Lleida
7/19° C (pluja)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


El Lleida recupera la disfressa d'aspirant (2-0)



Partit amb poques dificultats per a un equip superior des del principi


Lleida Esportiu, 2: Pau Torres, Ruiz, Oriol, Luso (Eneko, m. 65), Liberto, Marc Martínez, Xemi, Raúl, Simic, Soriano y Molinero (Cano, m. 79).

Ejea, 0: Bardají, Marín (Fonsi, m. 61), Joe, Chechu, Ramón López, Torras (Lafita, m. 65), Méndez, Ballarín, Manu Molina, Seth y Ronald (Mainz, m. 71).

Goles: 1-0, m. 4 Luso; 2-0, m. 45 Marc Martínez.

Després d'una setmana convulsa va arribar l'hora de parlar al camp i a el Lleida Esportiu no li va tremolar la veu per sotmetre l'Ejea en un partit amb poca brillantor, però molta feina i efectivitat.

Diuen que quan una cosa funciona el millor és no tocar-ho. Després del bon primer temps ofert a Tarragona, Molo, ahir a la grada al costat de Garcés deixant la direcció de l'equip des de la banqueta en mans de Jordi Cortés i Miki Massana, va optar per no tocar res. Només l'entrada de Soriano a l'eix de la defensa pel sancionat Trilles. Per la resta, Luso mantenia la posició de pivot per davant de la defensa i Raúl a la punta d'atac.

I també com a Tarragona l'equip va sortir a mossegar des del primer minut davant un rival que es les veia i desitjava per contenir la primera andanada local, especialment per una banda esquerra en què Liberto era un punyal.

I així van arribar les primeres aproximacions i el gol. Va ser en una jugada d'estratègia, la segona que intentava l'equip des del servei de córner. Llançava Molinero, Xemi i Raúl arrossegaven a la saga al primer pal i per darrere entrava Luso per, avançant-se a la seva parella, rematar de cap a al fons de la xarxa.

Després d'una setmana en què s'havia parlat de tot menys de futbol, ??l'equip demostrava que tenia ganes d'expressar-se al camp. No obstant això, va passar el que sol passar en aquest tipus de situacions. El Lleida es va veure molt superior i va començar a agradar-se. Un barret per aquí, un tacó per allà, una passada de cara a la galeria i el partit sense moure'es.

L'Ejea també va entendre que necessitava tapar el forat que tenia en la seva banda dreta i ho va fer canviant de lateral als seus extrems. A més, va saber tancar a Marc Martínez i Xemi deixant que fos Luso qui gairebé sempre iniciava el joc. I si no ho ha feien Soriano i Simic amb pilotes llargues. I així el Lleida va perdre la seva teòrica superioritat.

Els visitants, a més, van començar a acostar-se als dominis de Pau. Als 11 minuts ho intentava Manu Molina amb un xut tou que moria a les mans del porter local. Després era Ramon qui llançava un centre xut que Pau no encertava a blocar enviant a córner.

Feia la sensació, però, que només un error podia complicar-li la vida a el Lleida, que als 43 minuts va concedir una perillosa falta a la frontal de l'àrea en la qual Luso va veure targeta groga per tocar la pilota amb la mà després d'una jugada embolicada i plena de rebots.

Però l'Ejea no va encertar i a la contra el Lleida no va perdonar. Va ser en una acció amb polèmica iniciada amb un jugador visitant estès a terra i l'equip demanant que s'enviés la pilota fora. Però els de Molo no ho van fer perquè minuts abans s'havia produït la mateixa situació amb Oriol estès gairebé un minut a terra sense que els aragonesos enviessin la pilota fora.

El cas és que Abel Molinero va seguir la jugada, va guanyar la línia de fons i va optar per cedir alsegon pal, on Marc Martínez entrava des del darrere afusellant el 2-0 que va donar pas a la mitja part.

La segona part va arrencar com va acabar la primera. Sensació de tranquil·litat i control per part del Lleida i més presses amb una pressió alta l'Ejea. Es tractava, per tant, d'asserenar els ànims visitants o al menys no deixar que es creguessin que el partit ho podien aixecar. I a el conjunt blau la veritat és que no li va costar gaire. Va baixar la pilota i va intentar tenir la possessió amb un Marc Martínez que entrava més en joc que en el primer temps.

El partit llanguia sense res destacable fins que va començar el carrusel de canvis. Fonsi i Lafita entraven per part de l'Ejea, mentre que a Lleida Luso deixava el seu lloc a Eneko als 65 minuts. Després entrava Eder per Raúl i finalment Molinero deixava el seu lloc a Cano.

Però el partit estava controlat i, com sol passar, només un error podia fer perillar el triomf de el Lleida. Ho va tenir Ruiz en una pèrdua que Ramón López va convertir en un xut que Pau Torres va aclarir. Malgrat no patir, el Lleida va anar reculant fins al punt que el partit va morir en la seva àrea amb els intents continus de centres per part dels visitants que gairebé mai van trobar el seu objectiu.

Però l'equip va guanyar i bé està el que bé acaba, sobretot després d'una setmana en la qual no es va poder trencar la sequera de victòries lluny de casa. Ara arriba una nova oportunitat en el camp del Prat. No serà fàcil, però l'equip necessita guanyar per fer un pas més endavant.

Homenatge a Pau Torres a l'acabar el partit

A l'acabar el partit va arribar un homenatge sorpresa a Pau Torres, que recentment s'ha convertit en el futbolista que més partits ha jugat amb el Lleida Esportiu. Pau va ser mantejat pels seus companys i va rebre l'aplaudiment de l'afició i una samarreta commemorativa.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats