Lleida
7/19° C (pluja)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Els líders europeus s'enroquen en la negociació d'un pressupost que retalla en agricultura i cohesió



Els més rics no volen posar més diners, mentre Espanya i França fan un front comú per salvar els fons agrícoles


La fermesa dels estats rics de la Unió Europea -Països Baixos, Suècia, Àustria, Dinamarca i Finlàndia- manté enrocades les negociacions per al nou pressupost de la UE. La negociació dels comptes per al període 2021-2027 – els primers sense el Regne Unit- segueix bloquejada, amb els líders europeus debatent entorn a una proposta que Espanya considera "altament" insuficient. Després d'hores de negociació, els receptors continuen pugnant per minimitzar les retallades, mentre els més rics mantenen la intransigència en favor d'uns comptes reduïts. Amb la proposta d'un pressupost que suposi un 1,074% del PIB de la UE i que amenaça de retallar fons agrícoles i de cohesió, Espanya i França fan un front comú per salvar les polítiques agrícoles.

Després que en els darrers dies els líders europeus s'hagin reafirmat en les seves posicions, els 'frugals' – Països Baixos, Suècia, Àustria, Dinamarca i Finlàndia- no donen el braç a tòrcer en la negociació: es neguen a pagar més i defensen fortament i en bloc un pressupost que suposi un 1% del PIB de la UE. També aposten per mantenir els 'rebates', el sistema que compensa l'aportació als contribuents nets que es va introduir a petició de la primera ministra britànica Margaret Thatcher.

En lloc d'una discussió entre tots els líders europeus, durant la major part de la cimera el president del Consell Europeu ha mantingut reunions bilaterals amb els representants de cada estat. Les trobades han durat aproximadament mitja hora i s'han convocat després que Michel dissolgués la reunió en quedar palès el rebuig majoritari als comptes. Els 'frugals', però, s'han reunit amb el president del Consell en bloc.

A l'altre extrem dels que defensen un pressupost més reduït hi ha els 'amics de la cohesió', que busquen un pressupost més ambiciós que financi, entre d'altres, la política de cohesió i agrícola. Entre aquests hi ha Espanya, però també Portugal, Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia. Són un grup més nombrós que el 'frugals', però menys influent i que no s'ha mostrat tan en bloc com els que defensen un pressupost reduït.

La diferència entre els 'frugals' i els 'amics de la cohesió', però, no només està en la mida del pressupost, sinó també en les prioritats a les quals s'han de destinar els diners. Mentre els 'frugals' volen destinar més recursos a "noves prioritats", com la innovació, les fronteres o la recerca, els 'amics de la cohesió' defensen els fons de cohesió i agrícoles com a pilars fonamentals europeus.

El Brexit ha creat un forat de 75.000 milions d'euros al bloc comunitari, cosa que obliga a reformular els comptes del club. Ningú, però, està disposat a pagar la factura del Brexit: cap estat vol posar més diners que abans en el pressupost i cap receptor vol rebre menys del que ho feia abans.

Però amb la sortida del Regne Unit no només es reformula el pressupost, també s'està recomposant el posicionament de les diferents institucions europees. En aquest context, l'Eurocambra, que ha de donar llum verda al pressupost, vol fer valer el seu pes i amenaça de vetar-lo. La cambra vol un pressupost ambiciós que suposi l'1,3% del PIB de la UE, una xifra que està lluny de la que està sobre la taula dels líders europeus.

 

Espanya: una proposta poc social i justa

En l'arribada a la cimera, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha avisat que la proposta de nou pressupost és "altament decebedora". Segons fonts de Moncloa, Espanya rebutja els comptes de Michel perquè no són ni "socials", ni "verds", ni "justos" ni "prou europeistes". "No tenen l'ambició ni posen els recursos suficients per afrontar els reptes dels pròxims anys", apunten.

"En cap cas Espanya serà un dels grans perdedors de la cimera", assenyalen les mateixes fonts, que apunten als fons de cohesió i als agrícoles com les prioritats d'Espanya en la negociació. Malgrat la dependència dels fons europeus, amb la sortida del Regne Unit de la Unió Espanya passa a ser relativament més rica dins del club europeu. Com a quarta potència econòmica, pot ser que en els nous pressupostos passi a ser un contribuent net per primer cop des del seu ingrés al bloc el 1986.

Abans de la cimera, fonts diplomàtiques espanyoles ja avisaven que l'objectiu és que la xifra del nou pressupost deixi a tots els líders més o menys igual de descontents.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats