Lleida
21 / 41° C (sol)
97% 26 km/h


Fèlix Larrosa: "Si la ciutat em vol d'alcalde apel·lo al seu vot perquè l'alternativa és complexa"



Entrevista de COPE Lleida i LA MAÑANA al candidat del PSC a l'alcaldia de Lleida


Parla de "revolució verda", d'una ciutat que combini el comerç de barri capaç de conviure amb una oferta de mitjanes i grans superfícies per no perdre 500 milions d'euros l'any que s'escapen a altres ciutats. Fèlix Larrosa alcalde i candidat del PSC, també assegura que d'aquí quatre anys s'hauran reformat les Basses. 

P .Totes les enquestes dibuixen un escenari molt obert. Si necessita pactar per ser alcalde tornarà a mirar cap a Cs i PP com ha fet aquesta legislatura el PSC? 

R. He de matitzar una cosa... El sistema d'elecció de l'alcalde és a doble volta. Els electors decideixen i d'aquí en surt la llista més votada. Fa quatre anys Àngel Ros va ser elegit alcalde només amb els vots del PSCP. No va pactar amb ningú.

P. El cartipàs el va pactar amb Ciutadans

R. Sí però no té res a veure en ser o no alcalde. Vostè m'ha preguntat si jo pactaria amb algú per ser-ho. I el que m'he plantejat és que la llista que encapçalo sigui la més votada. Si la ciutat vol que en Fèlix Larrosa sigui l'alcalde apel·lo directament al vot d'aquesta ciutadania perquè l'alternativa és complexa, per no dir caòtica. I si la resta ha de sumar per elegir un altre alcalde l'opció és legítima però no és solvent. I no ho és perquè no veig que pugui funcionar la suma del PDECAT i la CUP. I és que el fet que la dreta neoliberal catalana pacti amb els anticapitalistes (Postius i Juvillà han votat de forma conjunta aquesta legislatura) és com a mínim curiós. 

P. Un estudi revela que el Carrer Major de Lleida és l'artèria més rentable per obrir un comerç. Això esmena la política d'ubicar les grans superfícies a l'extraradi?

R. És que les àrees comercials a l'extraradi no tenen res a veure amb el model del l'Eix. Digui'm sinó on podrem implantar una superfície de 4.000 metres quadrats al Carrer Major? Per tant el que ha de fer l'Ajuntament és planificar adequadament on s'han d'ubicar aquestes grans superfícies perquè jo no vull més models com el de Brico Depôt tot i que Postius digui que vol que les grans superfícies estiguin com a xampinyons per tota la ciutat 

P. En què es basa doncs el seu model comercial?

R. Nosaltres apostem per potenciar els eixos comercials tradicionals, especialment els de barri. Volem que el comerç de proximitat hi tingui presència perquè és allí on primer recorre el ciutadà. Però en paral·lel apostem perquè Lleida guanyi capitalitat i atracció comercial i no perdi 500 milions d'euros de facturació cada any per no disposar d'una oferta de mitjanes i grans superfícies. Per tant cal ordenar urbanísticament la implantació d'aquests formats que truquen a la porta per venir a la ciutat. Deixi'm dir-li també que fa poc s'ha anunciat que Torre Salses planteja una inversió de 100 milions d'euros i 400 llocs de treball i és de sentit comú que un alcalde doni suport a aquest tipus d'iniciatives. 

P. El model comercial ha estat el causant de que no s'hagi aprovat el POUM?

R. Tant el projecte de Torre Salses com el de millora urbana de l'Estació estan aprovats i per tant no tenen a veure amb el POUM, que és una planificació de futur. Ara bé, si vaig deixar el POUM sobre la taula és perquè vaig considerar que era millor fer-ho així perquè a les portes d'unes eleccions el preu d'aprovar projectes és més car. A més, el nivell de participació per definir-lo ha estat el més alt en època democràtica. Sense anar més lluny, Miquel Pueyo deia a LA MAÑANA que jo volia aprovar el POUM de pressa perquè fos un èxit electoral. Per tant intrínsecament reconeix que era un bon document. 

P. No hi canviaria res a aquest POUM que ha generat tanta controvèrsia política i la d'altres collectius? 

R. Jo no sé quins són...?

P. Els empresaris del Neopark per exemple

R. Precisament, com que els empresaris del Neopark han presentat al·legacions i les hem resolt d'acord amb el condicionant judicial que els afecta estan encantats de la vida. I insisteixo, això ha quedat sobre la taula per raons de tacticisme polític dels meus adversaris. A més, observo que no hi ha model alternatiu de ciutat. D'entrada he intentat buscar programes dels nostres adversaris i escassament n'he trobat de dos partits que tenen penjada informació del seu projecte. Per tant, aquí no hi ha un model alternatiu de ciutat sinó un assetjament i una bronca permanent per fer mal als que governen. 

R. A les eleccions del 2011 i del 2015 vam preguntar pel futur de les BassesP. Caldrà tornar a insistir-hi d'aquí quatre anys? 

R. No... El projecte de les Basses està fet i està a punt de començar la primera fase per recuperar-les com a parc urbà de caràcter públic. Però vull recordar que aquest disseny ja estava a punt i que incorporava un càmping. Mentrestant, la Generalitat va aprovar una moratòria per aquest tipus d'infraestructures i no ens va acceptar les al·legacions. Li vam explicar que el nostre càmping ja estava en tràmit però el Govern, que no és un Executiu amic, el que ha fet amb aquesta decisió és aturar el projecte de les Basses. I és que la reforma s'havia de finançar amb els ingressos que generaria el càmping. Ara el que hem fet és variar el projecte per reformular la inversió.

P. Hi ha partits que parlen de recuperar concessions de serveis. En contempla alguna? 

R. Remunicipalitzar serveis vol dir que els faci més eficients ni més barats. I tot i que ara hi ha una moda de caràcter ideològic que va en aquesta línia els ajuntaments el que fem és prestar uns serveis que la llei diu que es poden oferir de forma directa o indirecta. A més, per una norma encara de l'època del PP, s'estableix que si la recuperació de serveis suposa incrementar plantilles amb vocació que es consolidin qualsevol actuació en aquest sentit queda limitada.

P. Des de l'Horta es critica a vegades que els accessos a peu i en bicicleta des de la ciutat són poc amables. Què proposa per atansar Lleida a l'Horta i a la inversa?

R. El límit on acaba la ciutat i comença l'Horta hauria de ser més amable i en molts casos està descuidat. Potser perquè els propietaris tenien expectatives de creixement urbanístic i no s'han esmerçat en el seu manteniment. Per això nosaltres parlem d'impulsar una ronda verda, que ja estem fent, per retallar aquest espai i fer més amable la transició entre la ciutat i l'Horta.

P. Quines polítiques s'implementaran per afavorir el medi ambient en els propers quatre anys?

R. Ara tenim la possibilitat de començar a generar energia per l'autoconsum, que serà una de les línies de treball en un futur immediat. Nosaltres hem fet possible una revolució verda, incorporant els híbrids, fent més carrils bici i boscos urbans i implantant nova tecnologia d'il·luminació. Pels darrers quatre anys també vull un Eix Transversal del Carril Bici i avançar en la implementació de zones 20 i 30. També serà una prioritat la rehabilitació d'edificis antics amb clau d'eficiència energètica.

P. Quin dels seus rivals a l'alcaldia li agradaria tenir a la seva llista?

R. Doncs... El Xavi Palau. Parlo des del punt de vista personal i no ideològic perquè veig que en té ganes, està motivat i és un candidat fresc. A la resta els trobo bastant avorrits, la veritat. 

Larrosa vol fer de Lleida la segona ciutat del país

Fèlix Larrosa i Piqué és pare, paer en cap de Lleida i aquest 26 de maig torna a ser candidat del PSC a l’alcaldia de la ciutat. Larrosa no és pas novell en política, sinó que coneix molt bé l’Ajuntament de Lleida. De fet, abans d’exercir d’alcalde, ja havia estat 3 anys regidor d’urbanisme, havia fet de cap de màrqueting de Fira de Lleida i també havia treballat a Turisme.

Larrosa també va ser un any director general de Turespaña i diputat al Congrés durant el govern de Zapatero. Pel que fa a la seva formació acadèmica, l’actual paer en cap és llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida, amb la qual col·labora com a professor associat, i té un Postgrau del Programa d’Alta Direcció d’ESADE en Direcció i Gestió Turística. Els socialistes concorren aquest diumenge a les municipals amb una llista renovada en què només segueixen els regidors Xavier Rodamilans i Joan Queralt. Al capdavant, Fèlix Larrosa, situa el POUM com una de les prioritats pendents d’aquest mandat i aposta per convertir Lleida en la segona ciutat del país.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats