5 anys

En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha crescut un 29% en els últims 5 anys. En xifres, significa que ja ha arribat als 698€, superant així els nivells previs a la crisi. 

L’increment general és especialment alt a Barcelona, on el preu mitjà d’un pis de lloguer de 72 metres quadrats és actualment de 949 euros, segons l’Incasòl, prop d'un 40% més que fa 5 anys. És a dir, un increment mitjà de prop de 270 euros per pis. 

A l'àmbit metropolità es repeteix la situació, amb augments significatius entre el 2017 i el 2018 a Santa Coloma de Gramenet (+9,9 %), Sant Andreu de la Barca (+11 %), Ripollet (+12,7 %), el Papiol (+22 %) o Sant Just Desvern (+39 %).

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats