Lleida
4/20° C (boira i sol)
97% 26 km/h



El lleidatà Arnau Barios tradueix per primer cop al català i en vers l’‘Eugeni Oneguin’ de Puixkin



El jove de Térmens ha trigat gairebé 10 anys en traduir l’obra magna del ‘pare’ de la literatura russa moderna


La monumental novel·la ‘Eugeni Oneguin’, escrita originalment en vers, tenia només una versió en català, però traduïda des de l’anglès i en prosa.

“Aquesta va ser la primera traducció que vaig començar i he trigat 10 anys en fer-la. Podria dir que és la meva obra magna; no hi ha res més important que això i mai més tindré aquest temps per dedicar-me”. Així explica Arnau Barios a LA MAÑANA les seves sensacions després d’haver completat una tasca ingent, la traducció per primer cop al català d’una de les obres cabdals de la literatura russa moderna, que ha estat editada per Club Editor.

El jove de només 30 anys de Térmens ja va descobrir la novel·la de Puixkin i altres russes en l’adolescència i va decidir-se a estudiar filologia eslava. Ara, ja porta set anys vivint a Rússia, dos anys en una ciutat de províncies, dos més a Moscou fent de professor de castellà i els darrers tres com a professor de català de l’Institut Ramon Llull a Sant Petersburg, un fet vital per traduir. “És important haver viscut allí per entendre moltes coses i s’ha de ser productiu amb la llengua per saber el sentit de les paraules de l’escriptor, que potser eren col·loquials o una metàfora”, diu. 

Arnau explica la importància d’aquesta obra i de Puixkin. “És l’escriptor més important de Rússia, si t’han de dir un, sempre l’anomenen a ell, perquè va ser el primer que va escriure en un rus que s’assembla més al de ara i també el primer que té obres de molt bona literatura. I l’Oneguin és la seva obra magna, pel que té d’innovadora i de canònica dins de la literatura russa; és una mica el que passa amb la Divina comèdia i la literatura italiana, però aquesta al segle XIX”.

El respecte pel vers i el llenguatge poètic han estat dues de les dificultats més grans per traduir aquesta novel·la estructurada en 8 capítols. “La part dolenta és que l’esquema en la poesia és més rígid que en la prosa, però també té una part bona i és que et pots permetre alguna llibertat més i justificar-ho amb la rima o el ritme”, diu.

Arnau Barios encara es quedarà un any més a Sant Petersburg fins que acabi la seva feina a l’Institut Ramon Llull i la previsió és tornar després a Ponent, tot i que reconeix que “està molt bé” a Rússia i que “si pogués, em quedaria”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats