Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h


El quebequès Alexandre Chartrand estrena un documental sobre l'1-O i el seu context des d'una visió independentista



"Mai es parlava bé del procés fora de Catalunya i volia aportar el meu punt de vista independentista", afirma


"Mai es parlava bé del procés fora de Catalunya i volia aportar el meu punt de vista independentista". Això és el que va motivar al cineasta quebequès Alexandre Chartrand ha tirat endavant el documental 'Avec un sourire, la révolution!' ('Amb un somriure, la revolució'), la primera producció internacional sobre l’1 d’octubre i el seu context. "Mai es parlava bé del procés fora de Catalunya i volia aportar el meu punt de vista independentista", ha assegurat aquest dijous Chartrand. El director ja va signar un documental sobre el 9-N (‘Le peuple interdit’) i ara retrata els fets de setembre i octubre de 2017. 'Avec un sourire, la révolution!' arriba al DocsBarcelona aquest diumenge a l'Aribau Multicines.

Chartrand recull el testimoni de Carles Puigdemont, Mireia Boya, Sergi López, Jordi Cuixart, Quim Arrufat o Lluís Llach, de qui el director ha assenyalat "és un heroi, un personatge cultural" que l'impressiona. El documental està, de fet, inspirat pel títol d’una de les seves cançons i recalca la idea de la ‘Revolució dels somriures’ per explicar com es va combatre des del sobiranisme l'oposició de l'Estat a la celebració de l’1-0. 

Al documental es va rodar des de setembre al Parlament a mitjans d'octubre del 2017 amb imatges de càrregues policials. De fet, el dia 1 d'octubre van gravar des de la matinada fins a la nit d'aquell dia al col·legi de Pau Claris. "Volia un lloc on la policia hi intervingués i així va ser". Ha manifestat que una de les dificultats que va tenir durant el rodatge és que els protagonistes que seguia "estaven molt ocupats durant la gravació i era difícil conèixer el seu itinerari per les amenaces que hi havia de ficar-los a la presó". 

Chartrand ha reconegut que el seu punt de vista és el d'un estranger: "No he viscut mai a Catalunya i seguia el que hi estava passant des de feia temps". El cineasta va percebre que mai es parlava bé del procés fora de Catalunya i volia, com ha explicat, aportar el seu punt de vista independentista perquè creu que "està mal representat fora de Catalunya". 

La pel·lícula, com ha indicat, s'adreça a gent de fora: "No crec que aprengueu moltes coses amb aquest documental, però la gent de fora de Catalunya té una fascinació amb el que va passar". Espera portar-lo en diversos festivals internacionals de documentals i el seu objectiu és aconseguir distribució a Europa. A Quebec ja es va programar en sales al mes de febrer. 

Ha indicat que més enllà del seu punt de vista sobre la independència en si, el que admira dels catalans és "la resistència pacífica de què va passar, la manera de fer manifestacions molt potents i la implicació ciutadania". Ho ha comparat amb el seu país i ha dit que la implicació política al seu país no és tan alta. "Això m'ha donat l'energia per implicar-me en política al Quebec en un partit polític". 

El cineasta no creu que l'ambient sigui el mateix que es va viure en aquells dies. "No hi ha el mateix entusiasme que sentia en aquell moment", ha afegit, al temps que espera que els catalans "tornin a tenir aquest ideal i el defensaran de nou". 

'Le peuple interdit'

L'any 2015 el realitzador quebequès ja va presentar un documental sobre el procés sobiranista català, en aquella ocasió centrat en la consulta del 9-N. La cinta es titulava 'Le peuple interdit' (‘El poble prohibit’), i ja mostrava la seva simpatia pel moviment independentista a Catalunya.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats