Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h


El Suprem rebaixa les condemnes dels vuits acusats d'Altsasu perquè retira l'agreujant de discriminació



La condemna més alta passa a ser de nou anys i mig de presó


El Tribunal Suprem ha rebaixat les penes dels vuit acusats pel cas d'Altsasu perquè ha acordat retirar l'agreujant de discriminació de les condemnes. Així doncs, l'alt tribunal considera que les agressions a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles a un bar l'octubre de 2016 no es pot considerar discriminació ideològica i argumenta que el fet que se'ls agredís per ser agents policials ja s'ha tingut en compte al delicte d'atemptat contra l'autoritat. Després de la revisió del Suprem, la condemna més alta passa a ser de nou anys i mig de presó per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions i desordres públics quan l'Audiència Nacional havia condemnat a un màxim de 13 anys. Dos dels magistrats han signat un vot particular en contra de retirar l'agreujant per discriminació, ja que consideren que el fet que les agressions es produïssin per la "intolerància" dels condemnats envers la Guàrdia Civil és discriminació.

La sentència del Suprem rebaixa tres anys i mig la condemna d'Oihan Arnanz, l'acusat amb la pena més alta. També rebaixa tres anys i mig les condemnes de Jokin Unamuno i d'Adur Ramírez, les condemnes dels quals passen de dotze anys a vuit anys i mig de presó. En el cas d'Aratz Urrizola la pena passa de nou anys a set i mig, un any i mig menys, i la d'Iñaki Abad es rebaixa dos anys i quatre mesos, ja que passa de sis a tres anys i sis mesos de presó. Tots ells estan empresonats. Pel que fa a l'única condemnada que no va arribar a entrar a presó, Ainara Urquijo, es rebaixa quatre mesos la condemna. És ara d'un any i sis mesos quan estava condemnada per dos anys.

Els magistrats retiren l'agreujant de discriminació i el d'abús de superioritat en el cas del delicte d'atemptat contra l'autoritat perquè ja s'aplica en el de lesions. En el cas de dos dels acusats, Aratz Urrizola i Iñak Abad, suprimeix alguns dels delictes de lesions per manca de proves. L'alt tribunal manté la resta de delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Així doncs, el Suprem estima només de forma parcial el recurs de les defenses.

La sentència apunta que els fets provats a la sentència de l'Audiència Nacional "són execrables i reflecteixen una motivació abjecta" perquè les agressions es van produir quan els condemnats van "constatar" que els agredits "eren membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat". Tanmateix, el Suprem considera que no es pot aplicar l'agreujant de discriminació perquè considerar que la Guàrdia Civil és un "col·lectiu vulnerable" seria "desnaturalitzar la finalitat del precepte".

"L'article 22.4 del Codi Penal fa referència als motius racistes, antisemites, religiosos o creença de la víctima, l'ètnia, la raça o nació a la qual pertany, el seu sexe, orientació sexual, raons de gènere, malaltia que pateixi o discapacitat. Es tracta de col·lectius que presenten unes situacions objectives de vulnerabilitat", diu la sentència. L'alt tribunal considera que ja s'ha tingut en compte el fet que les agressions a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles a un bar l'octubre de 2016 van ser pel fet que fossin agents de la Benemèrita en la condemna per delicte d'atemptat contra l'autoritat.

En canvi, no considera que pugui ser considerada discriminació. "La pertinença a una associació que persegueix l'expulsió de les forces policials no es declara respecte a tots els acusats i condemnats", diu en referència a un moviment de l'esquerra abertzale, "tampoc la pertinença de les víctimes a la Guàrdia Civil suposa l'assumpció d'una ideologia necessitada d'especial protecció", continua la sentència per descartar la motivació ideològica de l'agressió.

Vots particulars

Els magistrats Vicente Magro i Antonio del Moral es desmarquen d'Andrés Martínez Arrieta, Andrés Palomo i Susana Polo i firmen vots particulars. Consideren que l'agressió a persones que representen institucions de l'Estat són discriminacions per qüestions d'ideologia. Segons els magistrats, és "l'animadversió i la intolerància" dels acusats cap a la Guàrdia Civil el que provoca de forma directa la discriminació. És el posicionament que defensava la fiscalia i recollia la sentència de l'Audiència Nacional.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats