Lleida
20-41° C (sol)
97% 26 km/h


El Vilosell inaugura la biblioteca ‘La Clandestina’ en honor a un veí que en va crear una a Mathausen



Torra presideix l’homenatge a Joan Tarragó, que va estar prés al camp de concentració i va reunir d’amagat uns 200 llibres


El president de la Generalitat, Quim Torra, va assistir ahir a la inauguració de la biblioteca del Vilosell ‘La Clandestina’, en honor a Joan Tarragó, un garriguenc deportat a Mathausen que va crear dins el camp una biblioteca clandestina amb gairebé 200 llibres.

Quim Torra va arribar ahir al matí al Vilosell (Les Garrigues) per assistir a la inauguració de ‘La Clandestina’, acte que va qualificar “d’un goig i una alegria per recordar la memòria de Joan Tarragó”. 

Torra va agrair l’alcalde de la població, Jordi Nogué, i els habitants del Vilosell per “un gest de reparació i memòria històrica”, i es va comprometre amb la biblioteca de la localitat i els habitants a que demanessin “qualsevol llibre que vulguin”. 

El mateix president va oferir a ‘La Clandestina’ el recull de contes de Roc Llop “Contes negres vora el Danubi”, un conjunt de relats sobre l’experiència de l’autor al camp de concentració de Mathausen. En aquest camp va ser-hi prés Joan Tarragó, l’homenatjat, on va aconseguir reunir-hi vora 200 llibres. 

El seu fill, Llibert Tarragó, també va acudir a la inauguració de la biblioteca del Vilosell. Va destacar l’horror del nazisme i va advertir que “ara es diu ‘nazi’ com qui diria ‘enemic’, i això és una derrota per a la memòria històrica. Un nazi és un membre del Partit Nacional-socialista Obrer Alemany, un nazi és la mort exaltada de qui pensa diferent”. 

“Els deportats eren considerats subhomes, la identitat dels quals es reduïa a números. Des del 23 de gener de 1941 fins al 25 de maig de 1945, el meu pare era el 4355”, va afegir.

Torra va agraïr la presència de la família Tarragó, tot declarant que “és un acte que emociona”, i va llegir un article publicat a El Punt Avui on el president describia una conversa que havia mantingut amb Llibert i en destacava una ordre: “per nosaltres és un tema sagrat, no es pot jugar amb els camps. M’espanta que es consideri herois als qui van ser-hi presos perquè el treball en grup era necessari. Per això, d’heroi cap, de resistents si, com ell i tants com ell. No vull que el meu pare es converteixi en un personatge de pel·lícula com el fotògraf de Mathausen”, va dir-li al president. 

A l’acte de memòria, l’alcalde Jordi Nogué, els germans Tarragó i el president de la Generalitat van fer una ofrena floral simbòlica al monument improvitzat damunt l’escenari i va haver-hi un minut de silenci en honor els deportats de Mathausen. 

En finalitzar, la vicepresidenta de l’Associació Amical de Mathausen, Marina Rossell, va cantar a capella el tema ‘L’Emigrant’, de Ramon Calduch.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats