Lleida
4/16° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Javier Cercas guanya el Planeta amb 'Terra Alta', protagonitzada per un mosso que va actuar en l'atemptat de Cambrils



Manuel Vilas, finalista de la 68a edició del guardó amb l'obra 'Alegría'


L'escriptor i filòleg Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) s'ha erigit en guanyador del Premi Planeta 2019 amb la novel·la 'Terra Alta’, un thriller que pren com a protagonista un dels Mossos d’Esquadra que van abatre els terroristes de Cambrils l’any 2017 i que “vol ser radicalment diferent” al que havia escrit fins ara. “Els lectors hauran de llegir fins a les últimes pàgines per saber qui és el culpable”, ha avançat l’autor. Cercas també ha avisat “el tema” de la novel·la no és el “procés”, però que sense el que ha passat aquests darrers anys a Catalunya “no l’hauria escrit”. El finalista del guardó ha estat l'escriptor Manuel Vilas amb la novel·la ‘Alegria’, “el sentiment més important de la vida, cosa que el protagonista no sabia

Melchor Marín, ex delinqüent invicte, actual Mosso d’Esquadra a Gandesa i heroi al atemptats yihadistes a Cambrils el 2017, s’enfronta a la resolució d’un triple assassinat per la que haurà de pagar un preu molt alt. Així es presenta la nova novel·la de Javier Cercas ‘Terra Alta’, guanyadora del Premi Planeta 2019, el primer premi literari al qual s’ha presentat l’autor de ‘Soldados de Salamina’. 

És, doncs, una novel·la policíaca, i un thriler on, segons explica Cercas, ha volgut ser “radicalment diferent i al mateix temps radicalment diferent” als llibres que ha escrit fins ara. Es referia al fet que “ha portat al seu terreny” el gènere, però en canvi manté el misteri fins al final, cosa que en les novel·les precedents no havia fet, ha recordat l’autor. En qualsevol cas, el personatge ‘real’ en què s’inspira Cercas pel seu protagonista, és només una inspiració i l’autor no ha recreat la seva vida real. 

Cercas ha explicat que el llibre no parla obertament del “procés”. “Aquest no és el tema”, ha dit preguntat per la qüestió. No obstant això, la narració transcorre entre els anys 2012 i 2017. La situació política no apareix explícitament, però Cercas ha reconegut que “sense el que ha passat aquests anys a Catalunya el llibre no l’hauria escrit mai”. És més, l’escriptor ha apuntat que malgrat el molt que ha escrit sobre la qüestió en articles de premsa, “el més profund” que podia dir sobre el tema “és probablement aquest llibre”. “Sorgeix del meu estat d’ànim, de les meves angoixes, o les meves pors”, ha reblat. 

L’altre guardonat de la nit ha estat Manuel Vilas (Barbastre, 1962), finalista amb la seva novel·la ‘Alegría’. “He intentat que fos una invitació humil al lector per recordar-li que l’alegria és un dret de tots els sers humans”, ha sintetitzat l’autor en rebre el premi. A la seva novel·la, el protagonista “no sap que l’alegria és el sentiment més important de la vida”, ha comentat també l’autor, per sobre de la felicitat. 

Un Planeta marcat per la sentència del Suprem 

La 68a edició del Premi Planeta ha tornat enguany al MNAC després de molts anys celebrant-se al Palau de Congressos de Barcelona, amb motiu del 70è aniversari del grup editorials. Però la celebració ha estat marcada per les protestes als carrers de Barcelona l’endemà de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O. 

De fet, els talls de carrers del centre de la ciutat han complicat l’arribada al Palau Nacional per part d’alguns convidats. L’última a fer-ho ha estat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també s’ha absentat del sopar poc abans que es fallés el premi. Poc després de marxar, Colau expressava a Twitter Colau un "rebuig unànime" als aldarulls a Barcelona i demanava que totes les institucions “facin una crida a la calma”.

Com l’any passat, el Govern ha estat absent d’una cerimònia on, en canvi han, han assistit la vicepresidenta en funcions de l’executiu espanyol, Carmen Calvo, qui ja abans d’entrar ha demanat també als “poders públics” que contribueixin a “no crear problemes”, i s’ha referit també als drets dels ciutadans que “no protesten”. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha excusat la seva presència als Premis Planeta poc abans del seu inici per atendre els aldarulls al centre de la ciutat, segons han informat des de l’organització de l’esdeveniment.

D’altra banda, han assistit a l’acte el ministre de Cultura, José Guirao, i els presidents del Congrés i el Senat, Meritxell Batet i Manuel Cruz, respectivament. Els expresidents Artur Mas i José Montilla també hi eren, així com l’exconseller Santi Vila, condemnat ahir pel Suprem per desobediència i que avui ha dit en entrar que el seu “dolor i tristesa” han de ser “compatibles” amb el normal desenvolupament de l’activitat de “sectors molt importants” També hi ha assistit la cap de l’oposició al Parlament, Lorena Roldán, acompanyada per la seva predecessora, Inés Arrimadas, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, o el popular Xavier García Albiol. 

A banda de la representació política i institucional, els Premis Planeta han comptat amb prop d’un miler de convidats, entre membres del grup editorial i els seus segells, autors, professionals de la comunicació (vinculats o no als mitjans de comunicació propietat de Planeta), i personalitats diverses del món de la cultura.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats