Lleida
19/34° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Jordi Amorós, Carlos Benpar, Teresa Font, Josep Maria López Llaví, Serena Vergano i CineBaix, nous membres de l'Acadèmia



L'acte de nomenament tindrà lloc el 16 de juliol en una cerimònia al Born Centre de Cultura i Memòria


El cineasta i animador Jordi Amorós, el director i productor Carlos Benpar, la muntadora Teresa Font, el periodista i activista cultural Josep Maria López Llaví, l'actriu Serena Vergano i el CineBaix s'integraran com a nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Des del 2009, aquesta categoria ha distingit una seixantena de professionals de diversos àmbits de la nostra indústria cinematogràfica. L'acte de nomenament dels membres d'honor tindrà lloc el 16 de juliol a El Born Centre de Cultura i Memòria en una cerimònia conduïda per l'actriu Aina Clotet i Vicent Sanchis, Sílvia Marsó, Jaume Martí, Rosa Maria Ferrer, Colita i Joan Dausà glossaran la seva figura.

La muntadora de Vicente Aranda, Terry Gilliam i Pedro Almodóvar

Més de 40 anys d’experiència professional, prop de 80 pel·lícules, vuit nominacions als Premis Goya i nombrosos guardons donen la mida de l’extraordinària trajectòria de la muntadora autodidacta Teresa Font (Gallifa, 1958). Amb el documental Numax presenta... (1980), de Joaquim Jordà, iniciaria una llarga filmografia al costat de directors de referència com Vicente Aranda (Tiempo de silencio, El Lute (camina o revienta), La pasión turca, Amantes, Carmen o Libertarias per citar-ne algunes), Bigas Luna (Jamón, Jamón), Àlex de la Iglesia (El día de la bestia, Perdita Durango, Muertos de Risa), Terry Gilliam (The Man Who Killed Don Quixote) o Imanol Uribe i Pedro Almodóvar, amb els que s’endú el Goya per Días Contados i Dolor y Gloria, respectivament.

Un pioner de l’animació

El guionista, dibuixant d’humor, cineasta i publicista Jordi Amorós (Barcelona, 1945), conegut pel seu pseudònim Ja, és un referent de la tira còmica de sàtira política i de l’animació a Catalunya: seus són el primer llargmetratge animat per a adults produït a Espanya, Historias de amor y masacre (1980), i el primer llargmetratge d’animació en català Despertaferro! El crit del foc! (1990). També és l’autor de les sèries Mofli, el último koala (1986), Koki (1997) o Goomer (2000). Ha compaginat l’animació amb el còmic, col·laborant amb les revistes Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves i Mongolia.

La musa de l’Escola de Barcelona

L’actriu Serena Vergano (Milà, 1943) va treballar en mitja dotzena de films a Itàlia abans de viatjar a Barcelona el 1962 per rodar El conde Sandorf (1963) i establir vincles amb els cineastes de l’Escola de Barcelona, com ara Joaquim Jordà, Vicente Aranda, José María Nunes, Jordi Grau, Pere Portabella, Jaime Camino, Román Gubern o Ricardo Bofill. Vergano protagonitzaria el 1967 la pel·lícula fundacional d’aquest moviment, Dante no es únicamente severo, de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà, i també faria carrera a Madrid.

Activistes cinematogràfics

Entre els nous membres d'honor, dos referents de l’activisme cinematogràfic i cultural al nostre país: Josep Maria López Llaví i CineBaix, prepresentat per dos dels seus impulsors, Maria Coscoll i Xavier Bachs. Veïns de Sant Feliu de Llobregat es van unir el 2004 per impedir el tancament del mític Cinema Guinart, l’últim cinema que projectava cinema d’autor i en català a la comarca del Baix Llobregat. Gràcies a aquesta empenta, l’any següent obria de nou les portes amb el nom de CineBaix i la gestió d’una associació i una xarxa de voluntaris i voluntàries. Durant 15 anys, aquesta entitat s’ha mantingut sempre fidel a la seva tasca a favor del cinema català i europeu.

El periodista Josep Maria López Llaví (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l’àmbit del cinema. Crític i comentarista cinematogràfic a Serra d'Or, Destino, l'Avui, El Temps i Diari d'Andorra, president de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el català al cinema i com a eina de cohesió social.

Una vida dedicada al cinema

Carlos Benpar (Barcelona, 1947), director, guionista i productor de cinema, compta amb 14 llargmetratges, dos premis Goya al millor documental i dos Premis Barcelona de Cinema per Cineastas contra magnates (2006) i Cineastas en acción (2007), assaigs en defensa dels drets morals dels directors davant les manipulacions que pateixen les seves pel·lícules. Impulsor en els seus inicis del Cine Club Montseny, punt de refere?ncia entre cine?fils de la ciutat, presentaria el 1973 al Festival de Locarno el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor. Amb el seu darrer documental, Cançons d’amor i d’anarquia (2014), rememora els fets més rellevants de la causa anarquista.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats