Lleida
22 / 38° C (sol)
97% 26 km/h


Forcadell al Suprem: "Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que això es repararà"



L'expresidenta del Parlament lamenta un "esforç extraordinari" de la fiscalia per "incriminar-la"


L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha criticat que li demanin 17 anys de presó per rebel·lió mentre que els seus companys de Mesa estan processats per desobediència, i ha dit que va actuar sempre en els mateixos termes que ells. Per això, creu que se l'acusa per "ser qui és".

"Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà", ha dit al tribunal en la seva última intervenció. Forcadell també ha criticat durament la fiscalia per voler-la "situar" en els fets i connectar-la amb el Govern. "Ha fet un esforç extraordinari per incriminar-me", ha lamentat. Segons Forcadell, han volgut "visibilitzar-la" durant el judici, però sense tenir "proves" per a fer-ho. En l'al·legat final, ha defensat la inviolabilitat parlamentària. "L'invoco, perquè és la base de la llibertat per parlar de tot i la base de la separació de poders, ho continuaré defensat", ha subratllat.

"Avui després de 447 dies de presó injusta i després de quatre mesos de judici en que hem vist totes les proves i hem escoltat els testimonis resulta totalment incomprensible que estigui acusada per rebel·lió", ha lamentat Forcadell davant del tribunal. L'expresidenta ha lamentat que sembla que quatre mesos de judici "no han servit per a res". 

I ha defensat que la seva actuació no es diferencia de la que va fer la resta dels membres de la Mesa. "Tal com han demostrat les proves documentals i testificals, la meva conducta ha estat la mateixa que els meus companys de mesa, no existeix cap declaració, cap fet, que difereixi de la dels meus companys, tant dins com fora de la mesa", ha remarcat. 

També ha volgut aprofitar per desmentir l'acusació de la fiscalia, que diu que "es va negar" a anar a una reunió el 28 de setembre convocada per Trapero. "És fals, em vaig assabentar de la reunió en aquesta sala", ha manifesta Forcadell, que assegura que prova que no estava "connectada" amb el Govern és que ningú la va convocar. 

"Espero que tinguin en compte aquestes circumstàncies i jutgin els fets comprovats i no les falses especulacions que obvien la realitat, hi ha molta gent que està convençuda que soc aquí per ser qui soc, per trajectòria política i no pels fets, però espero que es repararà la situació", ha conclòs. 

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda sobre la presó preventiva de Forcadell

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat la demanda de Carme Forcadell contra la seva situació de presó preventiva. Segons han confirmat fonts del tribunal a l’ACN, la decisió la va prendre un únic jutge al març, quan va decidir no admetre a tràmit la demanda. Les mateixes fonts indiquen que quan la decisió és en mans d’un únic jutge “la política del tribunal” és no fer públics els motius per declarar-la inadmissible, tot i que sí que es comuniquen a les parts. Forcadell va registrar la demanda a Estrasburg al gener però després que el jutge l’hagi rebutjat la decisió és “final” i no és possible recórrer.

L’expresidenta del Parlament va ser la primera acusada per l’1-O en portar la situació de presó preventiva davant del TEDH. Llavors l’advocada internacional Jessica Simor, encarregada de la demanda, va explicar que havia sol·licitat que el cas es considerés com a “urgent”. 

D'acord amb la normativa del tribunal, una sol·licitud és examinada per un únic jutge si és "clarament inadmissible" perquè no compleix amb les condicions d'admissibilitat estipulades. De fet, segons explica el tribunal en una guia, les condicions que ha de reunir una demanda són "primordials" perquè passi el primer filtre i es procedeixi a examinar el cas.

Segons l'article 35 del Conveni Europeu de Drets Humans, els requisits poden ser de procediment o de fons. S'estipula, per exemple, que els demandants han d'haver esgotat les vies de recurs internes i també que cal presentar la demanda en un termini de sis mesos des de la resolució interna definitiva de l'últim òrgan judicial a l'Estat, en aquest cas d'Espanya.

La defensa de Forcadell va decidir anar a Estrasburg tot i no haver esgotat les vies internes - el TC no s'havia pronunciat sobre el recurs de presó preventiva- en considerar que el de l'expresidenta del Parlament és un cas "excepcional". 

Amb tot, d'acord amb el conveni, el tribunal també pot declarar-la inadmissible per motius relacionats amb l'examen de fons, amb el contingut. En general, ha de ser una queixa compatible amb el conveni i estar ben fonamentada, basant-se en articles del conveni que suposadament s'han vulnerat. També s'ha de justificar que el demandant ha patit un perjudici "important".

Tampoc no s'admeten demandes anònimes, les que ja s'han examinat pel TEDH i són "substancialment el mateix afer" ni tampoc les que s'han presentat davant d'un altre organisme internacional i no contenen nova informació rellevant.

Segons el tribunal, la immensa majoria de les demandes incorren en motius d'inadmissió en no complir amb algun dels requisits.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats