Lleida
17/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Els búnkers de la Ribagorça



Un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona impulsa el primer projecte d’estudi sobre la Linia P a la comarca


Arnau Navarro López del Castillo, estudiant d’arqueologia de la UAB, és l’investigador que lidera el primer projecte d’estudi de la Línia P a l’Alta Ribagorça, o el que és el mateix, les estructures i fortificacions que van ser construïdes durant la postguerra amb l’objectiu de poder fer front a una possible invasió militar en el marc de la II Guerra Mundial i els anys posteriors. En aquest estudi Navarro compta amb la col·laboració d’Òscar Jané, professor d’Història Moderna i Contemporània a la UAB i membre del CERib (Centre d’Estudis Ribagorçans), i amb una subvenció de l’Institut Ramon Muntaner. Altres entitats que col·laboren en l’estudi són el CERib i l’Associació Cultural la Terreta. El projecte es fruit d’un primer treball realitzat l’any 2016, on es va dur a terme una aproximació arqueohistòrica al despoblat de Saraïs. Va ser en aquest moment on, de manera secundària, es van trobar els primers vestigis que indicaven una forta activitat relacionada amb els maquis. La qual cosa va motivar el desenvolupament d’una recerca centrada totalment en la Guerra Civil i la Postguerra a l’Alta Ribagorça. La línia P, oficialment coneguda com Organización defensiva del Pirineo i que imita la Linia Maginot francesa i Línea Sigfrid alemanya, va ser una estructura defensiva que s’estenia al llarg de tota la línia pirinenca. És a dir, des del Mar Mediterrani fins al Cantàbric. La seva construcció ja presenta precedents en els any 40, Però no va ser fins l’agost de 1944 quan es va decidir crear la xarxa de búnquers en qüestió. Cal destacar que es van construir 169 centres de resistència, del quals 91 es trobaven a Catalunya. L’estudi de Navarro se centra en els centres de resistència núm. 79 (Vall de Boí) i 80 (Túnel de Vielha). Un conjunt d’estructures que son conegudes en l’àmbit local però que mai no havien estat documentades de manera sistemàtica. Per a l’estudi en qüestió s’ha partit de bibliografia especialitzada que ja recull part de la documentació militar existent. D’altra banda també cal fer èmfasi en l’ajuda de la població local. La qual ha estat clau per facilitar la localització de les estructures en qüestió. La primera fase del projecte es va iniciar entre l’agost i l’octubre de l’any 2019, en que durant vàries setmanes es va dur a terme una documentació a camp que va tenir com objectiu fotografiar, elaborar un fitxa tècnica i enregistrar les coordenades de cada una de les estructures existents. A la Vall de Boí, concretament a la zona entre Caldes de Boí, Llebreta i Sant Nicolau, s’han documentat un total de 4 estructures. D’altra banda, a la zona del túnel de Vielha s’han documentat 18 estructures. Ara bé, segons els investigadors encara restarien diverses estructures per documentar en cadascun dels centres de resistència.

Entre aquests elements es van trobar búnquers de metralladora, artilleria i observació; refugis de personal; i altres estructures temporals relacionades segurament amb la construcció dels búnquers. Els dos centres de resistència tindrien com a objectiu bloquejar els accessos a la Ribagorça. En el cas del centre de la Vall de Boí aquest estaria destinat a aturar contingents no motoritzats provinents dels ports d’alta muntanya. És a dir, únicament infanteria a peu. D’altra banda, el centre del Túnel de Vielha estaria destinat a defensar tant infanteria a peu, provinent del Port de Vielha, com vehicles motoritzats que creuessin el túnel de Vielha. En aquest cas s’han documentat búnquers de metralladora a 2400 metres d’altitud. Cal destacar que tot i que els búnquers del Túnel del Vielha es troben a la comarca de la Val d’Aran, l’objectiu d’aquest és la defensa de l’accés a l’Alta Ribagorça La divulgació del projecte, que recull també el valor afegit dels testimonis de la zona, pretén rescabalar la memòria de la Ribagorça, una zona marginal en la història i que precisa de més estudis que posin al descobert aspectes mai divulgats, com el que ocupa el projecte d’Arnau Navarro, un projecte que desenvoluparà la seva segona part aquest any 2020

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats