Lleida
17-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


El Govern obrirà durant el mes de setembre una nova fossa de la Guerra Civil a Foradada



Se centrarà en una zona on el 3 de gener del 1939, en plena ofensiva franquista, hi va haver combats amb els republicans


El Govern obrirà a partir de setembre una fossa de la Guerra Civil localitzada a Foradada (la Noguera) i que està relacionada amb els combats que hi va haver el 3 de gener del 1939 en plena ofensiva de l’Exèrcit franquista a Catalunya.

Fonts del Departament de Justícia van explicar que aquests treballs estaven previstos per l’estiu però que finalment s’abordaran a partir de setembre. Se centraran en la fossa localitzada a partir d’una recollida de restes trobades en superfície i que estan contextualitzades en aquells combats. Els fets es remunten al 24 de desembre de 1938 quan, un cop trencat el front del Segre, el general Franco va ordenar l’ofensiva fins al Pirineu. 

Poc a poc els nacionals van anar avançant des de Camarasa cap al Pirineu passant per Foradada (on es localitza la fossa) i Artesa de Segre. “Hi va haver combats esporàdics i se’ls enterrava en alguna fossa”, explica l’historiador Pol Galitó. L’ofensiva iniciada pels franquistes, a càrrec de la 84 Divisió (coneguda popularment com el Cos d’Exèrcit del Maestrat) va aconseguir arribar fins a la frontera amb França només tres mesos abans de que acabés la Guerra Civil. Per part dels republicans defensaven la retirada la 72 Divisió del 18 Cos d’Exèrcit de la República.

En paral·lel, la Direcció General de Memòria Democràtica també treballa actualment en l’anàlisi dels resultats de l’excavació que es va fer a la fossa localitzada el cementiri d’Alguaire. Aquesta va ser la primera intervenció abordada enguany i es va centrar en la localització de les restes del jutge de pau i regidor d’ERC a Alguaire, Faust Salvia, i del pagès Sebastià Llobera. Ambdós van ser afusellats per l’exèrcit franquista a les portes del cementiri de la població després d’un Consell de Guerra Sumaríssim. 

Durant l’excavació es va perimetrar la fossa i els arqueòlegs hi van trobar restes de cinc cossos, que després del creuament de dades genètiques determinaran si es tracta de les persones en qüestió. Es dóna la circumstància que la consellera de Justícia, Esther Capella,va visitar personalment l’excavació i va aprofitar l’avinentesa per entregar a la néta de Faust Salvia el document que acredita la nul·litat del Consell de Guerra al que va ser sotmès.<br />Des que va començar el 2017, el Pla de Fosses de la Generalitat ha obert fosses com la del Soleràs, on fa poc es va identificar un soldat republicà i un altre de nacional, o la de Vilanova de Meià. En aquest cas es van trobar les restes de tres soldats en unes trinxeres i es van enterrar al cementiri al no poder-se identificar ni ser reclamats per ningú. A Figuerola d’Orcau també es van trobar restes de 17 soldats nacionals.

Aitona estrenarà al novembre una ruta dedicada a Robert Capa

Poc després de la retirada de l’Ebre, l’Exèrcit de la República va voler donar un cop d’efecte per alleujar la pressió sobre els seus soldats. Per sorpresa va llençar una ofensiva sobre Aitona, Seròs i Torres de Segre (l’objectiu era arribar fins a Fraga) i va aconseguir fer-se amb aquestes poblacions durant uns dies. El fotògraf nord-americà Robert Capa va ser testimoni de primera fila d’aquesta ofensiva republicana i la va retratar, de manera que a partir de novembre Aitona impulsarà una ruta centrada en els escenaris de la batalla amb uns plafons que tindran com a principals protagonistes les instantànies de Robert Capa.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va encarregar el projecte al responsable d’Arqueologia de l’IEI, Joan Ramon González, i a Pol Galitó. De fet, va ser l’historiador de Linyola qui va descobrir que els carrets de fotografies que parlen d’aquests fets corresponien al Baix Segre i no a Fraga, tal com els tenia identificats l’Archive de l’International Center of Photography de Nova York. Galitó va seguir punt per punt el territori i el va comparar amb les imatges de Capa, que van resultar estar fetes en territori lleidatà i no a la Franja.

La ruta, doncs, tindrà com a fil conductor aquestes imatges i partirà de les inmediacions d’Aitona per resseguir els escenaris que el fotògraf nord-americà va immortalitzar a les acaballes de la Guerra Civil. Explica González que Capa va estar durant tota l’ofensiva amb l’Exèrcit Republicà i que va captar tot el que passava. De fet, una de les instantànies dóna fe del que va passar a la Serra Brisa, un escenari que està pràcticament intacte de com era a finals del conflicte. La ruta s’inaugurarà al novembre, quan els republicans es van retirar de la zona conquerida.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats