Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Juncosa, el tercer municipi català que ha perdut més població entre els anys 2000 i 2018



Un estudi de la consultora Stratego assegura que Tiurana ha deixat de ser el poble de Catalunya amb menys habitants.


Entre 2000 i 2018 Catalunya ha guanyat 1.338.066 habitants, amb un increment del 21,37% que la situa com la cinquena amb més creixement al llarg del segle XXI.

Aquest avanç s'ha produït en totes les províncies, tot i que no amb la mateixa intensitat en tots els casos. A Girona i Tarragona l'augment del padró ha estat per sobre del 30% (són la tercera i la cinquena província amb més augment de tot Espanya, respectivament), mentre que a Barcelona i Lleida ha estat lleugerament per sota del 20%. Tot i així, cal tenir en compte que en termes absoluts la província de Barcelona ha concentrat el 65% de aquests nous habitants.

Tot i aquestes dades, gairebé una de cada tres localitats catalanes (261, el 27,5%) ha perdut població en aquesta primera part del segle XXI. Mentre tenim 27 nuclis catalans que perden més d'un 25% dels seus veïns, hi ha fins 177 on s'incrementa per sobre del 50%.

Els casos més extrems en pèrdua d'habitants són els de Vallfogona de Riucorb (-48,17% de població), Forés (-38,24%) i Juncosa (-37,52%), mentre que els que més creixen són El Montmell (+ 252,41%) i la Pobla de Mafumet (+ 249,15%). Destaquen dues casos singulars de petits municipis que semblen estar vencent -almenys de moment- la batalla contra la despoblació, com són Tiurana, que ha passat de 23 a 74 veïns entre 2000 i 2018; i Renau, que va arrencar el segle amb 61 habitants i avui té 153. En termes absoluts el nucli que més població guanya és Barcelona (124.077 veïns més) i el que més perd Badia del Vallès (2116).

L'any 2000 la població més petita de Catalunya era Tiurana, amb els seus 23 veïns, mentre que avui és Gisclareny, amb 26 (els mateixos que fa 18 anys). Si a principis de segle Catalunya comptava amb 29 nuclis amb menys de 100 habitants, avui aquesta xifra ha augmentat fins als 37.

A dia d'avui el 20,37% de la població té menys de 20 anys, i el 18,07% té més de 65, xifres molt parelles a la mitjana nacional. En 12 localitats de Catalunya no viu cap nen de 0 a 4 anys, i en dues aquest 'buit generacional' s'amplia fins als 20 anys (Vallfogona de Riucorb i Forès).

A més, es dóna la circumstància que en 6 nuclis de menys de 100 habitants no hi ha nens menors de 5 anys. A això se suma que precisament a Forès el 54,76% dels veïns ja han superat els 65 anys.

Un de cada tres municipis va perdre més del 25% de la seva població en aquest segle

Un de cada tres ajuntaments ha perdut més del 25% del seu cens des que va començar el segle XXI, tot i que en aquest mateix període Espanya va augmentar un 15,37% la seva població, segons un informe de la consultora Stratego.

A "La població a Espanya: evolució en el segle XXI, situació actual i perspectives de futur" revela que aquest procés de despoblament mostra que hi ha 311 localitats en les que no viu cap jove de menys de 20 anys i altres 402 on més de la meitat dels veïns supera els 65.

Analitza l'evolució de la població en cadascun dels municipis entre 2000 i 2018 i les edats dels habitants d'aquestes localitats, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Confirma que la despoblació del món rural continua el seu "ritme imparable", ja que entre 2000 i 2018 creix el padró en totes les comunitats, excepte a Galícia (-1,10%), Castella i Lleó (-2,82%) i Astúries (-4,49%).

Precisa que "una anàlisi detallada de la situació", municipi a municipi, revela que són 5.111 en què disminueix el padró en aquest període, el 62,86% del total.

Aquesta pèrdua de població afecta a menys del 6% a Balears i Madrid i arriba a més del 80% a Castella i Lleó, Extremadura i Astúries.

A Espanya hi ha 2.288 ajuntaments que han perdut més del 25% del padró, pràcticament un de cada tres, que es concentren a Castella i Lleó (1.245 municipis), Castella-la Manxa (363), Aragó (217), País Basc (110 ) i Extremadura (88), mentre que a 715 ha augmentat en més d'un 50%, principalment a Catalunya (177) i Madrid (111).

L'informe analitza també els municipis amb menys de cent habitants i, si l'any 2000 hi havia 913 localitats per sota del centenar de veïns, el 2018 aquesta xifra havia crescut fins als 1.333 (420 més, amb un increment del 46%).

Destaca el cas del País Basc, on en aquests anys s'ha passat de tenir quatre ajuntaments amb menys 100 habitants a cap.

Per contra, aquesta xifra augmenta de manera especial a Extremadura (passa d'1 a 10), Castella i Lleó (de 431 a 676) i Aragó (de 138 a 209).

Hi ha 14 localitats amb menys de 10 veïns, dels quals set estan a Castella i Lleó, cinc a Castella-la Manxa i dues, a La Rioja.

Detecta un "buit generacional" en algunes zones que "s'estan quedant, quan no ho han fet ja, sense població jove", el que obliga a mirar el futur amb una "evident preocupació".

Indica que a Espanya hi ha fins 1.108 municipis en què no viu un sol nen d'entre 0 i 4 anys i en 311 localitats el cas és encara més greu: cap veí té menys de 20 anys.

La major part d'aquests pobles es concentra a Castella i Lleó (168 localitats sense cap jove de 0 a 19 anys), Castella-la Manxa (69) i Aragó (47).

La població amb menys de 20 anys representa el 19,67% del padró nacional, tot i que la xifra oscil·la entre el 14,65% d'Astúries i el 23,02% de Múrcia.

Hi ha 402 pobles on el percentatge de població amb més de 65 anys ja està per sobre del 50%, dels quals 261 estan a Castella i Lleó, 72 a Castella-la Manxa, 37 a Aragó, 11 a la Rioja, 10 a Galícia , 5 a Navarra, 4 a Extremadura, 1 a Comunitat Valenciana i un altre a Catalunya.

Segons l'estudi, hi ha alguns casos realment extrems: a Arandilla del Arroyo (Castella-la Manxa) 9 dels seus 10 veïns superen aquesta barrera dels 65 anys; a Cobos de Fuentidueña (Castella i Lleó) estan en aquest cas 29 dels seus 35 habitants i en Abaurregaina (Navarra) 14 de 17.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats