Lleida
16/33° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


El perill d'allaus d'aquest hivern s'ha situat per sota de la mitjana



S'han registrat 259 allaus, un 4% menys que l'hivern anterior, i un accident mortal


El grau de perill per allaus a Catalunya durant la temporada hivernal 2019-2020, finalitzada el maig, s’ha situat en 1,7 sobre 5, per sota de la mitjana habitual, que és de 2,1 sobre 5, segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). No obstant, aquest grau de perill encara ha estat una mica superior al de la temporada anterior (2018-2019), quan va ser d’1,4. Aquest fet es deu, en part, a dues situacions allavoses concentrades al Pirineu més oriental (Ter-Freser) durant el desembre de 2019 i al temporal Gloria del mes de gener d’enguany. D’altra banda, durant la temporada hivernal 2019-2020, Catalunya ha registrat 259 allaus, un 4% menys que les 270 de la temporada anterior (2018-2019).

Catalunya té 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren entre 250 i 300 allaus per temporada. L’activitat enregistrada aquesta darrera temporada entra, doncs, dins de la normalitat, així com també l’accidentalitat (un accident mortal). L’ICGC avalua també l’estabilitat del mantell nival i els problemes típics que poden produir perill d’allaus, i informa diàriament d’aquesta perillositat (de feble, 1, a molt fort, 5).

Existeixen cinc problemes típics que poden produir perill d’allaus. Aquests són una nevada recent; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de nevades antigues; neu humida, i lliscament de la capa de neu sobre el terra. Els problemes típics d’allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l’escala europea de perill d’allaus.

Neu humida i ventada, principals problemes aquesta temporada

L’hivern de 2019-2020 se sintetitza en quatre grans episodis de precipitació que s’han alternat amb períodes d’estabilitat i amb l’activitat d’allaus naturals relacionada, sobretot, amb la neu humida. En canvi, l’accidentalitat per allaus al Pirineu ha estat associada especialment a la neu ventada i s’ha concentrat el desembre de 2019 i en el març de 2020.

Així, les nevades abundants de novembre de 2019, el fred i les capes febles del mantell van avançar l’emissió dels butlletins de perill d’allaus. El desembre es van produir els primers accidents per allaus causats per les pluges (fins a 2.400 metres), el mantell humitejat i les allaus molt grans per fusió al Ter-Freser. El gener de 2020, el temporal Gloria va provocar que en tres dies s’acumulessin com a màxim entre 120 i 140 centímetres de neu ben consolidada amb neu granulada i crostes marrons.

El febrer va ser un mes sec i amb força estabilitat, mentre que al març, diversos episodis de nevades abundants van generar el segon episodi d’accidents, amb l’únic accident mortal de la temporada. Finalment, l’abril i el maig el mantell va entrar en fusió per la pluja i les altes temperatures, amb allaus de neu humida petites i mitjanes.

En relació als gruixos de neu, aquesta temporada destaca especialment la baixa innivació a la Vall d’Aran, amb una fusió molt prematura el mes d’abril.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats