Lleida
4/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h



Boris Johnson obté la majoria absoluta amb un "mandat poderós per fer complir el Brexit"



Els conservadors prenen als laboristes feus històrics en zones com el nord d'Anglaterra


El partit conservador britànic ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions al Regne Unit, superant còmodament els 326 escons necessaris per aprovar el seu acord del Brexit. "Sembla que aquest govern conservador ha aconseguit un nou i poderós mandat per fer complir el Brexit", ha assegurat Johnson de matinada des de Londres. Segons el primer ministre, ha estat una "elecció històrica" que li dona una "oportunitat per respectar la voluntat democràtica del poble britànic". Amb gairebé tots els escons declarats, Johnson supera els 360 diputats, mentre que els laboristes n'obtenen poc més de 200. De fet, els 'tories' s'han imposat en zones tradicionalment laboristes però amb un fort suport pel Brexit.

Malgrat que els pitjors resultats dels comicis són els del laborisme de Jeremy Corbyn, els altres partidaris de seguir a la Unió Europea, els liberal demòcrates, han vist com la seva líder, Jo Swinson, ha perdut el seu escó, a Escòcia, i s'ha vist obligada a dimitir. Tot i que els liberal demòcrates aconseguiran uns resultats similars als del 2017, no han pogut erigir-se com a alternativa al Brexit, especialment perjudicats per un sistema electoral majoritari. 

Un altre dels elements en joc en la derrota de Swinson ha estat l'ascens dels independentistes de l'SNP, que han aconseguit finalment 48 escons a Escòcia, un augment de 13 respecte al 2017, però per sota del seu rècord històric de 56 i dels 55 que li auguraven les enquestes a peu d'urna. Amb aquest resultats, els independentistes reivindiquen que tenen un mandat reforçat per exigir un segon referèndum a Escòcia. 

Els laborisme s'esfondra

La victòria de Boris Johnson és una de les millors dels conservadors des de Margaret Thatcher. Un dels resultats més significatius ha estat dels primers en declarar. L'històric escó miner de Blyth Valley, que havia estat en mans laboristes des de la creació de la circumscripció als anys 50, ha anat a parar al partit conservador. Blyth Valley, zona obrera però partidària del Brexit, ha vist com el seu suport pels 'tories' passava a ser de més d'un 42%, amb els laboristes caient un 15% fins al 40%. Malgrat que a nivell de percentatge el resultat és ajustat, el sistema electoral britànic de caire majoritari premia només al primer partit a cada circumscripció. 

De totes maneres, aquesta no ha estat l'única derrota sonada dels laboristes. El seu diputat més veterà, Dennis Skinner, que portava gairebé 50 anys a Westminster, ha perdut l'escó de Bolsover, també una zona amb una gran presència d'exminers i treballadors que han perdut la feina per la crisi econòmica i la reconversió de la indústria pesada. Skinner, malgrat votar sovint a favor del Brexit, no ha aconseguit superar al seu rival conservador, que s'ha imposat en una zona que el 2016 va votar en més d'un 70% a favor de sortir de la UE. 

El líder dels laboristes, Jeremy Corbyn, ha admès que ha estat una "nit molt decebedora", i ha promès no tornar-se a presentar a unes eleccions. Amb tot, i davant de les nombroses crítiques internes pel seu lideratge, per ara no ha dimitit, i ha assegurat que seguirà a la formació durant el període de "reflexió" que s'ha d'obrir en el laborisme, que porta a l'oposició des que David Cameron va imposar-se a Gordon Brown el 2010, és a dir, prop d'una dècada. 

L'aposta de Johnson

Boris Johnson va demanar la convocatòria de les eleccions després de perdre la majoria a la Cambra dels Comuns i la impossibilitat d'aprovar un acord de sortida de la Unió Europea. El líder 'tory', que va assumir el càrrec al 10 de Downing Street després de la dimissió de Theresa May, va demanar als electors una majoria per complir amb el Brexit i acabar amb el bloqueig. I l'ha aconseguit. 

Johnson ha comptat amb l'ajuda del Partit del Brexit de Nigel Farage, que no ha volgut disputar-li el lideratge en totes les zones on es presentava, afavorint així que guanyés els escons en un sistema electoral majoritari que premia el candidat que queda primer en cada circumscripció. 

Per la seva banda, el laborista Jeremy Corbyn va prometre renegociar la sortida britànica amb la Unió Europea i convocar un segon referèndum amb l'opció de mantenir-se al club comunitari sobre la taula. 

La promesa d'aquesta segona votació, que havia estat una petició habitual dels activistes a favor del 'Remain', no ha convençut a la majoria dels votants. La baixa popularitat de Corbyn i la divisió entre els partidaris de seguir a la UE –els liberal demòcrates han perdut l'escó de la seva líder- no han ajudat a impulsar a l'alça els partidaris de seguir a la UE. 

I és que, de fet, s'han trencat blocs electorals clàssics, com l'anomenat 'mur vermell' d'Anglaterra, la zona obrera on el laborisme s'havia imposat tradicionalment i els 'tories' no aconseguien entrar. Amb el Brexit com a tema estrella de la campanya, i sense la rivalitat del partit de Farage, Boris Johnson ha aconseguit entrar on mai abans s'havien imposat els 'tories'. 

"Ara hem d'entendre el terratrèmol que hem creat, de quina manera hem canviat el mapa polític d'aquest país", ha assegurat Johnson a la seva militància. "Hem de canviar el nostre partit, estar a l'alçada dels esdeveniments", ha afirmat, confirmant una tendència que ja es palpava des del referèndum del 2016: el Brexit és una opció per una gran part de la població de classe obrera i tradicionalment d'esquerres, que se sent decebuda per la UE i els poders clàssics, i percep com un amenaça els canvis econòmics i socials de la immigració. 

 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats